Còdex i còdex (2).

La visita a l'exposició "Los códices visigótico-mozarabes.Scripporium de San Millán", et permet donar un cop d'ull a una colla de còdex: La Bíblia de San Isidoro de León, El còdex 46, el 31, els Beatus de San Millán de la Cogolla, de la Seu d'Urgell, de Silos, de la Universidad de Valladolid-Valcavado, de Osma, de Turín, el còdex Albeldense...

El padre Olarte ens explica molt bé els orígens de l'escriptori medieval . Parla de l'ofici d'escriure que pels romans era propi dels esclaus més o menys cultes i només tenia finalitat divulgativa. En canvi, l'escriptori medieval era monàstic. No escrivien els esclaus si no homes lliures i cultes - els monjos - , i la finalitat ja no era divulgativa, el que es pretenia era conservar la cultura.
L'any 560 Casiodoro funda amb 70 monjos i molts còdex el monestir de Servitano ( els servents de l'església) on dirigeix una escola-escriptori per als monjos.

Casiodoro Còdex Amiantinus

Font Wikipedia

L'escriptori de San Millán sembla que és de la primera meitat del segle X però el padre Olarte pensa que ja existia tres segles abans. Entre les cartes de San Braulio, en trobem una en la que demana a Tajón ( el seu arxidiaca), que li proporcioni un original de "Los Tratados morales de San Gregorio Magno" per poder copiar-lo a la seva biblioteca: " así me harás feliz a mi y a mi hermano". El seu germà era Fronimiano, monjo de Suso.

A Tajón li hauria costat gairebé dos anys fer la còpia dels Tratados morales ja que tenia una extensió semblant a la Bíblia. En només disset anys , a Yuso, es va passar de copiar cèdules soltes, a fer treballs molt importants.
La invasió àrab va acabar amb molts escriptoris monacals. L'any 923, La Rioja torna als regnes cristians i es recupera el seu scriptorium que serà molt important fins al final del segle XI. Encara es conserven 36 còdex i alguns fragments copiats a San Millán.

Si voleu conèixer una mica els beatus exposats no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i