Viatjar a Pèrsia als anys 20.

L'editorial Minúscula tria molt bé els llibres que edita i , generalment, tens a les mans una obra interessant. El passat mes d'abril ens va regalar la crònica de viatges de Vita Sackville-West "Pasajera a Teherán".
El llibre ens explica els dos viatges que va fer a Pèrsia per visitar al seu marit Harold Nicolson, conseller de la legació britànica a Teherán. L'autora no va voler anar-hi com " la senyora Nicolson" i prou. Tenia molt clar que era la Vita i no la senyora de...
Va marxar d'Anglaterra el 20 de gener del 1.926 i va tornar a mitjans de maig. Les descripcions del viatge són captivadores. No és el viatge accelerat que fem actualment; sinó un viatge tranquil que ens permet descobrir.

Va tornar-hi dos anys després . Del segon viatge va escriure el llibre "Doce días. Relato de un viaje por la cordillera Bajtiari, en el suroeste de Persia", inclòs en aquest volum.
Un tastet d'aquest llibre en el que en alguns moments et sembla que fins i tot sens les olors dels llocs descrits. A la pàgina 155 podem llegir:

..."Encaramados en el andamiaje de un cobertizo oscuro y encalado de los bazares, los artesanos enhebran sus husos, sentados con las piernas colgando a más de cinco metros del suelo, ante la urdimbre y la trama de la alfombra. Se habían colocado en hilera, como los gorriones sobre un cable de telégrafos, y eran diez o doce, todos ellos dedicados a tejer con la rapidez de las manos expertas. Eran muchachitos con gorras redondas de cachemir y jóvenes vestidos de lino azul que mostraban una fila de espaldas y de pies cruzados que se balanceaban con largos zapatos de lona acabados en punta, y mientras tejían charlaban, tirando de las lanas de colores, metiendo los puntos en su sitio, inclinándose hacia adelante,estirando el brazo para coger otra madeja"....

Deixeu-vos seduir per la Vita Sakvill-West.
Atentament.
Senyor i