Passejar pel casc antic de Cádiz és un plaer que heu de posar a la vostra llista de projectes. Un dels elements més característics de l'arquitectura gaditana són les torres miradors. El diccionari ens explica que un mirador és un element arquitectònic emplaçat de manera que d'allí estant hom pot mirar lluny, contemplar una vista interessant, etc... No hi ha precedents en l'arquitectura de la baixa Andalucía, i es pensa que aquestes torres s'inspiren en construccions nord-africanes.
Durant els segles XVII i XVIII Cádiz era el port oficial d'entrada de totes les mercaderies procedents d'Amèrica.
Al 1.717 Felip V va disposar que es traslladessin a Cádiz la Casa de Contratación i el Consulado de Indias. Amb aquest monopoli del comerç la ciutat es va enriquir i transformar en una de les ciutats més maques d'Europa, un gran centre per al comerç, cosmopolita i amb molts estrangers ( genovesos, anglesos, francesos, holandesos,...).
Els comerciants gaditans construïen les seves cases amb una torre mirador. Per regla general eren de planta quadrada, amb un o dos pisos. Hi ha una excepció, La bella escondida, de planta octogonal situada al carrer José del Toro. Té aquest nom perquè no es pot veure des del carrer.
La bella escondida. Font: Web Torre Tavira.En una maqueta de Cádiz del 1.777 que hi ha al Museo de las Cortes, es poden comptar 160 torres, de les que actualment en queden 126.
Nenes i nens, algú de vosaltres s'imagina quina era la utilitat d'aquestes torres?
Us agradaria visitar-ne una, virtualment?
Molt aviat al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i
Maravillosa Cádiz, con estas torres que allí suelen llamar vigias. Ya que no puede catalogarse patrimonio de la humanidad la luz de la tacita de plata, bien podría darse ese honor a sus torres. No sabe usted, ilustre Señor I, la alegría que me da oirle hablar de este verdadero tesoro de la mirada.
ResponEliminaApreciado Don Miguel:
ResponEliminaRealmente la luz de la tacita de plata enamora.Ha sido muy emocionante para mi descubrir tan bella ciudad.
Atentamente.