L' Anella Verda d'Andorra la Vella és una magnífica descoberta de l'entorn de la capital del petit país dels Pirineus. He de confessar-vos que pujar el fort pendent que hi ha entre la capital andorrana i el camí del rec m'ha costat una mica...
Un cop recuperat l'alè és molt gratificant veure els horts i conreus de tabac situats per sobre la ciutat.
El que queda molt clar des de aquesta perspectiva ,es la lluita dels andorrans per ocupar el territori. El país és molt muntanyós , créixer i edificar implica ocupar espais sotmesos a riscos geològics com les esllavissades .
L'any 1.940 vivien a Andorra la Vella 1.600 persones; al cens del 2.008 ja eren 24.678. Amb 70 anys la població s'ha multiplicat per 12. En pocs anys la necessitat de nous edificis ha suposat que la ciutat s'enfili per la muntanya.
L'itinerari III de l'Anella Verda, perfectament senyalitzat, està dedicat a l'ésser humà i la seva adaptació als riscos naturals.
La ruta del rec del Solà ens mostra de forma magistral les mesures de protecció permanent dels edificis més propers. Les grans xarxes s'encarreguen d'aturar les esllavissades de pedres.
Està clar que no es pot omplir tota la muntanya de xarxes i altres elements de seguretat. Sempre quedarà un risc residual de caiguda de blocs de pedra. Però quan ocupem la natura, ella no s'atura i continuen els despreniments, les inundacions,... L'esforç dels tècnics és minimitzar aquest risc.
Però no tot són solucions tècniques. Si seguiu el rec del Solà arribareu al punt 6: els menairons. Diuen que les tarteres d'Andorra i la resta del Pirineu les han fet aquests petits éssers fantàstics .La ciutat vista des del rec del Solà ens mostra una colla de noves construccions. Però, nenes i nens, encara que molta gent s'afanya a comprar en la colla de botigues que omplen el país, o gaudir de la neu; Andorra la Vella és molt més que comprar i esquiar. Encara queden cases pairals amb molta història. Al casc antic hi ha la Biblioteca Nacional d'Andorra. També hi ha Arxiu Nacional , una xarxa de biblioteques, ...
Voleu descobrir aquesta Andorra desconeguda?
No deixeu de visitar el blog .
Atentament.
Senyor i
Un cop recuperat l'alè és molt gratificant veure els horts i conreus de tabac situats per sobre la ciutat.
El que queda molt clar des de aquesta perspectiva ,es la lluita dels andorrans per ocupar el territori. El país és molt muntanyós , créixer i edificar implica ocupar espais sotmesos a riscos geològics com les esllavissades .
L'any 1.940 vivien a Andorra la Vella 1.600 persones; al cens del 2.008 ja eren 24.678. Amb 70 anys la població s'ha multiplicat per 12. En pocs anys la necessitat de nous edificis ha suposat que la ciutat s'enfili per la muntanya.L'itinerari III de l'Anella Verda, perfectament senyalitzat, està dedicat a l'ésser humà i la seva adaptació als riscos naturals.
La ruta del rec del Solà ens mostra de forma magistral les mesures de protecció permanent dels edificis més propers. Les grans xarxes s'encarreguen d'aturar les esllavissades de pedres.
Està clar que no es pot omplir tota la muntanya de xarxes i altres elements de seguretat. Sempre quedarà un risc residual de caiguda de blocs de pedra. Però quan ocupem la natura, ella no s'atura i continuen els despreniments, les inundacions,... L'esforç dels tècnics és minimitzar aquest risc.
Però no tot són solucions tècniques. Si seguiu el rec del Solà arribareu al punt 6: els menairons. Diuen que les tarteres d'Andorra i la resta del Pirineu les han fet aquests petits éssers fantàstics .La ciutat vista des del rec del Solà ens mostra una colla de noves construccions. Però, nenes i nens, encara que molta gent s'afanya a comprar en la colla de botigues que omplen el país, o gaudir de la neu; Andorra la Vella és molt més que comprar i esquiar. Encara queden cases pairals amb molta història. Al casc antic hi ha la Biblioteca Nacional d'Andorra. També hi ha Arxiu Nacional , una xarxa de biblioteques, ...Voleu descobrir aquesta Andorra desconeguda?
No deixeu de visitar el blog .
Atentament.
Senyor i
Som els nens i nenes de segon:
ResponEliminaEl Josep diu que no tenia ni idea d'aquestes xarxes. La Meritxell diu que li ha agradat molr el que ens has explicat. El Max diu que a Pesonada va caure una pedra molt gran. L'Alba diu que va anar a Andorra i no tenia ni idea que a Andorra hi havia cases tant antigues ni aquestes xarxes. El Jordi diu que tenen uns amics a Andorra.
Hola nenes i nens de segon:
ResponEliminaJa veig que les xarxes han estat tot un descobriment.
Alba, molta gent desconeix les cases pairals antigues. Si segueixes el blog en coneixeràs alguna...
Atentament.
Senyor i, som les nenes i nens de quart.
ResponEliminaEl Roger P diu que ha estat a Andorra i que no tenia ni idea de tot això. L'Adrià diu no sabia lo de les xarxes
Nenes i nens de quart, sempre està molt bé descobrir coses noves. Quan aneu al Pirineu mireu i veureu aquestes xarxes.
ResponEliminaAtentament.