Una casa feta de llibres ( 2 ).

Entro emocionat a l'estudi de José Saramago. Durant la seva llarga estada a Lanzarote ( 18 anys), l'escriptor va utilitzar diferents ordinadors, però sobre la taula de treball ha quedat l'últim que no era un portàtil.
Als prestatges hi ha els diccionaris que més utilitzava i al costat els deus discos preferits: Mozart, Beethoven, Bach, Béla Bartók, Lopes-Graça,...

El moble que hi ha davant de la taula de treball està ple de fotografies de les persones que Saramago estimava. Els pares, padrins, la seva filla, els nets i la seva dona. El discurs per recollir el Premi Nobel de Literatura de l'any 1.998 començava amb aquestes paraules: " L'home més savi que he conegut a la meva vida no sabia ni llegir ni escriure". Aquest home era el seu avi Jerónimo Hilário, a qui va dedicar el llibre Claraboia.

Podem veure una còpia del diploma del premi Nobel de Literatura. L'original el tenen a la Biblioteca Nacional de Portugal.

Em va sorprendre la col·lecció de tinters de ceràmica o de plata, de plomes estilogràfiques i d'obrecartes.

Al darrere de la butaca en la que va treballar fins que es traslladà a la biblioteca, els prestatges estan plens dels llibres de consulta més freqüents.

Al costat de la finestra podem veure les fotografies del moment del lliurament del premi Nobel i un llibre obert per la pàgina on comença el seu discurs. A la vora hi ha altres records de Stockholm.
Sortim de l'estudi i anem al saló de descans i al dormitori que descobrirem en la propera entrada dedicada a Una casa feta de llibres.
Atentament.
Senyor i