La Fira.

Comprar, vendre, parades, tractants de bestiar, llum de tardor,... tot això i molt més ofereix una de les fires més antigues de Catalunya. El 24 i 25 de novembre s'ha celebrat a Organyà "La Fira de Sant Andreu".

Comprador i venedor discutint el preu és tot un espectacle. El regateig és més vell que els camins! Al nostre país podem gaudir-ne a la fira del cavall de Puigcerdà, Sant Armengol a la Seu d'Urgell ( documentada des de l'any 1.048), la dels Reis de Montclar, la Puríssima a Gironella, la se Sant Llorenç a Bellver,.... i, evidentment, a la de Sant Andreu d'Organyà.

Documentada des de 1.233, la fira d'Organyà és una de les fires de bestiar més importants del Pirineu. Aquesta fira es va especialitzar en el bestiar a causa de la gran demanda. A la primera meitat del segle XX  la fira durava deu dies i acabava el dia de Sant Andreu.

Baixaven a peu ramaders d'Andorra, Pallars,  la Cerdanya, Gósol,.... De la venda  del bestiar depenia una part molt important de la seva economia. Els compradors eren de Lleida, Barcelona, Aragó, Castelló, València, ....

Organyà s'omplia de persones i de bestiar. La gent per allotjar-se els dies de fira es repartia per les cases del poble.

Es pot ven dir que es feia més negoci en els dies de fira que en tota la resta de l'any. Un cop acabada la fira, la gent aprofitava per pagar deutes acumulats durant tot l'any, perquè en aquell moment tenien ingressos.

Però la mecanització del camp va ser el final del periode d'esplendor d'aquest tipus de fires. Les màquines van arraconar els matxos i les mules. La fira d'Organyà va passar de deu dies a un sol dia.

Últimament ha reviscolat i s'hi poden veure una colla de paradetes amb productes artesans, altres amb material per ramaders, i; sobretot altra vegada el bestiar.
Enguany han celebrat la XVIII Mostra de Bestiar i la XIX Fira d'Artesania. A la Plaça de les Homilies i al carrer Nou es podien comprar vehicles i maquinària.

Cavalls de sella i de muntanya, vaques brunes i frisones, cabres, corders,... Xerrar, mercadejar, tancar tractes. El ramader, amb  brusa i bastó , domina perfectament l'art de negociar el preu. Abans no es signava cap paper, la paraula donada era sagrada.

Si voleu aprofundir en aquest tema, la revista cadípedraforca va dedicar el dossier del número 12 a les Fires i Mercats.

Les nostres fires resisteixen el pas del temps i no volen desaparèixer.
Atentament.
Senyor i