Després de fullejar molts llibres al carrer de la Força ; uns al Portal de Col·leccionista i altres al Centre Bonastruc ça Porta, torno a enfilar aquest carrer estranyat de ser l'única persona que hi passeja...
De sobte sento una veu que em crida...
.- Senyor i, senyor i.
Miro i no veig ningú. Quan dono per fet que ho he imaginat, veig que una part de la reixa de ferro de la finestra que tinc davant , es transforma en un cap de drac...
El drac em mira i diu:
.- Senyor i , segueix a la Guisla i descobriràs un dels secrets més amagats de Girona.
Si llegiu sovint el blog, sabeu que estic acostumat a parlar amb dracs i per això no m'espanto gaire i ràpidament li pregunto:
.- A qui dius que he de seguir ? Al carrer no hi ha ningú.
.- Mira davant teu i segueix la Guisla !
Faig el que em recomana el drac i veig com , ràpidament, una dona s'esmuny pel carrer de Sant Llorenç ...
Un impuls que no puc controlar em fa seguir l'estrany personatge. Caminant darrere seu amb prudència , per no ser descobert, anem teixint una ruta pels carrerons del Call i ens apropem a la Catedral.
Sorprenentment en aquest espai sempre ple de turistes, no hi ha ningú més que la Guisla i jo. Però de cop i volta perdo el seu rastre. No m'ho puc creure, és impossible que hagi desaparegut ! Mentre em capfico en aquesta volatilitzacó , sento una veu dolça des de molt a prop de la torre Carlemany de la Catedral , diu:
.- Sóc la Guisla, senyor i, treu el teu quadern , el llapis , la goma i escolta les meves explicacions....
La que em parla és una gàrgola, l'única de la Catedral que té forma humana.
I aquí em teniu, a la Catedral de Girona parlant amb una gàrgola ! No rieu, no. Si voleu saber la increïble història que m'explica la Guisla, a la propera entrada resoldrem el misteri.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada