L'entrada anterior dedicada a l'AMBA ( Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes ), acabava amb una sèrie de preguntes de les que avui donaré la resposta.
Calia descobrir com s'ho van fer fa 170 anys per aconseguir que la caixa de fusta on estaven els pergamins, quedés tancada al buit.
A l'entorn de l'any 1.835 els monjos de les Avellanes foren expulsats del monestir com a conseqüència de la desamortització de Mendizabal. Van decidir guardar els documents importants amb l'esperança de poder tornar al monestir quan acabessin els temps convulsos que els tocava viure. S'equivocaren, els premostratencs no van poder tornar mai...
El fuster va fer unes caixes a mida, de fusta verda, que no transpira i no deixa passar l'aire. Un cop plegats els pergamins i col·locats ordenadament a la caixa, els monjos van agafar una gran rata i també la van posar a la caixa amb una mica de menjar. Un cop tancada la caixa, la rata va consumir tot l'aire que hi quedava i, com que la fusta verda no transpira, la rata va morir asfixiada. Així la caixa va quedar tancada al buit, i ni la rata ni els documents es van podrir. Gairebé 170 anys després els paletes que fa deu anys rehabilitaven l'església de Vilanova de la Sal, van trobar les caixes.La caixa de la rata contenia 77 pergamins anteriors al 1.300, el més antic dels quals era del 1.057.
La desamortització de Mendizabal va suposar el saqueig del monestir, i molts dels documents de la biblioteca i l'arxiu es van fer malbé o van anar a parar a diferents col·leccions, biblioteques o arxius públics i privats.
L'Arxiu Municipal de Lleida va retornar , el passat mes de gener, un llibre del segle XVIII a l'Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. Imprès l'any 1.738, " Vida del Insigne Martir San Jorge" , duu el segell i nota de procedència de la biblioteca i arxiu del monestir.
A la part inferior de la fotografia podeu veure, a més a més dels segells, la nota manuscrita La llibreria del Rl Montr de Bellpuig de les Avellanas.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada