Carrers de Lleida amb nom d'oficis ( 5 ).

Avui començarem a passejar per la zona de la parròquia de Sant Llorenç. A la part superior del carrer Tallada l'any 1.382 existien les saboneries, o fàbriques de sabó. Aquest edifici de les saboneries contenia l'any 1.429 les aules de Gramàtica, Lògica i Filosofia de l'Estudi General , institució creada el dia 1 de setembre del 1.300 .

Per darrere de la Biblioteca Pública, Museu de Lleida i l'Arxiu trobem el carrer d'en Lluís Besa, on l'any 1.429 apareix documentat el carrer dels hortolans. Aquest carrer va existir fins al segle XIX.

A la zona del carrer Mesquita i d'en Lluís Besa hi havia el carrer Obradors en el que treballaven terrissaires àrabs i cristians. Aquest carrer ja apareix documentat l'any 1.287.

També pertanyia a la Parròquia de Sant Llorenç el carrer escudellers. Les escudelles era el nom que donaven als plats de terrissa. 

Baixo passejant a la zona del carrer Major per parlar-vos, tal com us vaig prometre a l'última entrada dedicada als carrers de Lleida amb noms d'oficis, del carrer del rellotger.

Una de les travessies del carrer Major, avui desapareguda, era el carrer del rellotger que apareix en documents del segle XVIII. En aquest carrer hi vivia el rellotger encarregat del rellotge de les hores de la Seu Vella. Fins al segle XVI, s'encarregaven d'aquesta funció els argenters que vivien en aquest carrer.

 

Quan encara no estava acabat el campanar, Antoni Core, mestre rellotger de Bolonya, va construir el rellotge l'any 1.390. La torre del campanar es va acabar l'any 1.416. A la fotografia podeu veure el mecanisme del rellotge de 1.650 exposat la capella del claustre situada al costat de la porta per pujar al campanar. Després es va  fondre la gran campana Eulàlia que va donar les hores als lleidatans durant segles. 

Torno al carrer Major per un dels carrers més estrets de la ciutat, el carrer Mossèn Amic que ens recorda que l'actual farmàcia Aragonés és d'origen medieval, i era l'apotecaria de mossèn Amic.

Si mireu la fotografia atentament veureu la façana d'arquitectura civil romànica de l'Ajuntament, i com gairebé sempre algú assegut al banc del "Si no fos".

Després de descobrir alguns dels secrets de la nostra ciutat cal donar les gràcies a Josep Lladonosa per la seva tasca.

Atentament.

Senyor i