Al segle XVIII una colla de grans cases es van construir a Catalunya amb la funció de fabricar paper. Actualment la majoria d'aquests molins estan molt atrotinats i han abandonat l'activitat paperera. En el marc de la col·lecció dirigida i coordinada pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, avui volia recomanar-vos el llibre de Josep Esteve Farriol i Martí Ribas Cardús "Els molins paperers a Catalunya".
El llibre és un inventari d'aquests casals paperers ordenat per conques fluvials. L'aigua del riu era imprescindible per moure les rodes hidràuliques que feien possible el funcionament de les maces de fusta encarregades de trinxar els bocins dels draps, o el mall setinador que donava la llisor definitiva al paper.
De cada molí ens diu el nom, municipi ,comarca , la conca, curs fluvial, ús actual, propietat, localització, font d'energia, data de construcció, estat de conservació i observacions. La informació es completa amb una fotografia i les notes històriques del molí. Al glossari descobrireu una colla de paraules pròpies del món paperer: balaire, filigrana, mall, calandra, emfiteusi, raima,...
El municipi paperer per excel·lència era Capellades on encara podem trobar-hi quinze molins. El brollador de la Bassa aporta 150 litres per segon a la vila, que sumats amb l'aigua del riu Anoia, han impulsat tota aquesta colla de molins. La documentació ens explica que al segle XIII a Capellades ja feien paper.
El traginer podia transportar al seu carro draps vells, cordes, xarxes, veles de vaixells, peces de cànem, lli, cotó,... que prèviament havia comprat al drapaire.Aquest material es triava i classificava a l'espolsador en el tallaven amb l'ajut de les dalles.
Els bocins dels draps anaven al torn espolsador i d'aquí al podridor on estaven entre una i cinc setmanes fermentant. El procés permet trinxar aquests draps a les piles amb les maces de fusta accionades per la força de l'aigua.
De cada molí ens diu el nom, municipi ,comarca , la conca, curs fluvial, ús actual, propietat, localització, font d'energia, data de construcció, estat de conservació i observacions. La informació es completa amb una fotografia i les notes històriques del molí. Al glossari descobrireu una colla de paraules pròpies del món paperer: balaire, filigrana, mall, calandra, emfiteusi, raima,...
El municipi paperer per excel·lència era Capellades on encara podem trobar-hi quinze molins. El brollador de la Bassa aporta 150 litres per segon a la vila, que sumats amb l'aigua del riu Anoia, han impulsat tota aquesta colla de molins. La documentació ens explica que al segle XIII a Capellades ja feien paper.
El traginer podia transportar al seu carro draps vells, cordes, xarxes, veles de vaixells, peces de cànem, lli, cotó,... que prèviament havia comprat al drapaire.Aquest material es triava i classificava a l'espolsador en el tallaven amb l'ajut de les dalles.
Els bocins dels draps anaven al torn espolsador i d'aquí al podridor on estaven entre una i cinc setmanes fermentant. El procés permet trinxar aquests draps a les piles amb les maces de fusta accionades per la força de l'aigua.
Treballant al torn espolsador. Font fotografia: Museu Molí Paperer de Capellades.
Aquestes maces plenes de claus estaven entre vint i trenta hores trinxant i trinxat. La pasta resultant es posava a la tina on l'alabrent i el ponedor elaboraven els fulls de paper.
Treballaven fins a obtenir una posta que equival a 250 fulls. A la premsa es treia la màxima quantitat possible d'aigua. Posteriorment els papers s'estenien a les cordes que hi havia als miradors amb l'ajut de l'espit, un estri de fusta en forma de T.
Un cop secs, els fulls de paper eren encolats amb un bany calent de gelatina obtinguda bullint carnasses d'animals. Aquest procés era imprescindible per poder escriure posteriorment sobre el paper. El pas següent era tornar a estendre els fulls de paper. El mall setinador accionat per una roda hidràulica li donava al paper la llisor definitiva.
Un cop setinat, l'últim pas era igualar les vores amb la ganiveta de fretar. S'empaquetaven en raimes en les que hi havia 500 fulls. Els molins amb una tina feien uns 4.500 fulls al dia.
Comptant els fulls de paper. Font fotografia: Museu Molí Paperer de Capellades.
Visitar el Museu Molí Paperer de Capellades us permetrà reviure tot aquest procés.
Atentament.
Senyor i.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada