Continuem amb la descoberta de les mítiques màquines tipogràfiques Minerva. Si a l'entrada anterior vam veure la Minerva Hispania rectificada per a funcionar com a encunyadora, avui donarem un cop d'ull a dues minerva més, la Barcino i la Grafoprees.
La Barcino, la va comprar la Diputació de Lleida l'any 1.942. Aquesta màquina ja és de tintatge cilíndric. A la primera fotografia podeu veure la màquina tipogràfica sense entintar. Els cilindres estan molt nets esperant a que en Dionís apliqui la tinta.
Un cop entintada, podeu veure com el color vermell en aquest cas, impregna els mecanismes i podem començar a imprimir. Lentament la safata es va omplint amb els fulls impresos.
El proper vídeo ens permet veure com en Dionís treballa amb la minerva Barcino imprimint, en vermell, l'escut de Lleida.
La segona Minerva de la que parlaré avui és la Grafoprees adquirida per la Dipuatció l'any 1.972. Va ser l'últim sistema que es va fabricar amb tipografia. Si a les màquines anteriors en Dionís tenia que agafar paper a paper, la Grafoprees té un sistema que estalvia molta feina a l'impressor.
Aquesta màquina va revolucionar totalment el món de la tipografia. El motor i el sistema de pinces per agafar el paper en blanc d'una safata i deixar el paper imprès en una altra , va suposar un canvi molt important.
Va ser la màquina més emprada en tipografia fins a l'aparició de les primeres premses cilíndriques a mitjans del segle XX.
En el proper vídeo podeu veure treballar "a tota velocitat" la Grafoprees, que concretament està imprimint el goig de Sant Dionís.
A la propera entrada dedicada a la Sala Temàtica de la Diputació de Lleida, veureu la joia de la corona d'aquest espai màgic que tenim a la Caparrela, la Linotype 78, un artefacte molt innovador i que va canviar radicalment la feina dels impressors.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada