Quan portàvem unes hores a la ciutat de Palerm, capital de Sicília, no sabia com definir-la. Les sensacions eren contradictòries. Acumulació de brossa als carrers, caos circulatori i edificis atrotinats contrastaven amb la barreja d'estils arquitectònics, edificis rehabilitats i la gent d'aquesta ciutat fundada el segle VIII abans de Crist pels fenicis amb el nom de Ziz ( flor ). Com més passejàvem per Ziz més bocabadats ens quedàvem. El meu fill em va ajudar, ell ho tenia molt clar: Palerm et captiva.
Avui vull convidar-vos a visitar virtualment una de les joies més preuades de Palerm. He de reconèixer que no sabia la dimensió artística de Sicília, que he descobert gràcies a la passió per la història de l'art del meu fill...
La veritat és que al veure el Palazzo dei Normanni, al cor de Palerm, no podia imaginar-me el tresor que hi ha al pis central dels tres que el formen. Després de pujar el tram d'escales, i veure el pati interior, no pensava xalar com vaig fer-ho.
Però en el moment d'apropar-nos a l'entrada de la Cappella Palatina, vaig descobrir que estava profundament equivocat...
Aquesta capella revestida de mosaics és un excel·lent exemple de l'estil àrab-normand-bizantí que predominà a la Sicília del segle XII.
La Cappella Palatina era la capella reial dels reis normands de Sicília. Fou encarregada per Roger II de Sicília. Van trigar vuit anys a construir-la i vuit més per decorar-la amb els mosaics.
Aquests exquisits mosaics els van fer artesans grecs bizantins que Roger II va portar a Palerm amb la finalitat de decorar la Capella Reial.
Les parets, voltes i cúpules cobertes amb mosaics són una mostra molt bella d'art bizantí. Recordeu que Sicília va formar part de l'imperi bizantí entre els anys 535 i 878, any en que se'n van apoderar els musulmans. Una expedició normanda que anava a Terra Santa l'any 1.061 van ajudar als ciutadans de Palerm que s'havien revoltat contra el dominí musulmà. Roger I , pare de Roger II, capitanejava aquesta expedició. Vençuts els musulmans, vingué l'ocupació normanda.
Construïda al segle XII, aquesta capella de tres naus fa trenta-tres metres de llarg per tretze d'amplària.
En l'art romànic i bizantí, el Crist representat com a senyor de l'univers, s'anomena pantocràtor. Com podeu veure el de la Cappella Palatina és fascinant.
Com que els mosaics de les parets, voltes i cúpules no s'havien de xafar, podien utilitzar materials més lleugers, per això moltes de les tessel·les són de vidres de colors.
Recordeu que una tessel·la és cadascuna de les petites peces en forma de cub de marbre, terra cuita o vidre, amb les que fem un mosaic.
Recordeu que una tessel·la és cadascuna de les petites peces en forma de cub de marbre, terra cuita o vidre, amb les que fem un mosaic.
El sostre de fusta format per mocàrabs, prismes penjats juxtaposats, un al costat de l'altre que semblen estalactites, deixa clara d'influència de l'arquitectura islàmica en la Cappella Palatina.
Aquest fet, penseu que és l'únic exemple d'arquitectura islàmica en una església cristiana, fa que la gent aficionada al safareig comentés que Roger II tenia una identitat secreta: era musulmà.... La veritat és que la barreja d'estils arquitectònics de Sicília és un dels seus encants.
Després de cinc anys de restauració, sembla que els mosaics desprenen llum. Si podeu visiteu-la a primera hora per estalviar-vos les colles de turistes.
Al sortir de la Cappella Palatina, pugeu a la segona planta del Palazzo dei Normandi i podreu veure, si els parlamentaris no estan enfeinats, el Parlament Sicilià.
És un dels parlaments més antics del món. A Palerm va començar a reunir-se l'any 1.130, però la primera sessió la convocà Roger I, pare de Roger II impulsor de la Cappella Palatina, l'any 1.097 a la ciutat de Mazara del Vallo a la província de Trapani.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada