Tal com vaig explicar-vos a la tercera entrada dedicada a la catedral de Monreale, per fer els vuit quilòmetres de tornada a la capital de Sicília, cal molta paciència. Els que heu conduït per la zona de Palerm sabeu de que parlo...
Un cop a la Via Vittorio Emanuele, eix vertebrador del Palerm històric, anem a la catedral on molt a prop d'ella, descobrirem a la família Argento, mestres titellaires des de 1.893. Just davant de la catedral, a la Via Pietro Novelli nº 1, hi ha el Teatro Argento; i a pocs metres, a la Via Vittorio Emanuele nº 445, el taller on fan els pupi.
A Palerm encara es poden comprar objectes de qualitat que formen part de la seva tradició i cultura. És el cas dels pupi, titelles sicilians amb els que escenifiquen les gestes dels cavallers medievals. Al taller d'en Vincenzo Argento, els pupi ens estan esperant...
Els pupari són els encarregats de donar vida als pupi. Aquestes titelles estan fetes per artesans que són alhora fusters, ferrers, pintors i actors. Els pupi que podeu veure als teatres de titelles sicilians fan uns 80 centímetres d'alçària i pesen uns 10 quilograms. Però als tallers en trobareu de totes les mides, fet que us facilitarà comprar un record magnífic de les tradicions sicilianes.
L' Opera del Pupi di Vincenzo Argento i Figli, va ser fundada fa 122 anys per Vincenzo Argento que aprengué l'ofici del vell titellaire de Palerm Giovanni Pernice. Giuseppe, un dels quatre fills d'en Vincenzo, fou la segona generació de titellaires. Aprengué l'ofici treballant amb el seu pare des dels deu anys i agafà el timó del negoci familiar l'any 1.948.
Vincenzo, fill d'en Giuseppe, és el titular actual del taller i el teatre de pupi des del 1.993. Ell i els seus fills, tercera i quarta generació de pupari palermitans mantenen viva aquesta antiga tradició siciliana.
L' Opera dei Pupi està declarada per la UNESCO Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Aquest tipus especial de teatre sorgí al sud d'Itàlia especialment a Sicília, a principis del 1.800.
Per fer un pupi, calen entre vint i trenta dies de treball manual. El tronc, l'avantbraç i les cames són de fusta; i el braç és de tela encoixinada. Les armadures són llautó, plata, níquel o coure.
La cara està pintada a mà amb expressions exagerades segons el seu paper a les representacions. La Teresa, dona d'en Vincenzo, és l'encarregada de fer els vestits amb vellut i seda principalment. A la propera fotografia que hi ha a l'aparador del taller podeu veure a en Vincenzo i la Teresa treballant.
Com podeu imaginar per les fotografies que acompanyen aquesta entrada, el taller estava tancat durant la meva visita. Però gràcies a la gentilesa de Chiara Girgetti Prato, adjunto algunes de les fotografies que va fer ella quan va anar al taller. Al seu blog chiaragp.com explica la seva descoberta a l'entrada del 16 de maig del 2.014 "Pupi siciliani. La scuola palermitana". Grazie mille Chiara ! A la propera fotografia podeu veure en Vincenzo enfeinat en el seu petit espai de treball.
Font fotografia: Chiara Girgetti Prato.
Molts creuen que l'opera dei pupi va néixer com un espectacle creat especialment per als nens. Però no és així, només hi assistien homes, encara que hi va haver actuacions per dones en festes religioses. A la propera fotografia de la Chiara, podeu veure una colla de caps d'aquests infatigables cavallers.
Font fotografia: Chiara Girgetti Prato.
Si visiteu Palerm, guardeu una part del vostre temps per passejar fins a la Via Vittorio Emanuele i gaudir d'una de les tradicions sicilianes que sobreviu a l'era digital.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada