De Monreale a Cefalú.

Amb l'entrada d'avui tancaré les visites virtuals per les mostres espectaculars d'art bizantí que predominà a la Sicília del segle XII. Recordeu que amb " Al cor de Palerm " ens endinsaren en La Cappella Palatina, que era la capella dels reis normands de Sicília. Si els seus mosaics i Pantocràtor ens deixaren bocabadats, els de la Catedral de Monreale, a vuit quilòmetres de Palerm, eren fascinants. Tanco la trilogia siciliana desplaçant-me a Cefalú, on la seva catedral ens mostra la tercera gran joia del tresor àrab-normand de Sicília.

Majestuosa, de pedra gairebé daurada i amb el penya-segat de la Roca  de fons, aquesta catedral de l'era normanda serà la protagonista de l'entrada d'avui. El passat mes de juliol va entrar al prestigiós llistat del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, conjuntament amb la catedral de Monreale i els Edificis de Palerm. Pugem les escales i preparem-nos per entrar-hi.

    

La llegenda explica que el rei normand Roger II de Sicília va prometre edificar la catedral quan estava a punt de naufragar com a conseqüència d'una violenta tempesta... Però sembla que la realitat ens parta d'una tempesta diferent, la del rei amb l'arquebisbat palermità. Amb intenció de frenar la creixent influència del Papa a Sicília, aixecà aquesta catedral lluny de Palerm, una catedral que té aspecte de fortalesa.

Només entrar a la catedral de planta de creu llatina amb tres naus dividides per setze columnes de granet i base de marbre "cipollino", els ulls van directament a l'absis on ens observa un immens Crist Pantocrator fet amb milers de tessel·les sobre fons daurat.

Els treballs de construcció van durar més d'un segle, del 1.131 al 1.240. A la nau de la dreta trobem una pica baptismal del segle XII amb quatre lleons.

Els mosaics fets sobre fons daurat són independents i tenen un títol en grec o llatí. A més a més del Crist Pantocràtor que és el més important, trobem la Verge, arcàngels, apòstols, evangelistes, àngels, querubins i serafins, profetes...

Surto de la catedral i aprofito per gaudir de la bellesa de les platges d'aquesta ciutat medieval, seure en una terrassa i menjar-me un gelat italià al costat de la Mar Tirrena.

Si sou uns enamorats del cinema aquesta platja és una de les localitzacions de la pel·lícula Cinema Paradiso; dirigida per Giuseppe Tornatore, amb fotografia de Blasco Giurato i música d'Ennio Morricone. Recordeu quan projecten una pel·lícula a la platja i comença a ploure? És la platja de Cefalú. La plaça on estava el Cinema Paradiso és al petit poble de Palazzo Adriano , que com Cefalù pertanyen a la província di Palermo.
Atentament.
Senyor i