Després de passejar per Dublín per mostrar-vos espais relacionats amb Leopold Bloom, el protagonista d'Ulisses, o amb el mateix James Joyce; explicava que deixaríem la literària ciutat per viatjar al comtat de Wicklow on tancaríem la sèrie d'entrades dedicades a Irlanda.
Concretament anem a Glendalough, una vall glacial coneguda pel seu monestir de l'alta edat mitjana. Glendalough, en gaèlic irlandès Gleann Dá Loch, significa " vall dels dos llacs". La seva proximitat a la capital d'Irlanda fa que sigui un espai molt valorat pels dublinesos per esbargir-se.
Darrere de les tres daines que estan menjant plàcidament, podeu veure al fons el llac que dóna nom a la vall. Un camí circular permet gaudir-ne passejant tranquil·lament. La vall es coneix bàsicament pel monestir de sant Kevin, fundat el segle VI i destruït pels normands l'any 1.398.
L'estat actual fa difícil imaginar-se la gran activitat del monestir en el que tenien tallers, es copiaven i escrivien llibres, disposaven d'infermeria, camps de cultiu, i fins i tot tenia funció d'hostal.
Les esteles i les creus celtes sembla que agraden moltíssim als líquens perquè les han colonitzat. Passejant submergits en el color verd pel senderó del cementiri, ràpidament descobrim la capella de sant Kevin, amb el bosc al fons.
La capella, amb teulada de pedra, era un petit oratori amb campanar cilíndric amb teulara en forma cònica, construïda al segle XI. Originalment tenia una nau i un primer pis de fusta.
Sant Kevin descendia d'una de les famílies nobles de Leinster, la província occidental d'Irlanda. La llegenda diu que va viure 120 anys ( 498 - 618 ). Estudià custodiat per tres ants: Eoghan, Lochan i Eanna. Posteriorment, amb un petit grup de monjos, va fundar el monestir. Els sis segles posteriors a la seva mort foren els de màxima esplendor, en els que era un important centre de peregrinació.
El monestir va ser atacat diverses ocasions pels víkings però la destrucció, com he explicat abans, vingué de la mà dels normands l'any 1.398. Encara que molt malmesa ens podem imaginar la catedral edificada al segle XII, la nau més antiga de la qual encara es conserva. A terra i recolzades als murs hi ha làpides paleocristianes i medievals.
Però el que deixa bocabadat a tothom és la torre cilíndrica de 30 metres d'altura, amb una entrada que està a 3,5 metres de terra. La teulada cònica fou reconstruïda amb pedres originals l'any 1.876.
La torre tenia sis pisos de fusta comunicats per escales de mà també fetes amb fusta. Les primeres plantes només tenien una petita finestra d'il·luminació, però el pis superior té quatre finestres als quatre punts cardinals. Les funcions d'aquesta construcció eren múltiples: rebost, campanar, magatzem i refugi en cas d'atac.
Els petits plafons informatius estan escrits en anglès i gaèlic irlandès, una de les tres llengües goidèliques, amb el gaèlic escocès i el gaèlic manx ( el de l'illa de Man ). L'any 1.974 moriren les últimes persones que tenien el gaèlic manx com llengua materna, però un grup de persones que l'havien après, imtenten que no desaparegui...
Algunes creus celtes estan molt treballades. Aquestes creus, molt comuns en el cristianisme cèltic, podrien tenir orígens precristians. La creu celta apareixen al segle V, amb la conversió dels celtes al cristianisme. Combina una creu amb un anell .
Marxem per la petita sendera del cementiri. La temptació de girar-me i donar l'últim cop d'ull a la magnífica torre és difícil de controlar.
La representació dels quatre elements, els quatre punts cardinals, o el número cinc afegint el punt del mig que s'atribueixen a la creu celta, sembla que ens diuen adéu.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada