Ja fa uns anys que al blog hem anat veient a Sant Jordi, patró del nostre petit país i del que avui celebrem la diada, en diferents indrets. L'any 2.009 estava lluitant amb el drac a la biblioteca del Monestir de Poblet, però posteriorment el trobàrem en llocs tan diversos com la catedral de Stockholm, en una petita plaça al costat del riu Spree a Berlín, a diferents espais de Praha, o a Betlem a l'església Catòlica de Santa Caterina d'Alexandria, al costat de la Basílica de la Nativitat. L'any passat el protagonisme fou més proper, concretament al claustre de la catedral de Barcelona.
A la nostra petita ciutat també l'havíem vist al magnífic aparador de la
ja desapareguda Llibreria Fregola, tal com recull l'entrada "Un aparador ple de llibres, dracs i cavallers". Avui tornem a casa, concretament al Palau de la Paeria i al Museu de Lleida per celebrar la diada de la rosa i el llibre.
Anem primer al Palau de la Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida, una construcció d'origen romànic, del segle XIII, amb afegits d'estils posteriors.
Al Saló del Retaule, trobem el Retaule de la Verge dels Paers, que podeu veure a la fotografia anterior, a la dreta del qual el protagonisme és per Sant Jordi que està molt enfeinat matant el drac.
Al Saló del Retaule, trobem el Retaule de la Verge dels Paers, que podeu veure a la fotografia anterior, a la dreta del qual el protagonisme és per Sant Jordi que està molt enfeinat matant el drac.
És una obra gòtica de mitjans del segle XV, atribuïda al pintor lleidatà Jaume Ferrer II. A la part central hi ha la Mare de Déu envoltada de Paers que li demanen protecció. Fou pintat entre els anys 1.451 i 1.454 i abans d'ocupar l'espai actual, presidia l'altar de la Capella de la Paeria.
Sembla, com podeu veure a la propera fotografia, que el drac ho té molt complicat per sobreviure després de la destresa amb la llança del nostre estimat patró.
Deixem el Saló de Plens i baixem per l'escala al final de la qual us quedareu bocabadats i no podreu deixar de preguntar-vos: Però el Sant Jordi del retaule de la Verge dels Paers no havia matat al drac?
Sortim de la Paeria per passejar fins al Museu de Lleida on ens esperen una predel·la i una escultura que ens parlen de Sant Jordi. Recordeu que una predel·la o bancal, és la part inferior d'un retaule amb funcions de sòcol o basament. La nostra protagonista fa 39 X 188 centímetres i és una pintura al tremp sobre fusta. L'ingrés al Museu de Lleida: diocesà i comarcal és posterior al 1.907.
Sortim de la Paeria per passejar fins al Museu de Lleida on ens esperen una predel·la i una escultura que ens parlen de Sant Jordi. Recordeu que una predel·la o bancal, és la part inferior d'un retaule amb funcions de sòcol o basament. La nostra protagonista fa 39 X 188 centímetres i és una pintura al tremp sobre fusta. L'ingrés al Museu de Lleida: diocesà i comarcal és posterior al 1.907.
L'obra exposada a la Planta 0, a l'àmbit del gòtic, és del taller de Pere Garcia de Benavarri pintada cap a 1.470-1485, procedeix de l'Església de San Joan Baptista de Saidí, al Baix Cinca ( Osca ). Dividida en cinc compartiments, està organitzada com un santoral en el que el nostre protagonista està al de la dreta. Al compartiment central veiem un Crist que pateix ( Christus Patiens ) sortint del sepulcre; l'acompanyen Maria a l'esquerra i sant Joan Evangelista a la dreta.
Als altres quatre compartiments els protagonistes són parelles de sants. Al de més a l'esquerra i d'esquerra a dreta, podeu veure a sant Miquel i sant Jeroni. El compartiment següent l'ocupen sant Pere i un abat cistercenc que podria ser sant Bernat.
Al quart compartiment començant per l'esquerra trobem a santa Llúcia i sant Bernardí de Siena, i per acabar, al compartiment de la dreta veiem a santa Bàrbara i al protagonista d'avui, sant Jordi. Els onze representats a la predel·la duen nimbes daurats. Recordeu que el nimbe és el cercle lluminós que hi ha darrere del cap dels personatges sagrats. Encara que generalment té forma circular, en algunes pintures i escultures té altres formes.
Fixeu-vos que els que ocupen l'esquerra i la dreta de la predel·la són sant Miquel i sant Jordi, dos sants guerrers.
Vull agrair al conservador del Museu de Lleida Alberto Velasco González la seva gentilesa al deixar-me consultar la seva magnífica Tesi Doctoral "Pintura tardogòtica a l'Aragó i Catalunya: Pere Garcia de Benavarri", gràcies a la qual he pogut explicar-vos molts detalls de la predel·la.
Als altres quatre compartiments els protagonistes són parelles de sants. Al de més a l'esquerra i d'esquerra a dreta, podeu veure a sant Miquel i sant Jeroni. El compartiment següent l'ocupen sant Pere i un abat cistercenc que podria ser sant Bernat.
Al quart compartiment començant per l'esquerra trobem a santa Llúcia i sant Bernardí de Siena, i per acabar, al compartiment de la dreta veiem a santa Bàrbara i al protagonista d'avui, sant Jordi. Els onze representats a la predel·la duen nimbes daurats. Recordeu que el nimbe és el cercle lluminós que hi ha darrere del cap dels personatges sagrats. Encara que generalment té forma circular, en algunes pintures i escultures té altres formes.
Fixeu-vos que els que ocupen l'esquerra i la dreta de la predel·la són sant Miquel i sant Jordi, dos sants guerrers.
Vull agrair al conservador del Museu de Lleida Alberto Velasco González la seva gentilesa al deixar-me consultar la seva magnífica Tesi Doctoral "Pintura tardogòtica a l'Aragó i Catalunya: Pere Garcia de Benavarri", gràcies a la qual he pogut explicar-vos molts detalls de la predel·la.
Pere Garcia de Benavarri va ser un dels principals pintors gòtics de les terres lleidatanes i de la Franja de Ponent. A Lleida tingué de deixebles a Jaume Ferrer II, del que hem parlat abans a la Paeria, el Mestre de Vielha i Pere Espallargues. El nostre protagonista, amb els ulls tancats i aspecte fatigat, sembla estar meditant...
Per acabar anem a l'àmbit del barroc de la mateixa Planta 0 del Museu de Lleida on ens espera un Sant Jordi eqüestre, que fins l'any 1.998 es conservava al tresor de la catedral en el que ja apareix citat en l'inventari l'any 1.787.
De Sant Jordi podem destacar el treball del casc i la sensació de moviment de la part inferior del seu vestit. L'obra ha estat atribuïda, entre altres, a Lluís Bonifàs.
Es creu que es podia haver fet en algun taller de Roma en la segona meitat del segle XVIII i que Juan Adán la portà a Lleida quan retornà de Roma l'any 1.776. Potser l'havia fet el seu sogre Filippo della Valle, mort l'any 1.768...
Per documentar-me sobre aquesta escultura he consultat les actes de les Jornades d'Història de l'Art a Catalunya:"L'època del Barroc i els Bonifàs", celebrades a Valls al juny del 2.006
Després d'aquest cop d'ull a alguns dels Sants Jordis que "habiten" a la capital del Segrià, no us oblideu de celebrar la diada que ens recorda al cavaller nascut a la colònia romana de Diòspolis ( Palestina ) l'any 270, anomenada per la gent d'allà Lodd. Actualment el lloc de naixement de Sant Jordi l'anomenen Lod i és una ciutat de 70.000 habitants d'Israel, a uns 18 quilòmetres de Tel Aviv.
Un dia no festiu, que vivim com una gran festa plena de roses i llibres.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada