Fa pocs dies a l'entrada "A la baixada de la Trinitat" vaig parlar-vos de la Porta Ferrissa, carrer de la Lleida medieval ( segles XII al XV ) de la parròquia de Sant Joan. Al número tres de la Baixada de la Trinitat donàrem un cop d'ull a l'alçat intern de la Cuirassa de Porta Ferrissa. Al final us comentava que calia parlar dels oficis antics que omplien aquest barri d'obradors de sabaters, assaonadors, blanquers, coltellers, freners, corretgers,teixidors,... Comencem a l'inici d'aquest antic carrer, concretament a la cruïlla dels carrers de Magdalena i del Carme que podeu veure a la propera fotografia.
Si continuem passejant en direcció a la plaça de Sant Joan - la contrària de la fotografia anterior-, quan s'acaba el Palau de la Diputació de Lleida ( construït entre 1.789 i 1.795 ), girem a l'esquerra i baixem uns metres pel carrer de l'Audiència per on hi ha la barana que veieu a la fotografia següent. Trobareu, a la dreta, el primer carrer amb nom d'ofici: el carrer Blanquers.
A la propera fotografia podeu veure l'inici i el nom del carrer, i darrere els finestral del Palau de la Diputació. Els blanquers eren els menestrals que adobaven les pells eliminant la llana o el pèl. Un cop neta la venien als assaonadors que s'encarregaven de la transformació en cuir, amb el que altres menestrals posteriorment feien sabates, selles de muntar, corretges,...
A les entrades "El gran misteri del carrer blanquers" i "El gran misteri del carrer blanquers (2)", vàrem visitar virtualment les adoberies de la Rambla de Ferran descobertes després d'enderrocar una sèrie de cases entre els anys 2.000 i 2.006. Si ho voleu recordar, cliqueu als enllaços anteriors.
A la pàgina 378 del llibre de Josep Lladonosa "Els carrers i places de Lleida a través de la història", trobareu un plànol de les parròquies de Sant Joan i Magdalena abans de 1.868. A la fotografia de detall d'aquest plànol, podeu veure la zona que correspon a l'antiga Porta Ferrissa. El nom d'aquest carrer de la Lleida medieval encara hi apareix.
Hi havia una colla de carrers amb nom d'oficis: carrer de la Coltelleria en el que els coltellers feien dagues i ganivets ( actual carrer del Carme), la Baixada de les Carnisseries ( Baixada de la Trinitat), la plaça dels Blanquers ( carrer blanquers, l'únic actual que conserva el nom d'un ofici ), la plaça Assaonadors ( plaça de la Sal ) i Clot d'Assaonadors ( Clot de les Monges ). A la propera fotografia podeu veure el Clot de les Monges, antic Clot d'Assaonadors.
A la Plaça de la Sal i al Clot de les Monges hi hagué les Antigues Assaoneries. Al Clot de les Monges anteriorment rebia el nom de Colt de Sauneria o Clot d'Assaonadors hi havia la casa gremial. Llavors, com ara, el carrer no tenia sortida. Si consulteu els censos entre 1.429 i 1.452 veureu que hi apareixen documentats més d'una dotzena d'albergs al Clot de la Sauneria. Josep Lladonosa pensava que, a més a més del Clot de les Monges els censos també incloïen els de la Plaça de la Sal.
El gremi de blanquers ja s'havia traslladat al veí carrer de Blanquers Alts que actualment és el tram superior del carrer del Carme. El mateix Lladonosa afirma que a partir del segle XIII el carrer Blanquers Alts començà a anomenar-se carrer de la Colelleria perquè s'hi havien establert els fabricants d'espases, punyals i ganivets. En els capbreus de 1.382 apareix documentat com carrer de la Coltelleria Vella perquè el gremi s'havia establert a prop de la plaça de Sant Joan. A la zona de la Coltelleria Vella cada vegada hi havia més obradors d'assaonadors, guanters, adobers, blanquers i sabaters.
El pas del temps ha esborrat del nomenclàtor dels carrers de Lleida gairebé tots els noms que recorden els oficis que acollien. De tots els que he parlat avui només trobareu actualment el carrer Blanquers i la Plaça de la Sal. Pocs rastres d'aquell petit barri d'artesans de la parròquia de Sant Joan...
Atentament.
Senyor I
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada