Viatgem virtualment fins a la capital d'Escòcia, concretament a la via principal de la Ciutat Vella - The Royal Mile- que comunica el Castell d'Edinburgh amb el Palau d'Hlyroodhouse. Ens dirigim a la Catedral de Saint Giles, erigida al segle XII sobre un antic santuari del segle IX, i consagrada al patró dels leprosos.
Entrem al temple que acull restes de diferents èpoques. Els anglesos van provocar un incendi l'any 1.358 i fou reconstruïda en estil gòtic al segle XV. Tothom la coneix com Catedral d'Edinburgh, però només fou catedral durant dos períodes del segle XVII ( entre els anys 1.635-1.638 i 1.661-1.689 ), quan l'església episcopal escocesa tenia el suport de la Corona d'Escòcia.
Entrem en una de les dues parròquies de la Ciutat Vella d'Edinburgh. Saint Giles es considera l'església mare del presbiterianisme i de l'església d'Escòcia. Sir William Chambers, Lord Provost ( més o menys el paer en cap ) d'Edinburgh, finançà entre 1.872 i 1.883 una important restauració.
Vàrem retirar les parets que dividien l'interior del temple i les galeries antigues. Amb aquesta intervenció arquitectònica es creà un únic espai com el que hi havia a la dècada de 1.630.
Us sorprendrà la llum natural que omple l'interior del temple i acarona als visitants gràcies als nombrosos vitralls amb un gran treball amb els vidres de colors.
Però no penseu que aquests vitralls són de l'època medieval. La veritat és que es van instal·lar durant les remodelacions dutes a terme als segles XIX i XX.
Ja sé que podeu preguntar-me quina relació té la Catedral de Saint Giles amb el títol de l'entrada d'avui: L'Ordre del Card, i en que consisteix aquest Ordre...
El Molt Antic i Molt Noble Ordre de Card és un ordre de cavalleria escocès del que es desconeix la data de fundació. Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia és el responsable de l'ordre moderna instituïda l'any 1.687. Si visiteu la Catedral d'Edinburgh, aneu al fons de la nau on, a la dreta, torbareu l'accés a The Thistle Chapel ( la Capella del Card ).
És una capella d'estil neogòtic construïda per ordre dels Cavallers de l'Ordre del Card. Sir Robert Stodart Lorimer fou l'arquitecte escocès que s'encarregà d'edificar-la. Com podeu veure a les fotografies anterior i propera, el sostre de l'espai que dóna accés a la capella està summament decorat. Si observeu atentament descobrireu diverses claus de volta.
L'Ordre del Card està format per: la reina d'Anglaterra , setze cavallers i dames - des de 1.987-, i cavallers supernumeraris ( membres de la família reial britànica o monarques estrangers). Els setze cavallers i les dames han d'haver nascut a Escòcia.
A la següent fotografia de detall podeu veure que la clau de volta està dedicada a Sant Andreu, patró de l'Ordre i patró d'Escòcia.
L'emblema és el card, flor nacional d'Escòcia, i el lema de l'Ordre del Card: "NEMO ME IMPUNE LACESSIT" ( ningú m'ofèn impunement ). Aquest és el mateix lema que trobareu a l'Escut Reial d'Escòcia.
En aquesta mena de vestíbul que dóna accés a la Capella del Card podeu llegir en una gran làpida la llista dels reis i cavallers de l'Ordre. El primer King James VII 1.687 i els setze cavallers que va nomenar...
Malauradament no vaig poder passar d'aquest espai davant la capella perquè per motius de seguretat les visites han de ser supervisades. Els petits robatoris són el motiu d'aquest control. Alguns visitants impresentables, van arrencar peces sense cap valor però que danyaren el mobiliari de la capella. Si voleu visitar virtualment The Thistle Chapel ( la Capella del Card ) cliqueu en el proper enllaç: "Saint Giles Cathedral Thistle Chapel" .
Surto de l'església mare del presbiterianisme per continuar passejant per The Royal Mile, però abans dono una última mirada a la catedral.
L'estàtua d'Adam Smith ( 1.723-1.790 ), economista i filòsof escocès considerat el pare de la economia moderna, sembla que ens observa atentament. Darrere seu, el curiós campanar cobert amb una cúpula oberta en forma de corona.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada