La Casa de Fusta ( i 2 ).

Si a la primera entrada dedicada a la Casa de Fusta del carrer Cavallers donàrem un cop d'ull a la història d'aquest racó de Lleida, a la d'avui ens centrarem en la construcció d'aquest edifici de fusta de sis plantes que l'any 2.013 era el més alt de l'Estat. Obra de l'arquitecte lleidatà Ramon Llobera Serentill, els seus acabats no recorden el material protagonista de la casa: la fusta. L'edifici d'una planta que està a l'esquerra, també de fusta, és posterior.

Els seguidors del blog sabeu que les fotografies que acompanyen les entrades són, gairebé sempre, meves. Però avui, exceptuant l'anterior i l'última, són del Ramon Llobera que, gentilment m'ha autoritzat a publicar-les. Gràcies Ramon.

L'edifici és una iniciativa de l'Entitat Municipal d'Urbanisme de Lleida. Un projecte que es basa en l'eficiència energètica, l'estalvi de recursos i el mínim impacte possible al construir-lo. Tota una lliçó d'arquitectura sostenible. A les fotografies anterior i següent podeu veure la primera planta i la caixa de l'ascensor.

La casa està feta amb panell contralaminat de fusta de pi o d'avet procedent d'explotacions certificades amb rigoroses garanties ambientals. A la propera fotografia podeu observar com un dels operaris puja un dels grans panells amb la grua.

Aquests panells massissos estan tallats com les peces d'un trencaclosques, que els operaris encaixen per fer la casa. S'empren per murs, escales, lloses i la caixa de l'ascensor.
L'edifici es va muntar amb molt poc temps: una setmana per planta, això significa que l'estructura principal s'acabà en cinc setmanes. La fotografia següent el protagonisme és per un operari enfeinat en el muntatge. Darrere seu l'observa el campanar de la Seu Vella, que en aquell moment l'estaven restaurant.

Les façanes les van muntar en tres dies, el cargolat i les fixacions en quatre i les escales i els acabats en una setmana. Un clar estalvi de temps i recursos. Penseu que tot ho van muntar quatre operaris de l'empresa alterMATERIA pionera en l'ús de la fusta contralaminada. Els panells estan fabricats a Àustria per KLM, que els exporta a tot el món.

A les fotografies anterior i següent podeu veure l'estructura de la Casa de Fusta abans d'aplicar-li una monocapa transpirable que no ens deixa veure des de l'exterior el principal material emprat per construir-la.

Una sola caldera de biomassa de 60 Kw és l'encarregada del subministrament tèrmic de tot l'edifici mitjançant terra radiant que podeu veure a la propera fotografia.

Al proper vídeo d'alterMATERIA podeu gaudir en menys de dos minuts del muntatge de la Casa de Fusta que acarona l'edifici on nasqué l'Enric Granados...

    Els nou apartaments, entre 47 i 60 metres quadrats, estan destinats a lloguer social que va dels 250 als 350 euros mensuals. La qualificació energètica, que és el resultat del càlcul de consum d'energia necessari per satisfer la demanda energètica, és màxima: A. Els edificis es qualifiquen emprant set primeres lletres de l'abecedari que val de la G ( els menys eficients ), a la A ( els més eficients ). A la fotografia següent del vestíbul podeu apreciar el sostre de fusta.

Els panells de fusta contralaminada tenen un tractament contra la humitat i també han estat tractats amb un biocida que garanteix que no el puguin atacar els tèrmits. També al sostre de la cuina llueix la fusta.

Quan s'acabà l'obra, l'octubre del 2.013, el cost del metre quadrat va ser de 940 euros. L'únic formigó que es va emprar el trobem al semisoterrani.

Sortim de la Casa de Fusta per baixar uns metres pel carrer Cavallers on ens espera una construcció, també de fusta, posterior a l'edifici del Ramon Llobera Serentill, que coneixerem detalladament en una propera entrada.

Atentament.

Senyor i