Continuem avui amb dos dels quatre plànols dels anys 70 de segle passat del projecte de restauració de la Seu Vella que es va fer a la dècada dels 70 del segle passat. Els quatre estan signats per Francisco Pons Sorolla que era "el arquitecto jefe". Primer ens centrarem en el plànol d'alçada de la façana de la Porta dels Apòstols, amb el Campanar de protagonista. A diferència dels altres tres, signats l'any 1.972, la signatura d'aquest va ser al 1.976. El segon que analitzarem és el de la secció A·B de l'església. L'escala dels dos plànols és 1: 100.
Llegint el text de la part baixa del plànol constatem que han canviat els professionals implicats, exceptuant el delineant Juan A. Gómez de las Heras. El text diu: "La toma de datos para la realización de este plano ha sido efectuada por Emilio Zavala Martínez, Fernando Ranz Ruete y Juan A. Gómez de las Heras - deliniantes. Dibujo de J.A de la Heras". El plànol està signat al febrer del 1.976.
La declaració de la Seu Vella com a Monumento Nacional no es va aprovar fins al 1.918 malgrat intents anteriors de diferents institucions i polítics catalans. Però aquesta declaració no afecta la sensibilitat artística dels militars que van continuar ocupant la nostra estimada catedral vella fins al 1.948...
Alejandro Ferrant fou, com vaig explicar-vos a l'entrada anterior, el responsable de la Defensa del Patrimonio Artístico Nacional de la Cuarta Zona entre 1.942 i 1.975. Ell començà la restauració de la Seu Vella. Al 1.962 Francisco Pons Sorolla fou anomenat director de la Sección de Ciudades de Interés Artístico Nacional. Treballà uns anys a la Seu Vella amb la supervisió d'Alejandro Ferrant.
A les dues fotografies anteriors de detall podeu observar el projecte per reforçar l'estructura del campanar, Situat a l'angle sud-oest del claustre, es construí entre la segona meitat del segle XIV i la primer terç del XV. De planta octogonal, té una alçària de seixanta metres.
A la fotografia següent podeu comparar l'estat actual de la porta dels apòstols amb el dibuix que ocupa la part central del plànol.
Juan Antonio Gómez de las Heras ens torna a regalar un acurat dibuix de detall, en aquest cas de la salvatgement maltractada Porta dels Apòstols. De les dotze imatges dels apòstols que la presidien només es conserva algun fragment. Aquest fou l'accés principal al conjunt catedralici.
Juan Antonio Gómez de las Heras ens torna a regalar un acurat dibuix de detall, en aquest cas de la salvatgement maltractada Porta dels Apòstols. De les dotze imatges dels apòstols que la presidien només es conserva algun fragment. Aquest fou l'accés principal al conjunt catedralici.
El segon plànol que observarem detalladament avui està signat per Francisco Pons Sorolla al febrer de 1.972. És un dels tres plànols del Proyecto de Restauración de la Seo Antigua de Lérida. Recordeu que el plànol que vàrem analitzar a l'entrada anterior mostrava "el estado actual " ( 1.972 ) de la Seu Vella. El plànol de secció ens mostra l'església dissenyada per Pere Coma, de planta basilical de creu llatina, amb tres naus i un transsepte amb cinc absis a llevant.
Els responsables d'aquest plànol són els mateixos que els de la primera entrada ( el de el estado actual ). Gabriel López Collado és l'aparellador i Ángel Galán Hernández i Juan Antonio Gómez de la Heras els delineants. J.A Gómez de las Heras és el dibuixant.
La part central del plànol Sección A·B ens mostra el presbiteri de la Seu Vella, amb un protagonisme absolut pel gran absis romànic i un gran espai preabsidal de gairebé vins metres de fondària.
El deteriorament del conjunt catedralici és un sumatori de les conseqüències de les diferents guerres patides, començant per la Guerra dels Segadors ( 1.640 - 1.652 ). Però fou la Guerra de Succesió ( 1.701 - 1.715 ) la que devastà la nostra estimada catedral. Felip V l'any 1.707 assetjà la ciutat de Lleida i ocupà militarment el turó de la Seu Vella tranformant la catedral en caserna. La tragèdia s'allargà fins al 1.948 !
A la fotografia anterior de detall, el tram d'escales acaba a la Porta dels Fillols. A la dreta hi ha la Capella de l'Epifania o de la família Requesens, de finals del segle XIV. A la propera fotografia podeu l'estat actual de la capella.
La capella conserva una abundant decoració escultòrica als nervis de les voltes - amb heràldica familiar i figures de sants. Cal destacar les claus de volta ricament treballades.
La capella conserva una abundant decoració escultòrica als nervis de les voltes - amb heràldica familiar i figures de sants. Cal destacar les claus de volta ricament treballades.
La transformació de l'antiga catedral en caserna suposà la retirada de tots els elements de culte i ornamentació i la compartimentació dels espais de la catedral en dues plantes. Moltes pintures u escultures van patir desperfectes. Els murs es van emblaquinar, fins i tot els magnífics capitells...
En l'espai on es creuen la nau principal i el transsepte s'alça el cimbori, que podeu veure a la fotografia anterior de detall. És una de les joies de la Seu Vella, de planta octogonal sobre trompes. A la fotografia següent podeu veure l'interior el seu interior i constatar com, gràcies a les trompes, la planta quadrada es transforma en octogonal.
A la propera i última entrada dedicada a la restauració dels anys 70 dirigida per Francisco Pons Sorolla observarem el plànol amb la planta de cubiertas, signat al febrer de 1.972.
A la propera i última entrada dedicada a la restauració dels anys 70 dirigida per Francisco Pons Sorolla observarem el plànol amb la planta de cubiertas, signat al febrer de 1.972.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada