L'entrada anterior dedicada a les cases singulars de Lleida la vàrem començar al carrer de la Llibertat del Secà de sant Pere, on donàrem un cop d'ull a l'antiga Torre Vicens.
La torre i el seu jardí, propietat de la Diputació de Lleida des de 1.939, són una petita part de la gran finca anomenada Hogar del Carmen que al 1.937 Rosa Vicens donà per fer-hi un sanatori infantil. Al 1.977 la Diputació cedí a l'Estat una part de la finca per construir la caserna de la Guàrdia Civil ( a la dreta de la fotografia anterior ), i al 1.981 va vendre a l'Ajuntament 16.776 metres quadrats per construir l'institut Torre Vicens.
Enfilem avui el carrer de la Llibertat, eix vertebrador del tercer turó de Lleida. Quan arribem al carrer Francesc Solana i Fortuño continuem passejant, a l'esquerra, fins trobar la torre Queralt.
L'edifici modernista fou edificat l'any 1.910 pel constructor Queralt Rauret, quan el turó del Secà de sant Pere era una terra de conreus de secà. A la fotografia anterior podeu veure la façana del carrer Francesc Solana i Fortuño, i a la propera -de detall- una de les finestres en la que destaca el treball amb maó de cara vista i la forja.
A les memòries de l'Ajuntament del 1.952 es va documentar l'arribada a Lleida d'immigrants. Es parla de barraquisme als barris del Secà de sant Pere i els Magraners, concretament d'unes dues-centes barraques on s'allotjaven aproximadament unes set-centes persones.
Les primeres famílies s'intal·laren al turó als anys 50 i 60 del segle passat. Penseu que Lleida al 1.941 tenia 41.858 habitants, al 1.950 la xifra ja era de 52.849, l'any 1.960 la població s'havia incrementat fins a les 63.850 habitants i al 1.979 ja érem 90.884 lleidatans.
A la propera fotografia de detall podeu veure el treball amb maó de cara vista i rajola de ceràmica valenciana ( amb escenes del camp ) de la cornisa.
A partir d'un volum central de la torre tenim volums superposats en diverses alçades. Un edifici aïllat amb unes vistes panoràmiques de la ciutat de Lleida i la seva horta.
Les cobertes de la torre Queralt tenen pendents pronunciats i estan fetes amb teula àrab. N'hi ha d'una, dues i tres aigües segons el cos d'edifici que protegeixen. Els murs de tàpia i les columnes de maó vist són els protagonistes.
L'edifici tingué funció d'escola durant un temps i posteriorment estigué molts anys abandonada. L'any 1.999 es rehabilità per transformar-se en la seu de les Escoles Talles, i actualment hi ha equipaments comunitaris.
A la fotografia anterior podeu veure la façana que "mira" al principal turó de Lleida ( el de la Seu Vella ) i a la propera ( de detall ) la gran balconada.
Darrere dels nous edificis podem gaudir ( al centre ) de la Seu Vella, i a la dreta del Castell del Rei/ la Suda. La primera pedra de la capçalera de l'església fou col·locada el 22 de juliol del 1.203 i la catedral Vella s'acabà al segle XV. La fortalesa andalusina ( Suda ) fou construïda durant el segle IX i el Castell del Rei s'edificà entre els segles XII i XIV.
M'agrada ser matiner i veure com la llum comença a acaronar els edificis de la ciutat i els ajuda a despertar-se, lentament.
Amb elements modernistes, el conjunt de la torre barreja elements estilístics diversos ( eclecticisme ). Molta gent coneix torre Queralt com "la casa Xina" perquè els recorda les pagodes xineses.
El treball de forja el podem apreciar a les baranes dels balcons, a les reixes de les finestres, a l'estructura de la balconada que suporta el gran ràfec de la teulada i a la mènsula del balcó lateral que podeu veure a la fotografia següent.
Deixem el turó del Secà de sant Pere per continuar la recerca de les cases singulars pels barris de la nostra petita i estimada ciutat. La propera descoberta la farem al barri de la Bordeta.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada