L'entrada anterior dedicada a l'església de Sant Esteve d'Olius, una mostra solsonina de romànic llombard de la segona meitat del segle XI construïda sobre una petita capella preromànica ja documentada al segle X, la vàrem acabar després de visitar-ne l'interior, resseguint el perímetre dels edificis adossats per mirar i admirar l'absis i la torre campanar.
Recordem l'absis amb sis finestres, tres de doble esqueixada a la part superior i tres a la part inferior per donar llum natural a la cripta semi-soterrada. L'absis està decorat amb arcuacions i lesenes de tipus llombard. A la seva dreta s'alça la torre campanar de planta quadrada.
Recordem l'absis amb sis finestres, tres de doble esqueixada a la part superior i tres a la part inferior per donar llum natural a la cripta semi-soterrada. L'absis està decorat amb arcuacions i lesenes de tipus llombard. A la seva dreta s'alça la torre campanar de planta quadrada.
A pocs metres de Sant Esteve trobem el nostre proper objectiu que ens fa canviar d'estil arquitectònic passant del romànic al modernisme. Parlo del cementiri d'Olius.
El cementiri, totalment integrat al paisatge i la natura, fou encarregat l'any 1.915 per Francesc d'Assís Vidal i Barraquer que fou bisbe de Solsona entre 1.913 i 1.919.
Era urgent fer un nou cementiri perquè a finals del segle XIX el vell cementiri de Sant Esteve d'Olius estava molt atrotinat.Entrem al cementiri per un arc parabòlic gaudinià, amb una porta de ferro, rematat amb un crismó ( monograma amb el nom de Crist ). L'entrada està flanquejada per roques amb líquens i molses, alzines i pins.
La porta s'obre i es tanca amb un forrellat, una barreta cilíndrica sostinguda per dues armelles, amb una curiosa maneta de doble nus que podeu apreciar a la propera fotografia de detall.
Els feligresos van demanar al bisbe un espai tancat amb una porta artística, xiprers, tres nínxols per cada casa i una petita capella.
Ràpidament ens adonem que l'arquitecte que dissenyà el cementiri fou deixeble de Gaudí. A la fotografia anterior podeu veure l'agulla cònica de pedres coronada per una doble creu, un element arquitectònic molt gaudinià. La podeu veure en la propera fotografia de detall, coronant l'agulla cònica i observant tranquil·lament les roques caigudes, les alzines i els pins. La creu gaudiniana de quatre braços és el punt més alt del cementiri...
Al peu d'aquesta construcció hi ha la tomba dels rectors d'Olius amb una estela amb la declinació, en llatí, de la paraula Mort. La creu gaudiniana és el punt més alt de cementiri...
Un document, amb data del dia i d'octubre de 1.916, ens explica que construir el cementirí va costar 2.431 pessetes ( 14,61 € ), i que les aportacions de cada veí foren proporcionals a les seves possibilitats econòmiques.
En nou cementiri es construí vora el camí i el torrent que baixa de la font del Rector. Un espai de planta irregular, amb diferents nivells amb tombes, nínxols i panteons entre les roques o excavats en elles.
A la fotografia anterior, a la part baixa de la reixa que tanca l'espai d'uns dels nínxols, podem llegir J.R.P. 1.928. L'encarregat de dissenyar el nou cementiri fou Bernardí Martorell i Puig, que en aquell moment era l'arquitecte diocesà. La seva proposta l'integrava en les roques i la vegetació i jugava amb el desnivell. Bernardí rebé la influència d'Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i l'arquitectura neogòtica.
Passejant tranquil·lament pel cementiri podreu gaudir d'imatges com l'anterior en la que una creu de forja que sembla sorgir de la roca està acompanyada de molses, líquens i fulles...
Berbardí Martorell i Puig, a partit del projecte d'Ignasi Oms i Ponsà ( mort prematurament ) introduí algunes modificacions en la distribució dels espais i dirigí les obres de construcció de l'Hotel Sant Roc de Solsona. L'agost del 2.017 vàrem visitar virtualment el magnífic hotel modernista. Si voleu recordar-ho cliqueu als propers enllaços: "Hotel Sant Roc ( 1 )" i "Hotel Sant Roc ( i 2 )". També a la capital del Solsonès podem gaudir de "La Glorieta de la Vil·la Riu", també d'en Bernardí . Si cliqueu a l'enllaç anterior podreu recordar la visita del juliol del 2.017.
A la petita reixa de forja que tanca l'espai dels nínxols excavats a la roca de la fotografia anterior podem llegir: MZ 1.920.
Deixem el cementiri, que combina les roques caigudes de la muntanya - símbol de la decadència i la mort- amb les fulles verdes de les alzines, xiprers i pins - símbol de la vida-.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada