La caseta de los Buichitars.

Avui deixem les terres lleidatanes per apropar-nos primer al Somontano de Barbastre i després al Sobrarbe, dues comarques d'Osca. Agafem la A-22 fins a Barbastre i seguim per la A-1232. A pocs quilòmetres trobarem un indicador, a la dreta, per anar a Colungo/Arcusa i a pocs metres farem la primera parada per donar un cop d'ull al puente de la Albarca també anomenat  puente del Campanachal.

Construït al segle XIII sobre les restes d'un pont més antic dels segles XI-XII és un dels ponts més antics que es conserva al Somontano. Per ell s'accedia a Colungo i a la sierra des del camí de Barbastre. El riu Vero fa més de set-cents anys que fa companyia al pont que té 8,5 metres d'ull ( alçària ) i 19 metres de llum ( distància en projecció horitzontal entre els suports d'un pont ). Fou rehabilitat completament l'any 1.993.

A la fotografia anterior de detall podeu veure la part del plafó informatiu que ens explica el perquè del nom del pont. L'albarda és un guarniment de les bèsties de peu rodó, una mena de coixí de palla, que s'adapta al llom de l'animal i sobre la que es col·locaven les sàrries, arganells... El perfil apuntat del pont recorda una albarda.

La propera fotografia, també de detall, és del tallamar ( la prolongació del pilar del pont per disminuir la resistència que aquest oposa al corrent del riu ), i les restes més antigues.

Després de Colungo, la A-2205 comença a serpentejar i ens regala un espectacle visual impressionant. Busqueu un espai per aparcar un moment, apropeu-vos al pont i gaudiu dels barrancs.

La fotografia anterior i la propera són del Barranco de las Gargantas, un espai natural espectacular. Estem entrant al Parque Natural de la Sierra y Cañones de Guara.

Enfilant tranquil·lament la carretera plena de corbes i més corbes trobareu diferents aparcaments per deixar el cotxe i caminar fins als abrics d'Arpán, de Mallata... ens els que podreu gaudir de l'art rupestre. Atureu-vos al mirador de la Portiacha ( hi ha un aparcament per a vint cotxes ). Malgrat la boira que vaig trobar, al fons podeu veure el riu Vero.

Tornem al cotxe i continuem pujant lentament la carretera. A pocs minuts de l'aparcament haurem d'agafar ( a l'esquerra ) la HU-V-3421 per anar a Lecina, ja a la comarca del Sobrarbe. Gairebé al poble, només falta per arribar-hi 1,2 quilòmetres, trobarem la caseta de los Buichitars.

Es tracta d'una petita construcció de pedra seca amb coberta de falsa volta que s'emprava com refugi temporal. A la propera fotografia de detall podeu observar el seu interior.

La caseta està emmarcada en el projecte "Contiua Pirineum. Ruta de los Intercambios/Route des Échanges". Si cliqueu en l'enllaç anterior podeu veure les vuit fitxes de Las Casetas de Lecina-Bertorz.

La caseta és propietat de la Casa Barfaluy i està ubicada a la partida de Buichitars, a tocar de Lecina. És una de les cabanes que trobareu si seguiu l'itinerari ( cliqueu el proper enllaç ) "Ruta de las casetas de pastor".

La petita cabana de planta rectangular té tres metres de llargària , una alçària d' 1,35 metres i una superfície de set metres quadrats.

Acabem l'itinerari d'avui a Lecina, una localitat del municipi de Bárcabo, que l'any 2.018 tenia tretze habitants. Quedareu bocabadats amb la seva carrasca mil·lenària, la segona més gran d'Espanya. 

La carrasca és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina. Les mides són espectaculars, penseu que calen entre quatre i cinc adults per envoltar el seu tronc. Malgrat la seva vellesa ( recordeu que és un arbre mil·lenari ) encara produeix moltes glans. L'alçària és de 16,5 metres i el diàmetre de la capçada fa 28 metres...

A la propera entrada dedicada a terres aragoneses deixarem Lecina per baixar tranquil·lament gaudint del paisatge espectacular fins al puente de la Albarda ( on hem començat l'entrada d'avui ). Un cop allí ens incorporarem a la A-1233 ( a la dreta ) i molt aviat anirem  - a la dreta - quan trobem l'indicador per pujar a Alquézar, el nostre proper objectiu.

Atentament.

Senyor i