Al turó de Gardeny ( 1 ).

De la capital de les Terres de Ponent molta gent coneix el turó de la Seu Vella, eix vertebrador de la ciutat des de fa dos mil·lennis. Avui començo una sèrie de tres entrades dedicades al segon turó de la ciutat enfilat al punt més alt de la ciutat de Lleida, la coberta del campanar de la Seu Vella. Un imponent campanar octogonal, de seixanta metres d'alçària, erigit entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV. Després de pujar els dos-cents trenta-vuit graons de l'escala de cargol, el premi visual és espectacular...
Al centreesquerra de la fotografia següent, d'esquerra a dreta podeu observar el Museu de Lleida, el campanar de l'església de Sant Llorenç i darrere seu la Biblioteca Pública. A la part superior hi ha el turó de Gardeny, amb el castell templer i l'església romànica ( a l'esquerra ), i les antigues casernes ( a la dreta ).

Per fer la propera fotografia continuo enfilat al campanar, però no al de la Seu Vella sinó al de l'església de Sant Llorenç. Una torre-campanar octogonal, d'estil gòtic, de principis del segle XV. En primer terme, la coberta de la Biblioteca Pública. Al fons el turó de Gardeny amb el castell i l'església ( al centre ) i el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida i les antigues casernes ( a la dreta).

Deixem el centre de Lleida, pugem al turó de Gardeny i deixem el cotxe a l'aparcament. A tocar de la reixa trobem un plafó informatiu de la proposta cultural Castells de Frontera que ens fa una pinzellada històrica del castell templer de Gardeny. Al plafó podem llegir: " El castell de Gardeny es troba ubicat sobre el puig del mateix nom, a la dreta del Segre. Aquest puig fou donat per Ramon Berenguer IV a l'ordre del Temple com a recompensa per la participació en la conquesta de Lleida. El 1.156 els templers hi van organitzar una important comanda. En abolir-se aquest ordre el 1.314 el castell passà a mans de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. L'espai de residència és un edifici rectangular amb dues plantes i voltes de canó apuntades. Adossada a aquest espai hi ha una torre amb volta de quart de canó a la planta baixa i una de canó apuntada a la superior. L'església resta unida al castell per un corredor. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó puntada, absis poligonal i dues capelles".

Al centre del plafó, entre les explicacions en català, castellà, anglès i francès, hi ha una representació idealitzada del castell al voltant del segle XIV feta per l'il·lustrador tarragoní Hugo Prades. Darrere del castell de Gardeny podeu observar l'altre turó de la ciutat amb Lleida emmurallada i coronada pel Castell del Rei ( la Suda , i la Seu Vella en construcció.

En un altre plafó, ja a l'interior del recinte a pocs metres de la reixa, podem veure un plànol que ens mostra la muralla i el perímetre defensiu, el pati, la mina subterrània ( cisterna ), el celler ( on veureu l'audiovisual  "La història de l'Ordre del Temple" ), la torre de l'homenatge, el refetor, l'espectacular terrassa mirador i l'església romànica de Sant Maria de Gardeny ( del segle XII ).

Només entrar, vaig a l'esquerra, gairebé a tocar de la muralla, i faig la propera fotografia en la que podeu veure a l'esquerra el castell templer i a la dreta l'església romànica de Santa Maria.

Si em giro, en el lloc on he fet la fotografia anterior, em queda molt clar que estic a l'interior d'una fortificació. Cal recordar que els militars van estar al turó de Gardeny de 1.945 fins al 1.996. La Paeria comprà totes les instal·lacions l'any 1.999.

A les dues properes entrades dedicades al turó de Gardeny entrarem virtualment a l'esglésai romànica i al castell templer. A la d'avui passejarem per l'exterior per gaudir de les vistes de la ciutat i donar un cop d'ull a la muralla i el perímetre defensiu.
Si a la primera fotografia de l'entrada d'avui veiem el turó de Gardeny des de la coberta del campanar de la Seu Vella, a la propera podeu mirar i admirar el turó de la Seu Vella. A l'esquerra coronant el turó, el Castell de Rei ( la Suda ) i a la dreta la Seu Vella. Si mireu l'antiga catedral de Lleida, concretament el cimbori, a sota treu el nas el campanar de l'església de Sant Llorenç ( des d'on he fet la segona fotografia de turó de Gardeny ).

Si resseguim el perímetre del castell veurem el recinte emmurallat. El castell tingué un paper molt important durant la Guerra dels Segadors ( 1.641 - 1.652 ) i la Guerra de Successió ( 1.700 - 1.715 ). Les necessitats defensives van suposar la construcció de baluards, fosses i murs de contenció; transformant el recinte en un fortí. A la fotografia següent podeu veure la porta d'accés al recinte emmurallat, sobre la que hi ha l'escut d'armes de Felip V amb el lema PHILIPPVS V HISPANIARVM REX.

Continuem passejant per les muralles i amb pocs minuts veurem la porta d'accés a la fortificació des del seu interior. Sobre la porta, un nou escut... Darrere treuen el nas el Castell del Rei ( la Suda ) i la Seu Vella.

La fotografia de detall d'aquest escut, malgrat la degradació de la pedra sorrenca en la que està esculpit, ens torna a recordar a Joan Carles Cristià de Landas - comte de Louvigny, primer Governador de Lleida. Un personatge sinistre de la història de la ciutat que reprimí al lleidatans de forma brutal...
Recordeu que al maig de l'any passat, a l'entrada "Restauració aturada" us vaig ensenyar les tres làpides que recorden al funest Governador en tres de les portes de la fortificació de la Seu Vella. A l'escut d'armes la meteorització ja s'ha "menjat" el text i gairebé el relleu de l'escut.

Quan arribem als baluards trobarem canons de plaça, els que estaven dissenyats per estar en posició estàtica en una fortalesa o en un vaixell. Estaven col·locats en una curenya , un carro de fusta sobre el que esposava la peça d'artilleria per elevar-la del sòl. Les rodes de la curenya eren petites perquè no calia transportar-los, a diferència del canons de campanya, amb grans rodes. Per la tronera, treu el nas la Seu Vella...

Mentre caminem a tocar de la fortificació constatem signes evidents de degradació dels carreus en alguns indrets de les muralles i els baluards. Hi ha moments d'aquesta passejada en els que els dos turons i els seus històrics coronaments es miren i "potser recorden" la dura història viscuda per la colla de guerres patides per la maltractada ciutat dues vegades mil·lenària..

Quan les muralles s'acaben donem mitja volta. i prop de la porta principal d'accés al recinte emmurallat donem un cop d'ull al castell templer. La presència dels templers al turó de Gardeny està documentada per primera vegada l'any 1.152.

Tornem al punt de partida i ens preparem per entrar a l'església de Sant Maria de Gardeny, un petit temple romànic d'una sola nau amb coberta de volta de canó apuntada i absis poligonal.

El primer document en el que es fa referència a l'església de Santa Maria és del 1.156. Pertany al romànic de transició de la segona meitat del segle XII.
Preparats per entrar-hi ?
Atentament.
Senyor i