Deixem la nau de ponent del claustre posterior, on a l'entrada anterior vàrem visitar virtualment l'escriptori i la presó, per observar atentament les estances a les que podem accedir des de la nau de migdia: la cuina, el refetor ( menjador ) i el Palau Reial. La vaig explicar-vos a la primera entrada dedicada al Monestir de Santes Creus que de l'antiga cuina, refetor i calefactor del claustre major, només queden les portes.
Si polseu el número set de l'audioguia escoltareu les explicacions de la cuina, a la que entrarem per una porta amb arc deprimit còncau. Construïda entre els segles XVI i XVII, aquesta estança, que ha perdut bona part de la coberta, conserva alguns elements fets amb grans blocs de pedra propis de la funció que tenia. A la fotografia anterior podeu observar les grans aigüeres i una taula.
La fotografia anterior de detall ens permet imaginar com els monjos netejaven plats, gots, coberts, ... en aquestes grans aigüeres de pedra. A les dues fotografies següents podeu observar diferents estris de la cuina monacal.
La fotografia anterior de detall ens permet imaginar com els monjos netejaven plats, gots, coberts, ... en aquestes grans aigüeres de pedra. A les dues fotografies següents podeu observar diferents estris de la cuina monacal.
Però la cuina que avui podem veure ha perdut part de la coberta i la major part d'aquesta estança situada a la galeria sud del claustre posterior està a la intempèrie.
Si doneu un cop d'ull a altres indrets de la cuina ens pot semblar percebre a alguns monjos utilitzant, forn, molinet, moles i taules de pedra.
A la propera fotografia podeu veure el petit espai de la cuina que ha conservat la coberta. Destaca el gran arc fet amb maó i l'embigat.
A la fotografia anterior, i a la següent de detall, podeu veure la finestra que comunica amb el refetor i servia de passa-plats. La finestra està emmarcada de ceràmica vidrada valenciana i les cares laterals i superior tenen el mateix enrajolat fins a la meitat del mur. L'ampit de la finestra és de pedra.
Abans de marxar de la cuina per anar al refetor, torno a la primera fotografia d'avui per centrar la nostra atenció en el finestral gòtic, un dels que dóna llum al menjador. Concretament és el del mur de ponent del refetor.
Marxem de la cuina per tornar a la nau de migdia del claustre posterior. A pocs metres trobem una porta adovellada d'arc de mig punt amb els batents de vidre que ens convida a entrar al refetor.
Entre els segles XVI i XVII s'adaptà una dependència ( la sala de recepcions ) del Palau Reial d'estil gòtic amb coberta de dues aigües, per ubicar-hi l'actual refetor. La coberta primitiva es reformà l'any 1.733, alçant parets, cobrint la volta i decorant-la amb motllures de guix. Sobre el finestral quadrat, que podeu veure a la fotografia següent, gairebé tocant al sostre podem llegir 1.733.
Està documentat l'encàrrec que l'any 1.627 va fer l'abat Bartomeu Rovira al fuster de l'Arboç en el que li encomanava seixanta cadires de fusta pel nou refetor.
Als murs queden vestigis de l'arrambador ceràmic. Aquest revestiment de rajola valenciana resseguis l'estança fins a una alçària d'un metre i setanta centímetres. El podeu veure a les tres fotografies anteriors i a la propera de detall.
La mateixa rajola de ceràmica vidrada és la que envolta la finestra passa-plats i les cares laterals i superior fins a la meitat del mur. Si compareu aquestes rajoles constatareu que les emprades a la mateixa finestra però a l'estança de la cuina ( quarta fotografia de l'entrada d'avui ) tenen diferent decoració.
Si baixem la mirada durant la nostra estada al refetor, al centre del paviment trobarem també decoració feta amb ceràmica vidrada . Es tracta de set quadrats formats cadascun per setze rajoles.
Sortint del refetor, la porta següent ens convida a entrar al Palau Reial, un dels edificis més destacats del gòtic civil català construït els primers anys del segle XIV.
Si quan entrem al vestíbul aixequem la mirada, veurem a l'embigat l'escut reial i el de l'abat Andreu Porta ( 1.380 - 1.404 ) amb la creu patriarcal amb doble travesser desigual. A les fotografies anterior i propera de detall ho podeu apreciar.
A la fotografia següent el protagonisme és pel pou que hi ha al centre del pati del palau gòtic on podeu observar, al brocal, l'escut de l'abat Pere Nogués ( 1.593 - 1.608 ).
Si deixem d'obsevar el pou i aixequem la mirada veurem tota la galeria superior des de la que s'articulen les estances del palau. L'edifici té l'estructura pròpia dels palaus medievals del gòtic civil català.
La construcció del palau es va fer gràcies a les donacions dels reis Pere II "el Gran" i Jaume II "el Just", que estan enterrats a l'església del monestir. Alguns dels abats perpetus van ampliar-lo, com Guillem de Ferrera ( 1.347 - 1.375 ) o Pere Noguers ( 1.593 - 1.608 ).
A la fotografia anterior podeu veure la columna de pòrfir, una roca ígnia ( formada a partit del refredament del magma ) considerada la més dura que existeix. La tomba de Pere II "el Gran", que veurem detalladament en una de les entrades de la visita a Santes Creus, també és de pòrfir. El luxe d'aquest material contrasta amb l'austeritat monacal. La propera fotografia és de l'escala principal que permet pujar a la galeria amb barana de pedra sobre la que descansen les columnes quadrilobulades.
El Palau Reial era la residència temporal dels reis les poques vegades que visitaven el monestir. Habitualment tenia la funció de palau abacial, fins que al segle XVI es construí el nou Palau de l'Abat al recinte exterior, concretament a la plaça de Sant Bernat.
A les fotografies de detall anterior i propera podeu observar les escultures amb representacions animals que hi ha als extrems de la barana de pedra de l'escala. A les dues podeu veure un lleó, símbol de la força i el poder. El lleó de la fotografia anterior sembla estar acompanyat d'un gos, símbol de fidelitat i lleialtat i el de la següent sembla un porc o un poc senglar...
També a l'escala podem gaudir d'un preciós relleu amb les armes catalanes entre àngels i lleons tinents que en heràldica significa que aguanten o acompanyen un escut. Mireu-lo i admireu-lo a la propera fotografia.
Si obriu bé els ulls també localitzareu l'escut de Guillem de Ferrera, que fou abat entre 1.347 i 1.375, on hi ha representats el sarró i les eines del ferrer.
A la galeria que recorre els quatre costats de la planta noble, amb funció de distribuïdor de les estances, destaquen les arcuacions gòtiques i l'enteixinat del sostre de fusta policromada. No hi podem pujar i ens cal aixecar la mirada per valorar-ho.
A la fotografia anterior podeu veure la columna de pòrfir, una roca ígnia ( formada a partit del refredament del magma ) considerada la més dura que existeix. La tomba de Pere II "el Gran", que veurem detalladament en una de les entrades de la visita a Santes Creus, també és de pòrfir. El luxe d'aquest material contrasta amb l'austeritat monacal. La propera fotografia és de l'escala principal que permet pujar a la galeria amb barana de pedra sobre la que descansen les columnes quadrilobulades.
El Palau Reial era la residència temporal dels reis les poques vegades que visitaven el monestir. Habitualment tenia la funció de palau abacial, fins que al segle XVI es construí el nou Palau de l'Abat al recinte exterior, concretament a la plaça de Sant Bernat.
A les fotografies de detall anterior i propera podeu observar les escultures amb representacions animals que hi ha als extrems de la barana de pedra de l'escala. A les dues podeu veure un lleó, símbol de la força i el poder. El lleó de la fotografia anterior sembla estar acompanyat d'un gos, símbol de fidelitat i lleialtat i el de la següent sembla un porc o un poc senglar...
També a l'escala podem gaudir d'un preciós relleu amb les armes catalanes entre àngels i lleons tinents que en heràldica significa que aguanten o acompanyen un escut. Mireu-lo i admireu-lo a la propera fotografia.
Si obriu bé els ulls també localitzareu l'escut de Guillem de Ferrera, que fou abat entre 1.347 i 1.375, on hi ha representats el sarró i les eines del ferrer.
A la galeria que recorre els quatre costats de la planta noble, amb funció de distribuïdor de les estances, destaquen les arcuacions gòtiques i l'enteixinat del sostre de fusta policromada. No hi podem pujar i ens cal aixecar la mirada per valorar-ho.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, malgrat no poder accedir a la galeria de la planta noble, podeu valorar una mica l'enteixinat.
Deixem el Palau Reial i passem de la nau de migdia a la de llevant, on trobem la porta que ens duu a les estances primitives que aviat visitarem.
Atentament.
Senyor i
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada