Gaudir del romànic de la Vall de Boí ( 1 ).

L'agost del 2.011, a l'entrada " Un bon company de viatge " us recomanava el llibre " La Vall de Boí. Mil anys d'art romànic " editat l'any 2.009 per l'editorial de Calafell Llibres de Matrícula, amb el suport i col·laboració de l'Ajuntament de la Vall de Boí, el Centre del Romànic de la Vall de Boí i el Ministerio de Cultura.

 

 

El llibre de Laia Coma Quintana, Carolina Martín Piñol i Tània Martínez Gil és un bon company de viatge per visitar la Vall de Boí i gaudir de les seves esglésies que l'any 2.000 foren declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

Avui faig la primera d'una sèrie d'entrades per observar detalladament el romànic de la Vall de Boí. Començarem viatjant virtualment a Barruera, cap del municipi de la Vall de Boí, on ens espera l'església de Sant Feliu.

L'església parroquial de Sant Feliu fou construïda fora del nucli antic de Barruera, al costat dret de la carretera L-500 ( de Pont de Suert a Caldes de Boí ) i al marge esquerre del riu Noguera de Tor. Baixant cap a l'església i molt aviat podem veure el petit cementiri a tocar del mur nord.

A tocar de l'església hi ha un petit plafó informatiu en el que podem llegir: " L'església de Sant Feliu de Barruera té per origen un edifici del primer romànic o llombard del segle XI o principi del segle XII. Es tracta d'un temple de configuració basilical inacabat o destruït i reduït d'immediat a una sola nau amb transsepte i tres absis, dels quals el nord ha desaparegut. D'època romànica també és la base del campanar completat molt posteriorment."

 

 

" Entre els segles XVII - XIX s'hi efectuaren importants reformes, de les quals avui resten les capelles de la banda nord i el porxo de la porta oest. Altres modificacions foren desmantellades amb motiu d'una profunda restauració empresa cap al 1.970, destinada a recrear la configuració romànica. També s'hi han efectuat excavacions arqueològiques per documentar les parts perdudes" .

A la fotografia anterior podeu veure el petit porxo del mur oest, amb coberta a dues aigües, obert al sud i a l'oest mitjançant arcs de mig punt. Ens hi  apropem per donar un cop d'ull a la porta d'accés d'arc de mig punt que es podria haver construït en una remodelació feta entre els segles XV i  XVI.

M'apropo a la porta per fotografiar el forrellat decorat amb motius geomètrics i, cal fixar-se molt bé, amb la barreta de ferro capçada amb el cap d'un animal.

A la propera fotografia de detall podeu veure a l'interior de l'el·lipse groga, el cap de bou amb les dues banyes que capça la barreta de ferro del forrellat.

Al tocar del porxo, a l'angle sud-oest de l'església hi ha el campanar de planta quadrada que només conserva els dos primers pisos de la construcció romànica original de la segona fase constructiva ( segle XII ). La tercera fase constructiva, a partir del segle XVI coincidí amb les reformes del campanar, la porta i l'obertura de les capelles al costat nord. És un campanar molt més auster i discret que els de la resta d'esglésies de la Vall de Boí.

Continuem resseguint perimetralment l'església d'una nau amb coberta de volta de canó i ens aturem per donar un cop d'ull als absis en els que trobem dos models diferents de finestres romàniques, les de doble esqueixada i les d'obertura recta.

A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra l'absis sud fet amb carreus regulars i ben treballats ( segle XII ) i a la dreta l'absis central amb carreus irregulars ( segle XI ). Com podeu constatar observant la fotografia l'absis sud no està decorat amb motius llombards i l'absis central sí.

L'absis central és el protagonista de les fotografies anterior i propera. Fet a la primera fase constructiva ( segle XI ) amb carreus de pedra irregular podeu observar la decoració llombarda formada per set llenços acotats per sis lesenes. A la part superior hi ha una successió d'arquets cecs, dos per llenç. Tres finestres de doble esqueixada donen llum natural al presbiteri.

A la fotografia següent de detall podeu veure una de les tres finestres de doble esqueixada de l'absis central. Les finestres de doble esqueixada faciliten l'entrada de llum de l'exterior gràcies a l'eixamplament esbiaixat dels brancals i la llinda.

 

 

Acabem de resseguir l'església fins arribar al mur nord que podeu veure a la propera fotografia en el que s'hi van afegir a partir del segle XVI dues capelles de planta rectangular.

Deixem l'església de Sant Feliu de Barruera i tornem a pujar a la carretera L-500 per continuar gaudint molt aviat del romànic de la Vall de Boí.

Atentament.

Senyor i