Postals antigues de Solsona a l'Arxiu Gavín ( i 2 ).

A la primera entrada dedicada a les antigues targetes postals de Solsona, custodiades a l'Arxiu Gavín de les Avellanes, vàrem aturar la nostra passejada virtual davant del Portal del Castell. Travessant els vuit metres de llargària de l'antic portal construït al segle XIV i reconstruït al 1.740 sortim del nucli antic de Solsona i trobem el passeig de Sant Antoni Maria Claret. Però abans de continuar ens girem i donem un cop d'ull a un dels portals que queden de l'antiga muralla de la ciutat.

A la primera targeta postal d'avui podem veure alguns dels primers edificis del que es considera el primer eixample de la ciutat de Solsona, el Camp del Jalmar. El text de la postal: " Nº 2 - Solsona. Paseo de San Antonio Mª Claret. Ediciones Dach. Vert".

A la part superior central podeu veure el Castellvell, i a la dreta de la fotografia , tapada parcialment per les capçades dels arbres del passeig, la Casa Joan Roure edifici que ocupava la parcel·la número dos del Camp del Jalmar, i que l'any 2.019 afortunadament es rehabilità. A les dues properes fotografies podeu veure l'edifici abans i després de la rehabilitació.

Baixem virtualment pel carrer Vall Fred per aturar-nos davant de la joia modernista de la ciutat de Solsona, l'Hotel Sant Roc, construït entre els anys 1.915 i 1.919. A la part del darrere  de la targeta postal podem llegir: " Solsona nº 11 Hotel San Roque. Ediciones Zerkowitz". A la dreta de l'hotel podeu veure aparcats tres cotxes de línia, i a la dreta de la postal, de color vermell, un antic sortidor de gasolina o gasoil.

Continuem passejant pel carrer de Sant Llorenç i, al trobar la travessia dels Dominics, girem a l'esquerra on trobarem el Palau Llobera un edifici del 1.411 que actualment acull el Consell Comarcal del Solsonès. A la targeta postal podem llegir: " 4-Solsona Pati gòtic casal dels Lloberes ( davant ) Fototipia Thomas Barcelona. Vda i fill de M.Viladrich ( darrere )".

Ara ens cal "caminar" una mica més. Primer tornem a l'avinguda de la Mare de Déu del Claustre i quan trobem a l'esquerra el carrer Pujada del Seminari, l'enfilem fins arribar al Seminari Major. Aquesta és l'última targeta postal dels edificis singulars que he trobat a l'arxiu Gavín. Al text, darrere de la postal, podem llegir: "Capilla Seminario Mayor. Talleres A.Zerkowitz fotógrafo. Barcelona. Ed B. Subirà".

Després de les targetes postals dedicades als edificis singulars continuarem amb les que ens mostren el folklore de la petita ciutat de la Catalunya Central. Començarem amb les dels gegants. La més antiga que he trobar és del 1.917. El text: " 18-Solsona Els gegants ( davant ) Tarjeta Postal Fototipia Thomas Barcelona ( darrere ) ".

De la targeta postal següent, gràcies a la gentilesa de Jaume Tarrés Pujol, puc explicar-vos que fou elaborada l'any 1.956 per la casa Soberanas i l'edició es va fer a petició de la casa M.Viladrich. La casa M.Viladric és l'origen de les llibreries Pellicer. La fotografia, feta davant del Palau Episcopal, és dels Gegants de la Coronació del 1.956.

Per aquesta celebració es van construir uns nous Gegants Vells. El Gegant Jove es reformà, van fer-li un nou cap i s'aprofità part del Gegant Vell del 1.940 per vestir-lo. El vestit de la Geganta Jove és nou. La desproporció dels nous Gegants Vells no agradà gens als solsonins. En aquella festa de Coronació de la Mare de Déu del Claustre es musica un ball als Óssos i es crea el ball de l'Àliga.

La fotografia de la propera targeta postal està feta a la Plaça del Palau Episcopal. Darrere dels gegants hi ha la Plaça Major. És del 1.962 i davant dels Gegants Vells i els Gegants Joves hi ha els Gegantons de l'Ajuntament fets per Manel Casserras i Boix l'any 1.959. A la part del darrere de la targeta postal podem llegir: " Solsona-5 Comparsa de Gigantes. Foto Color Raymond S.A. Tarragona ".

Per acabar amb les targetes postals dedicades al gegants la següent és del 1.965 i el flabiolaire que surt a la fotografia era Ramon Capdevila. A la part del darrere podem llegir: "19. Solsona. Gigantes de la ciudad".

A la propera fotografia podeu observar als gegants de Solsona a l'interior del cancell de la catedral el plujós Corpus del 2.008. Pel finestral es veu part de les restes de l'antiga portalada romànica que fou substituïda, seguint les instruccions del bisbe de Solsona Rafael Lasala i Losela, l'any 1.780 pel cancell neoclàssic...

A la propera targeta postal, editada l'any 1.968, podem llegir darrere: " Solsona - 46 Els trabucaires. Foto color Raymond Tarragona ". L'historiador, cartòfil i investigador solsoní Jaume Tarrés Pujol m'explicà que el mestre geganter Manel Casserras i Boix ( que també era sastre ), feia poc que havia fet els vestits nous dels trabucaires. "L'escena" dels trabucaires defensant el Castellvell es fotografià on acaba d'enfilar-se el camí enllosat entre els anys 1.310 i 1.320. El vescomte de Cardona ordenà aquells anys fer les reformes necessàries per transformar el castell en palau gòtic.

Solsona era l'única capital de comarca on encara hi havia el nunci o pregoner que anunciava els bans de l'Ajuntament i les defuncions. La fotografia de la propera targeta postal, on es veu al nunci amb la trompeta a la mà dreta i el ban a l'esquerra, es va fer al carrer Llobera. Darrere del nunci hi ha el Portal de Llobera, un pas de vianants i rodat que data del 1.697. A la part superior de l'antic portal podeu veure la capella de Santa Anna, del segle XVIII , patrona de la noble família Llobera. Altra vegada gràcies a Jaume Tarrés puc explicar-vos que la fotografia és de Josep Boix. La targeta postal és la número quatre de la sèrie editada l'any 1.992 per cal Pellicer i Solsonès Invita... Al darrere de la postal podem llegir: " El Solsonès Invita... Nº 4 Solsona Porta Llobera". Joan Isanta, l'últim nunci de la ciutat, es jubilà fa quatre anys i aquesta figura s'ha perdut. Ja no el veurem mai més pels carrers de Solsona...

Tanco la segona i última entrada dedicada a les antigues targetes postals de Solsona custodiades a l'Arxiu Gavín de les Avellanes amb la típica postal amb diferents fotografies de la ciutat amb el text " Recuerdo de...".

Al davant podem llegir: "Recuerdo de Solsona" amb la fotografia de la Mare de Déu del Claustre al centre i , en el sentit de les agulles del rellotge: el portal del Pont, el Palau Episcopal, el Seminari i la plaça de Sant Joan. A la part del darrere de la targeta postal llegim: " nº 23 Solsona. Ntra Sra del Claustro y diversos aspectos de la ciudad. Raymond. Tarragona".
Apropeu-vos al Monestir de les Avellanes i un cop a l'Arxiu Gavín demaneu a Josep Sansalvador que us deixi consultar les postals del vostre poble o ciutat. Segur que quedareu bocabadats.
Atentament.
Senyor i

Al turó de Gardeny ( i 3 ).

A les dues entrades anteriors dedicades al turó de Gardeny, després de passejar per l'exterior del castell templer i l'església observant les muralles i el perímetre defensiu, vàrem entrar a l'església romànica de Santa Maria. Avui visitarem virtualment el castell templer.

A la dreta de la propers fotografia podeu veure l'església de Santa Maria. Al centre, en primer terme, el corredor que uneix el presbiteri amb el castell; i darrere l'edifici-habitació i serveis. Adossat al gran edifici rectangular hi ha la torre de l'homenatge.

El turó de Gardeny està coronat per aquests edificis ( habitació-serveis i església ) que formen un angle recte i estan units per un corredor. Aquest conjunt s'anomena recinte sobirà. El recinte jussà és el format per una muralla amb barbacana.

Els templers van organitzar-hi una comanda, la Casa de Gardeny, de la que el primer comanador fou fra Pere de Cartellà, segons consta en un document de 1.156.

Abans d'entrar al castell anem a donar un cop d'ull al seu exterior. Quan girem a la dreta podem observar, malgrat els pals de la llum i els cables, l'edifici de serveis. Com podeu veure la torre de l'homentage no té merlets.

L'edifici amb funció d'habitació i serveis, de planta rectangular, fa 23,5 X 7,5  metres;  i la torre adossada a l'angle nord-est, també de planta rectangular, 6,5 X 3,5 metres. A la fotografia anterior i a la propera podeu veure algunes de les quatre finestres-espitllera de la planta superior.

Els edificis tenen dues plantes cobertes amb volta de canó apuntada i una terrassa. La petita noblesa i l'església van fer nombroses aportacions  i la Casa de Gardeny acumulà un important patrimoni. Al segle XII era un importantíssim centre templer de la Corona d'Aragó.

El noble francès Jaques de Molay, últim Gran Mestre Templer, visità Gardeny l'any 1.294. L'any 1.314 fou condemnat a morir a la foguera a l'illa dels Templers, també coneguda com illa dels Jueus, de París. L'Ordre del Temple fou suspès al Concili de Viena del 1.312, procés que s'allargà fins al 1.314, Després d'uns anys en poder del rei Jaume II el Just, del 1.314 al 1.317, el rei cedí la Casa de Gardeny i els seus béns a l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.Els hospitalers mantingueren la Casa de Gardeny en la Castellania d'Amposta fins al 1.772.
A la propera fotografia podeu veure, a l'esquerra, l'església de Santa Maria i a la dreta, un matacà al mur sud-est del castell templer.

Acabem la passejada resseguint l'església de Santa Maria. Com podeu veure a la fotografia següent, aprofitant l'edifici corredor que uneix l'església amb el castell, hi ha un tram d'escales que pujarem per accedir a l'interior de castell templer.

Després de pujar les escales trobem dues portes adovellades d'arc de mig punt. La de l'esquerra és de la torre de l'homenatge i la de la dreta ens permet accedir a l'espai de residència dels templers. A la porta de vidre hi podem llegir Refectori ( el menjador comú dels convents o monestirs ).

Aquest gran espai de residència, cobert amb volta de canó apuntada, està il·luminat per grans finestrals. Era un espai compartimentat on hi havia: les cambres dels templers, la cuina, el menjador i la sala d'armes.

Per la rampa de fusta, que podeu veure a l'esquerra de la propera fotografia, podem accedir a l'escala que ens permetrà baixar a la planta inferior on hi havia els magatzems per guardar els productes procedents de les terres del convent.

Quan visiteu Gardeny al celler veureu l'audiovisual "La història de l'Ordre del Temple". A la fotografia següent podeu observar la volta de canó apuntada de la planta baixa. A la dreta, darrere de la cadira al fons, la pantalla on es projecte l'audiovisual i a l'esquerra el detall on es veu el turó de Gardeny del dibuix que Anton van den Wyngaerde va fer de la ciutat de Lleida al segle XVI.

El dibuixant paisatgista flamenc fou contractat pel rei Felipe II per representar les principals ciutats i fortificacions del regne. Els seus impressionants dibuixos es custodien a l'Österreichische Nationalbibliothec ( la Biblioteca Nacional d'Àustria ). Per apreciar millor els detalls  a les dues properes imatges  podeu veure el dibuix que va fer de Lérida l'any 1.563 en el que, a l'esquerra de la primera meitat del dibuix, es veu el turó de Gardeny.

                                                 Font: Österreichische Nationalbibliothec ( Viena ).

Quan acabem de baixar el tram d'escales que ens deixa al celler, sota la gran reproducció del fragment del dibuix d'Anton van den Wyngaerde, trobem una petita representació de la vida quotidiana dels templers.

A la propera fotografia, feta des del celler, podeu veure el tram d'escales que ens permet accedir a la rampa que ens durà al la planta superior on hi havia el gran espai de residència. Per la porta de l'esquerra podem anar a la cisterna.

Aquesta planta també estava compartimentada i funcionava com magatzem, celler i graner. El graner havia tingut funció de presó. Mentre ens apropem a la cisterna trobarem una nova recreació històrica en la que veurem una reunió dels templers de la Casa de Gardeny.

A les guerres dels segles XVII ( dels Segadors ) i XVIII ( de Successió ), quan el castell patia un assetjament els defensors del castell s'atrinxeraven a l'interior de la torre. En aquesta angoixant situació l'aigua era vital per resistir. Al segle XVIII s'obrí una mina subterrània per comunicar l'espai de magatzem de la torre amb l'antiga cisterna medieval.

Tornem a pujar a la primera planta i quan s'acaba la rampa de fusta anem a la porta que tenim davant a la dreta que ens permet accedir a la torre de l'homenatge. Aquest era l'espai més noble del convent, malgrat que l'aspecte actual fa difícil imaginar-ho. Hi havia l'arxiu del convent, les estances dels principals membres de la comunitat i la casa de Dipòsit on es custodiaven tresors de senyors notables i documents importants. A les dues construccions que formen la torre-habitació, per comunicar les diferents plantes hi ha escales de cargol perforades al mur, com la de la fotografia següent.

Els dos edificis ( espai-residència i torre ), a més a més de les dues plantes cobertes amb volta de canó apuntat, tenen una gran terrassa. Enfilant una de les escales de cargol hi pugem i només entrar-hi una colla de merlets ( restaurats ) ens donen la benvinguda. Antigament la gran terrassa era un espai cobert per una teulada.

Aquesta part del castell era una talaia que facilitava la defensa. Actualment ens regala unes magnífiques vistes de l'Horta de Lleida i de la capital de les Terres de Ponent.

Abans de marxar de la terrassa és inevitable observar detalladament l'altre turó de la ciutat, el de la Seu Vella, que des de fa més de dos mil·lennis és l'eix vertebrador de la ciutat de Lleida.

Gràcies a la fotografia panoràmica 360º, a partir de setze imatges de 360º, ibce360, ens permet fer una visita virtual al castell de Gardeny. Cliqueu l'enllaç anterior i viatgeu en el temps...
Marxem del turó de Gardeny, un espai una mica oblidat del  patrimoni lleidatà, per continuar la nostra recerca.
Atentament.
Senyor i

Gaudint del Monestir de Santes Creus ( 2 ).

Deixem la nau de ponent del claustre posterior, on a l'entrada anterior vàrem visitar virtualment l'escriptori i la presó, per observar atentament les estances a les que podem accedir des de la nau de migdia: la cuina, el refetor ( menjador ) i el Palau Reial. La vaig explicar-vos a la primera entrada dedicada al Monestir de Santes Creus que de l'antiga cuina, refetor i calefactor del claustre major, només queden les portes.

Si polseu el número set de l'audioguia escoltareu les explicacions de la cuina, a la que entrarem per una porta amb arc deprimit còncau. Construïda entre els segles XVI i XVII, aquesta estança, que ha perdut bona part de la coberta, conserva alguns elements fets amb grans blocs de pedra propis de la funció que tenia. A la fotografia anterior podeu observar les grans aigüeres i una taula.

La fotografia anterior de detall ens permet imaginar com els monjos netejaven plats, gots, coberts, ... en aquestes grans aigüeres de pedra. A les dues fotografies següents podeu observar diferents estris de la cuina monacal.

 

 

Però la cuina que avui podem veure ha perdut part de la coberta i la major part d'aquesta estança situada a la galeria sud del claustre posterior  està a la intempèrie.

 

Si doneu un cop d'ull a altres indrets de la cuina ens pot semblar percebre a alguns monjos utilitzant, forn, molinet, moles i taules de pedra. 

 

A la propera fotografia podeu veure el petit espai de la cuina que ha conservat la coberta. Destaca el gran arc fet amb maó i l'embigat.

A la fotografia anterior, i a la següent de detall, podeu veure la finestra que comunica amb el refetor i servia de passa-plats. La finestra està emmarcada de ceràmica vidrada valenciana i les cares laterals i superior tenen el mateix enrajolat fins a la meitat del mur. L'ampit de la finestra és de pedra.

Abans de marxar de la cuina per anar al refetor, torno a la primera fotografia d'avui per centrar la nostra atenció en el finestral gòtic, un dels que dóna llum al menjador. Concretament és el del mur de ponent del refetor.

Marxem de la cuina per tornar a la nau de migdia del claustre posterior. A pocs metres trobem una porta adovellada d'arc de mig punt amb els batents de vidre que ens convida a entrar al refetor.

Entre els segles XVI i XVII s'adaptà una dependència ( la sala de recepcions ) del Palau Reial d'estil gòtic amb coberta de dues aigües, per ubicar-hi l'actual refetor. La coberta primitiva es reformà l'any 1.733, alçant parets, cobrint la volta i decorant-la amb motllures de guix. Sobre el finestral quadrat, que podeu veure a la fotografia següent, gairebé tocant al sostre podem llegir 1.733.

Està documentat l'encàrrec que l'any 1.627 va fer l'abat Bartomeu Rovira al fuster de l'Arboç en el que li encomanava seixanta cadires de fusta pel nou refetor.

Als murs queden vestigis de l'arrambador ceràmic. Aquest revestiment de rajola valenciana resseguis l'estança fins a una alçària d'un metre i setanta centímetres. El podeu veure a les tres fotografies anteriors i a la propera de detall.

La mateixa rajola de ceràmica vidrada és la que envolta la finestra passa-plats i les cares laterals i superior fins a la meitat del mur. Si compareu aquestes rajoles constatareu que les emprades a la mateixa finestra però a l'estança de la cuina ( quarta fotografia de l'entrada d'avui ) tenen diferent decoració.

Si baixem la mirada durant la nostra estada al refetor, al centre del paviment trobarem també decoració feta amb ceràmica vidrada . Es tracta de set quadrats formats cadascun per setze rajoles.

Sortint del refetor, la porta següent ens convida a entrar al Palau Reial, un dels edificis més destacats del gòtic civil català construït els primers anys del segle XIV.

Si quan entrem al vestíbul aixequem la mirada, veurem a l'embigat l'escut reial i el de l'abat Andreu Porta ( 1.380 - 1.404 ) amb la creu patriarcal amb doble travesser desigual. A les fotografies anterior i propera de detall ho podeu apreciar.

A la fotografia següent el protagonisme és pel pou que hi ha al centre del pati del palau gòtic on podeu observar, al brocal, l'escut de l'abat Pere Nogués ( 1.593 - 1.608 ).

  

Si  deixem d'obsevar el pou i aixequem la mirada veurem tota la galeria superior des de la que s'articulen les estances del palau. L'edifici té l'estructura pròpia dels palaus medievals del gòtic civil català.

 

 

La construcció del palau es va fer gràcies a les donacions dels reis Pere II "el Gran" i Jaume II "el Just", que estan enterrats a l'església del monestir. Alguns dels abats perpetus van ampliar-lo, com Guillem de Ferrera ( 1.347 - 1.375 ) o Pere Noguers ( 1.593 - 1.608 ).

A la fotografia anterior podeu veure la columna de pòrfir, una roca ígnia ( formada a partit del refredament del magma ) considerada la més dura que existeix. La tomba de Pere II "el Gran", que veurem detalladament en una de les entrades de la visita a Santes Creus, també és de pòrfir. El luxe d'aquest material contrasta amb l'austeritat monacal. La propera fotografia és de l'escala principal que permet pujar a la galeria amb barana de pedra sobre la que descansen les columnes quadrilobulades.

El Palau Reial era la residència temporal dels reis les poques vegades que visitaven el monestir. Habitualment tenia la funció de palau abacial, fins que al segle XVI es construí el nou Palau de l'Abat al recinte exterior, concretament a la plaça de Sant Bernat.

A les fotografies de detall anterior i propera podeu observar les escultures amb representacions animals que hi ha als extrems de la barana de pedra de l'escala. A les dues podeu veure un lleó, símbol de la força i el poder. El lleó de la fotografia anterior sembla estar acompanyat d'un gos, símbol de fidelitat i lleialtat i el de la següent sembla un porc o un poc senglar...

També a l'escala podem gaudir d'un preciós relleu amb les armes catalanes entre àngels i lleons tinents que en heràldica significa que aguanten o acompanyen un escut. Mireu-lo i admireu-lo a la propera fotografia.

Si obriu bé els ulls també localitzareu l'escut de Guillem de Ferrera, que fou abat entre 1.347 i 1.375, on hi ha representats el sarró i les eines del ferrer.

A la galeria que recorre els quatre costats de la planta noble, amb funció de distribuïdor de les estances, destaquen les arcuacions gòtiques  i  l'enteixinat del sostre de fusta policromada. No hi podem pujar i ens cal aixecar la mirada per valorar-ho.

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, malgrat no poder accedir a la galeria de la planta noble, podeu valorar una mica l'enteixinat.

Deixem el Palau Reial i passem de la nau de migdia a la de llevant, on trobem la porta que ens duu a les estances primitives que aviat visitarem.
Atentament.
Senyor i