A un parell de quilòmetres de la vila de Seròs ( Segrià ), en un petit altiplà a la riba esquerra del riu Segre hi ha el jaciment arqueològic del poblat visigòtic de Bovalar format per una basílica paleocristiana, construïda al segle V, i un petit poblat.
La basílica i el poblat de Bovalar ocupen una superfície d'uns dos mil quatre- cents metres quadrats. Des del jaciment, ubicat a uns cent vint metres d'alçària respecte al riu Segre, es controlava el pas del riu i era fàcilment defensable.
El jaciment de Bovalar fou descobert l'any 1.943 pels germans Pita Mercè però les excavacions no van començar fins al 1.967 dirigides per Rodrigo Pita Mercè de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.
Del 1.976 al 1.987 es van fer les últimes excavacions dirigides per Pere de Palol i Salellas de la Càtedra d'Arqueologia Paleocristiana de la Universitat de Barcelona.
Durant la Guerra Civil, per la seva estratègica situació, el jaciment esdevingué cap de pont i s'hi van fer trinxeres que en diversos punts tallen les cambres del poblat...
Amb les diferents intervencions arqueològiques varen trobar un temple paleocristià rural i una sèrie de construccions annexes. El poblat va estar habitat durant tota l'antiguitat tardana. A principis del segle VIII, cap a l'any 713, un gran incendi ho arrasà tot i el Bovalar fou abandonat.
A les excavacions de la zona del poblat s'hi han trobat eines agrícoles, cardadors de llana, eines per tractar les pells, ceràmica de cuina, un trull, un celler i un conjunt de monedes d'Àkhila II.
A la fotografia anterior podeu veure el contrapès de la premsa per fer
vi, una pedra monolítica rectangular en la que hi ha les empremtes dels
ancoratges.
El fet d'haver trobar al poblat eines relacionades amb el treball de la pell i la proximitat del riu que els hi aportava la gran quantitat d'aigua necessària que cal per aquesta feina artesanal, fa pensar al alguns experts que probablement feien pergamí. Una hipòtesis afirma que en lloc d'un poblat les construccions corresponen
a un centre monàstic. Pita i Palol inicialment també ho van afirmar.
El conjunt eclesiàstic, que mesura 28,5 X 12,10 metres, ocupa una superfície de 312 metres quadrats. És un edifici de planta basilical de tres naus que estan separades per columnes.
A la propera fotografia, que vaig fer al Museu de Lleida. diocesà i comarcal, podeu veure la basílica segons F. Tuset i F. Rialt.
La basílica paleocristiana té una capçalera tripartida recta que està formada pel santuarium i dues cambres annexes amb funcions funeràries. A l'altre extrem de la planta rectangular hi ha el que podria ser el contracor amb el baptisteri adossat a l'extrem.
La zona baptismal, la més important del jaciment arqueològic, ubicada als peus del temple, com era habitual a Hispania, té una piscina de planta quadrada i les restes d'un baldaquí. Aquest tipus d'estructura de coberta és l'única que s'ha conservat a la Tarraconensis tardoantiga.
També feta al Museu de Lleida: diocesà i comarcal la fotografia anterior ens ajuda a imaginar-nos com era el baptisme per immersió a la basílica del Bovalar gràcies a a F.Tuset i F.Riard.
El baptisteri i els objectes litúrgics trobats que us mostraré després, custodiats al Museu de Lleida: diocesà i comarcal, daten de la reforma de la basílica que es va fer al segle VI.
El protagonisme de la fotografia anterior i de la propera és pel baptisteri que aixopluga la piscina de planta quadrada que es trobà a la zona baptismal de la basílica. Si el voleu veure us cal anar al Museu de Lleida: diocesà i comarcal de Lleida, concretament a la Planta 1 a l'espai dedicat a l'Antiguitat Tardana / l'Estat Visigot.
La volta de cobriment del baldaquí estava sostinguda per sis arcs de ferradura suportats per sis columnes i sis capitells d'ordre corinti.
M'apropo al baptisteri i aixeco la càmera fotogràfica per fer la fotografia anterior en la que es veu la piscina de planta quadrada on, el dia de Pasqua ( Dissabte Sant ), es feia la cerimònia del bateig.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos més detalladament a les fotografies anterior i següent la decoració de dos dels capitells d'ordre corinti feta a bisell.
A les fotografies anteriors del Museu de Lleida: diocesà i comarcal constatareu que a més a més del baptisteri estan exposats altres objectes trobats a les excavacions del Bovalar. A l'esquerra de la fotografia anterior i en les dues properes fotografies de detall podeu observar l'encenser i la creu d'altar o que potser formava part d'aquest encenser.
L'encenser, de procedència copta o italiana, té el cos cilíndric sense decoració. Està suportat per tres peus que acaben en potes amb urpes de felí. La coberta, ben treballada, està rematada per una flor i una pinya, i coronada per un colom. L'encens sortia per tres cercles amb l'anagrama de Crist. Sorprèn trobar un objecte litúrgic tan delicat en una església senzilla com la basílica del Bovalar.
La creu, feta amb una única planxa de bronze, no té decoració. Els extrems dels quatre braços, una mica corbats, estan coronats per dos cercles cadascun. No està clar si era una creu d'altar o si formava part de l'encenser.
Un altre objecte trobat fou el gerret litúrgic de possible ascendent copte. També datat al segle VI, el van trobar a la zona del presbiteri amb la creu i l'encenser.
La fotografia següent és de la vitrina en la que hi ha exposats diferents objectes trobats en les excavacions del poblat. A dalt al centre una esquella que té a sota, una sivella, el fragment d'un ganivet, una carda i una raspadora. Diferents objectes de terrissa flanquegen als anteriors.
Al voltant de l'església hi ha una necròpoli amb enterraments de diferents tipus ( sarcòfags tallats en un sol bloc de pedra i tombes amb lloses de pissarra o de calcària ). En un Concili de Toledo de temps visigot s'establí que calia deixar al voltant de l'església un espai de trenta passes per emprar-lo de cementiri. A l'interior de l'església també hi ha enterraments en sarcòfags, que daten del segle VII, i fosses.
Al Museu de Lleida: diocesà i comarcal hi ha dos fragments d'una làpida, que probablement formava part de l'altar, feta en marbre al segle VI amb una inscripció que sembla fer referència a una deposició de relíquies.
El doctor Pere de Palol i Salellas interpreta que s'hi pot llegir "In nomine domini recondite sunt reliquie"
( En nom del Senyor la resta s'amaga ).
La làpida de la fotografia següent, datada al segle I, fou reutilitzada com a llosa del paviment de la basílica de Bovalar.
Sota aquesta bimil·lenària placa està exposat el sarcòfag protagonista de la fotografia següent. Una caixa monolítica amb tapa a quatre aigües i amb una creu tallada de tipus bizantí.
Deixem el museu i el jaciment arqueològic de Bovalar, tornem a creuar el riu Segre, i en cinc minuts aparquem al costat del Monestir de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya. Ubicat també al terme municipal de Seròs el visitarem virtualment en una propera entrada.
Atentament.
Senyor i
