divendres, 21 de novembre del 2025

A l'església de la Seu Vella ( i 4 ).

Al final de l'entrada anterior dedicada a la Seu Vella us deia que a la propera  observaríem detalladament alguns dels capitells que coronen els pilars cruciformes envoltats de columnes començant pels de l'arc apuntat que obre l'absis major al transsepte. Per explicar-vos alguns dels capitells he consultat la Tesi doctoral "L'escultura del segle XIII de la Seu Vella de Lleida" Volum II de Meritxell Niñá Jove. Els dos volums de la tesi estan penjats a internet.


Baixo els dos petits trams d'escala del presbiteri per tornar al transsepte, aixecar la mirada i mostrar-vos alguns dels capitells que coronen els pilars cruciformes envoltats de columnes dels que arrenquen l'arc apuntat que obre el absis major al transsepte i el costat est dels arcs apuntats del transsepte.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica a la propera fotografia del costat esquerre en el que d'esquerra a dreta podem veure: dracs, un cavaller armat amb una espasa atacant un lleó, un centaure disparant una fletxa a una sirena ocell, la roda de la vida, ocells i grius, una bèstia devorant un home i el dubte de Sant Tomàs.
 
 
Pujant el primer tram d'escales faig la propera fotografia. D'esquerra a dreta veiem: el lateral de la roda de la vida, ocells i grius, la bèstia devorant l'home, el capitell doble del dubte de Sant Tomàs i dos felins lluitant.
 
 
Al costat dret, d'esquerra a dreta en els capitells hi ha esculpit: decoració vegetal, fulles d'acant, els episodis de l'Anunciació i la Visitació, tres personatges drets ( el central decapitat ), un capitell doble amb la representació de David i el Cavaller Victoriós.
 
 
Col·locant-me frontalment al pilar, d'esquerra a dreta i des d'una altra perspectiva:  els episodis de l'Anunciació i la Visitació, els tres personatges drets amb el de la cantonada decapitat, el capitell doble amb la representació de David i el Cavaller Victoriós. A més a més un home que clava una espasa a un lleó i un capitell amb fulles i tiges.
 

Deixem els capitells que coronen els pilars de l'arc apuntat  que obre l'absis major al transsepte per donar un cop d'ull a altres capitells de la imponent església romànica.
Anem al fons de la nau, però abans d'alçar la mirada per mirar i admirar alguns dels capitells, gaudim un moment de la impressionant austeritat i bellesa de la maltractadíssima antiga catedral de Lleida.
 
 
Al primer pilar cruciforme que separa la nau central de la nau de l'Evangeli ( l'esquerra des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). Al capitell de l'esquerra dos grius afrontats i al de la dreta l'escena de les tres Maries davant el sepulcre.
 

Al transsepte nord ( pilar nord-est ) d'esquerra a dreta hi ha els capitells amb l'escena amb el martiri de Sant Quirze i la seva mare Santa Julita, acant amb pinyes i grans flors, els tres joves hebreus que es neguen a adorar l'ídol de Nabucodonosor, dracs atacant als homes i fulles d'acant.
 
 
Al pilar situat a l'angle entre la nau de l'Evangeli i el transsepte, d'esquerra a dreta als capitells hi podem observar: quatre figures molt degradades, la detenció d'un sant, la segona vinguda de Crist amb el Tetramorf, grius aculats, lleons afrontats i homes atacant dracs.
 
 
A un dels pilars que separen la nau central de la del costat de l'Evangeli, d'esquerra a dreta hi ha: grans roleus amb fruits al centre amb un cap monstruós del que per la boca hi surten tiges, harpies que es donen l'esquena i tenen els caps girats, quadrúpedes aculats girant ela colls que tenen les cues acabades en una palmeta ( a la part superior del capitell també hi ha esculpides palmetes ), fulles dentades i tiges amb fulles u fruits entrellaçats.
 
 
En un altre pilar del mateix indret podem veure en primer terme a Crist amb nimbe crucífer envoltat de quatre apòstols amb nimbe i al capitell de la dreta n'hi ha sis més  ( tres dels apòstols estan trencats per un forat quadrangular ). Constatareu que a les columnes també hi ha forats. A l'esquerra d'aquests dos capitells, d'esquerra  a dreta hi ha dos capitells amb decoració vegetal i els episodis de l'Anunciació i la Visitació.

 
La fotografia següent és del mateix pilar vist des d'una altra perspectiva. A les dues fotografies es veu que els rostres de Crist i els apòstols estan mutilats.

Als murs, pilars cruciformes, columnes i capitells de l'antiga església romànica hi ha molts forats que recorden la lamentable compartimentació que va patir l'antiga catedral de Lleida per adequar-la a les funcions militars.
La propera fotografia de la postal, custodiada a l'Arxiu Gavín de les Avellanes en la que a la part inferior hi podem llegir: "LERIDA. -Nave lateral de la Seo Vieja" i a sota "L.Roisin fot. Barcelona", ens ajuda a imaginar-nos aquesta cruel compartimentació que destruí part del patrimoni. Els soldats podien veure molt bé els capitells... El parisenc Lucien Roisin Besnard ( París 1.884 - Barcelona 1.943 ) treballà de fotògraf a Barcelona dedicant-se bàsicament al negoci de les postals. Tenia una botiga a la Rambla de Santa Mònica, "La Casa de la Posta", que la seva família regentà fins al 1.962. 
 

Aixecant altra vegada la mirada al pilar cruciforme ubicat a l'angle entre la nau de l'Epístola ( la de la dreta des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar )  i el transsepte veiem en primer terme a l'esquerra dos dracs alats mossegant a les espatlles a dues persones aterrides i a la dreta tres lleons ( dos a la cara frontal i un a la lateral ) que giren el cap i les seves cues en transformen en tiges.
A l'esquerra, en segon terme, d'esquerra a dreta als capitells hi ha esculpits: dos homes acotxats que voles aixecar un recipient de fusta, dos homes muntant dromedaris enfrontats a l'angle del capitell. A la dreta: un capitell amb fulles d'acant i a la seva dreta a l'angle del capitell un home aterrit mossegat a les espatlles per dos dracs.
 

 
A la nau del costat de l'Evangeli, adossat al mur que separa aquesta nau de la central, al capitell de l'esquerra hi ha fos dracs afrontats simètrics. Les seves cues es transformen en tiges vegetals que acaben en palmetes. Al capitell de la dreta sirenes-ocell o harpies aculades, també simètriques i amb les cues transformades en tiges vegetals acabades en palmetes.

 
A la mateixa nau, a l'angle amb el transsepte trobem una sèrie de capitells que han perdut part del relleu i totes les figures tenen mutilats el cap i les extremitats.
 
 
Al capitell de l'esquerra, decorat amb un entrellaçat geomètric de cintes perlejades, és el que està més ben conservat i només presenta petits trencaments. A la propera fotografia podeu observar els tres capitells frontalment.
 
 
Als tres capitells de la dreta del capitell amb l'entrellaçat geomètric es representen escenes de l'Antic Testament, concretament del Cicle de Jacob i Esaú. Al de l'esquerra, en una cara Rebeca envia a Jacob a caçar i a l'altra Jacob rep la benedicció d'Isaac. Prop de l'angle del capitell hi ha un forat. Al capitell de la seva dreta, a la cara frontal Esaú demana la benedicció, a l'angle està representada la fuga de Jacob i Rebera ( darrere seu hi ha una gran fulla ). A la cara lateral Esaú aixeca els braços irat.
 

A la fotografia anterior podeu constatar que, a més amés de les mutilacions dels personatges, hi ha greus problemes d'erosió dels capitells i les columnes.
Per acabar aquest cop d'ull als capitells de l'església romànica de la Seu Vella, també a la nau de l'Evangeli, en un pilar exempt que separa aquesta nau de la central hi ha dos capitells amb la part superior amb un fris de fulles d'acant en els que hi ha escenes de lluita entre homes i dracs. Al de l'esquerra dos homes lluiten amb el drac coronat que hi ha a l'angle del capitell. Al de l'esquerra, dos cavallers lluiten contra dos dracs coronats. 


Però la destrucció parcial de la Seu Vella no és conseqüència d'atacs de dracs coronats, lleons, harpies o sirenes-ocell sinó de la decisió humana de transformar una catedral construïda entre els segles XIII i el segle XV en caserna militar...
En una propera entrada dedicada a la Seu Vella accedirem al claustre construït atípicament, per falta d'espai, als peus del temple per mirar-lo i admirar-lo.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 19 de novembre del 2025

Montclar, una petita joia del Berguedà.

Allà on es troben els camins que unien les comarques del Solsonès, el Berguedà i el Bages  hi ha el petit poble de Montclar que ja trobem documentat el segle X. Enfilat dalt d'un turó s'estructura al voltant de la plaça.


A pocs metres d'enfilar la carretera que ens ajuda a coronar el turó trobem un bon aparcament en el que el protagonisme és per l'absis sense ornamentació de l'església parroquial de Sant Martí, d'estil romànic i una sola nau, construïda al segle XII però amb importants modificacions als segles XVII ( l'obertura de les dues capelles a mode de transsepte i la modificació de la portalada d'entrada ) i principi del XVIII ( instal·lació de dos retaules barrocs ).


Al centre d l'absis hi ha una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada que faciliten l'entrada de llum de l'exterior gràcies a l'eixamplament esbiaixat dels brancals i la llinda. Però aquesta funció era no és possible perquè la finestra està cegada. La podeu observar millor a la propera fotografia de detall.


El caminet que s'enfila a tocar de l'absis ens duu a la plaça en la que entre els segles XVII i XVIII es van construir la majoria de les cases que donaven servei als traginers : fonda, forn de pa, ferreria, barber, sastre...


La construcció de noves carreteres durant el segle XIX allunyà Montclar dels eixos de comunicació. Moltes de les cases foren abandonades i als 1.964 només n'hi havia dues d'habitades. Un grup de persones relacionades amb el Centre Excursionista de Catalunya comprà algunes cases i les rehabilità.


Un dels edificis de la plaça és la rectoria, construïda a finals del segle XVII. Té l'estructura d'una masia, amb planta baixa i dos pisos superiors. La coberta a dues aigües es de teula àrab. 
A la fotografia anterior podeu observar-ne la façana orientada a la plaça i a la següent, de detall, el petit balcó protegit amb un ràfec de teula àrab.


A l'esquerra de la rectoria, per la porta que veieu a la dreta de la propera fotografia, podem accedir al jardí que hi ha davant de la porta de l'església i al clos del cementiri adossat a l'angle sud-oest de Sant Martí. L'antic campanar de cadireta posteriorment es transformà en una torre coberta amb teulada a quatre aigües. Aquesta torre probablement tingué la funció de guaita i comunidor ( en el que el sacerdot conjurava amb les seves oracions les tempestes i pedregades).


Un moment abans d'accedir al jardí, aixecant la mirada podem veure la llinda de pedra en la que hi podem llegir l'any 1.690.


Només entrar al jardí si dirigim la mirada a l'esquerra trobem la porta de ferro que ens permet accedir al clos del cementiri.


El zoom de la càmera fotogràfica em permet mostrar-vos detalladament la part superior d'aquesta porta centenària en la que hi podem llegir: 1.912 AVUI JO DEMÀ TU.


Si a l'esquerra de la porta d'accés al jardí trobem la porta del cementiri a la dreta veiem part de la façana sud-oest de la rectoria.


Apropant-me al porxo puc fotografiar-lo frontalment. A la planta baixa hi ha quatre obertures d'arc de mig punt.


Deixem la rectoria i tornem a situar-nos frontalment a la porta d'entrada del mur sud de l'església. Es va fer durant les reformes del segle XVII al mateix lloc on hi havia la porta romànica. A la llinda hi podem llegir l'any 1.678.


Malauradament la porta està tancada i no puc mostrar-vos l'interior. Al sortir del recinte del jardí anant a la dreta resseguint el mur del cementiri i anant a la dreta quan s'acaba aquest mur, trobem la Font del Rector.


Aquest dipòsit d'aigua és una petita edificació de paredat amb cantoneres i marc de la obertura de maó vist. La coberta és una cúpula en forma de casquet esfèric. La font té una aixeta i un abeurador de pedra.


Unes passes més per aquesta petita sendera i arribem a les escales que ens permeten baixar a l'antiga bassa circular tancada per un mur d'uns dos metres d'alçària excepte l'espai de l'escala.


Aixecant la mirada des del fons de la bassa podem observar parcialment el mur oest de l'església que estava coronat pel campanar de cadireta de dos ulls que es reconvertí en una torre amb coberta de quatre aigües que ja us he explicat abans tenia funció de guaita i comunidor.
Sota els dos ulls tapats de l'antic campanar de cadireta hi ha una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada.


Pugem les escales i  tornem a la plaça  per fer-li una última mirada. Aquesta bella plaça era un recinte per recollir l'aigua de pluja que queia per la cinglera i que en part es recollia al pou que hi ha darrere de la rectoria.


Marxem de Montclar i del Berguedà per apropar-nos en properes entrades al Lluçanès per gaudir del seu patrimoni.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 16 de novembre del 2025

El castell de Verdú ( i 2 ).

Després d'observar la Sala gòtica de l'Abat Copons, del segle XIV, magníficament recuperada després de la segona etapa d'obres de consolidació del castell, tornem a la galeria renaixentista de la planta superior amb l'objectiu de pujar a la torre mestra també anomenada torre de l'homenatge.
Abans de fer-ho tornem a gaudir d'una petita part de les vinyes de Verdú apropant-nos a un dels quatre grans finestrals gòtica triforats ( amb dos mainells ) d'arc apuntat amb traceria.


Ja a la galeria ens aturem un moment per observar la porta en la que es veu que el castell, degut a la pressió dels arcs de la gran sala gòtica, tendia a obrir-se. Al nord d'aquesta sala s'hi adossà una torre de planta quadrangular ( la Torre Escapçada ) amb funció de contrafort.


A la fotografia anterior constatareu que la columna de l'esquerra està inclinada i la de la dreta conserva la seva verticalitat. La fotografia de detall ens permet valorar la importància de la construcció dl contrafort.

 
Ara ens cal pujar fins a les golfes per arribar a la porta que ens duu a la passarel·la metàl·lica que les uneix amb l'entrada a la torre de l'homenatge. La podeu veure a la part superior dreta de la fotografia següent.

 
Però abans d'anar-hi, dirigint la mirada una mica a la dreta i gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos la petita porta adovellada d'arc de mig punt que ens permetrà accedir a l'escala de caragol interior. Fixeu-vos bé amb la curiosa dovella clau.


La torre mestra està dividida en tres estances. La inferior, amb coberta de falsa cúpula, tenia funció de celler o rebost. A l'estança principal, amb coberta de cúpula, s'hi accedeix per la petita porta adovellada de la fotografia anterior que està a vuit metres d'alçària del pati d'armes. A l'estança superior i al terrat s'hi puja per unes escales metàl·liques.

Ja a la passarel·la que uneix les golfes amb la torre m'aturo un moment per fotografiar la porta  renaixentista i l'escala de pedra que ens permet pujar del pati d'armes a la galeria superior de la casa-palau del castell.


Continuo uns metres més per la passarel·la fins a l'obertura de petites dimensions que ens deixa clar que caldrà acotxar-se per accedir a l'estança principal. A la part superior dreta de la propera fotografia treu el nas el campanar de l'església parroquial de Santa Maria.


Abans d'entrar a la torre, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, apropant-me a la barana de protecció de la passarel·la faig la fotografia següent en la que veureu millor la part superior del campanar de planta quadrada.


En el moment d'acotxar-nos per entrar a la torre es veu en primer terme una petita porta de fusta i, just darrere, una segona porta encara més petita. Són les protagonistes de les dues properes fotografies.



Girant a l'esquerra trobem una estreta escala de cargol que ens permetrà enfilar-nos, amb cura, fins a l'estança superior. Els graons són desiguals i desgastats però al mur de la dreta unes sogues ens ajuden a pujar amb seguretat.


La torre mestre tingué la funció de presó en diferents èpoques històriques. Al pujar per l'escala de caragol i a l'estança superior veureu nombrosos grafits que van fer els presos amb motius religiosos, instruments musicals, eines del camp...
 
 
A la fotografia anterior podeu observar el final de l'escala de caragol que ens deixa a l'estança superior. En molts dels carreus hi ha grafits. La propera fotografia de detall ens permet veure millor alguns d'aquests grafits.
A l'interior de la torre mestra hi ha picats a la pedra dotze grafits de violes de mà que es poden datar al segle XVI. Aquests grafits demostren que la viola de mà fou molt important en aquell moment històric.


Una escala metàl·lica ens permet pujar des de l'estança principal al terrat que està envoltat d'obertures d'arc apuntat.


El regal visual d'aquestes obertures d'arc apuntat és espectacular. Ens hem enfilat a un magnífic mirador d'una part de la comarca de l'Urgell i de tota la Vall dl Corb. A la fotografia següent podeu gaudir de l'església parroquial de Santa Maria, a vista d'ocell.


Anant una mica a l'esquerra puc fotografiar la plaça del Bisbe Comelles. A la dreta es veu una miqueta l'església parroquial.


Continuem anant cap a l'esquerra fins que per una de les obertures d'arc apuntat puc fotografiar la Plaça Major amb els seus arbres i Cal Jan ( 1 ) l'antiga casa pairal del segle XV que acollí l'enyorat Museu de Joguets i Autòmats -Col·lecció Mayoral-, que vàrem visitar detalladament al blog l'any 2.013. Ho podeu recordar clicat sobre l'enllaç anterior.  Cal Jan acollí aquest museu entre l'octubre del 2.002 i el gener del 2.013.


Abans de baixar de la torre mestra aprofitem per fer una última mirada al paisatge que envolta Verdú, les vinyes i el seu cel.

 
Després de gaudir d'aquest magnífic mirador, baixem de la torre mestra i marxem de Verdú per, a la propera entrada dedicada a la comarca de l'Urgell, apropar-nos a Tàrrega i visitar l'església de Santa Maria de l'Alba.
Atentament.
Senyor i