23-F, estimada ràdio.

Dels mitjans de comunicació que ens envolten, des de ja fa una colla d'anys , la ràdio  és el que més estimo. És difícil trobar una companya més fidel. Girar el dial ens porta a petites illes on el tresor és magnífic. Escoltar alguns programes de Catalunya Ràdio, Radio Euskadi, Radio 3,... és gaudir d'una feina molt ben feta. Algunes decisions no les puc entendre, com per exemple per què enguany perdem una de les dues hores del programa El Cafè de la República, magistralment dirigit per Joan Barril; per encabir un programa que, en la meva modesta opinió, no li arriba a la sola de la sabata...

Però em preguntareu per què titules l'entrada 23-F estimada ràdio? Aquí teniu l'explicació. Tots sabeu que, just avui fa 33 anys, la democràcia espanyola va penjar d'un fil durant uns dies. Del cop d'estat se'n va parlar molt fa tres anys perquè era el trentè aniversari , però des de feia molt temps cada vegada es recordava menys a tots els mitjans.

Sempre se m'escapa un somriure quan llegeixo o escolto les explicacions de personatges coneguts i anònims sobre que feien aquell 23 de febrer del 1.981.Tothom explica la seva història, però poques vegades es parla de la gent que el va patir en directe... Per l'atzar que suposa viure, a mi el 23 de febrer del 1.981, em va sorprendre fent la mili a València. Podeu endevinar fàcilment que estava de mig a mig al cop d'estat.

No explicaré batalletes, que encara no sóc prou vell, però sí vull dir-vos que una immensa sensació de por es va apoderar de milers de nois anònims atrapats en aquell moment històric. La por en estat pur...

Però aquells dies una gran companya ens va ajudar. Era emocionant veure nois de vint anys de procedències, cultures, interessos i desitjos molt diferents, escoltant en les senzilles i atrotinades ràdios, (que els comandaments militars de baixa graduació -que tampoc sabien el que estava passant-, no ens van prendre ) ,  que succeïa fora de la caserna...

Són moltes les fotografies d'aquell 23-F, les més conegudes han donat la volta al món: l'assalt al Congrés de Diputats, els tancs pels carrers de València,... Però la que més em va impressionar en el seu moment i actualment, crec que la va publicar un dels diaris més llegits de València " Las Provincias". Pensava que l'havia perdut, però vaig trobar-la entre les pàgines d'un llibre. Està una mica trencada, encara que li falta un trosset, captura magistralment el moment viscut.

Escoltar la ràdio mentre carregàvem els camions d'explosius, o intentàvem dormir amb la freda companyia del cetme  ( fusell d'assalt de l'exercit espanyol ) , és inoblidable.

Gràcies, estimada ràdio.

Atentament.

Senyor i