Esther Tusquets era una dona fascinant. Al blog he recomanat la lectura dels seus llibres de memòries en un parell d'entrades. L'any 2.008 us proposava la lectura de "Habíamos ganado la guerra", un retrat de la burgesia franquista a la Barcelona dels quaranta i cinquanta del segle passat. Al 2.010 a l'entrada "Confessions", les recomanacions eren dues. "Confesiones de una vieja dama indigna", continuació de "Habíamos ganado la guerra"és un relat sense embuts de la seva vida, des de la creació de la imprescindible Editorial Lumen. El segon llibre de memòries del que parlava a "Confessions", era " Confesiones de una editora poco mentirosa" editat l'any 2.005 per RqueR, en el que escriu sense pietat sobre la feina d'editora.
La fundadora i directora d'Editorial Lumen durant 40 anys, va morir a Barcelona al juliol del 2.012. Pocs mesos abans, al febrer, Bruguera publicava un nou llibre de memòries, "Tiempos que fueron".
Però aquestes memòries estan escrites a quatre mans. Dels mateixos fets, escriuen i en alguns moments es contradiuen, Esther Tusquets i el seu germà Oscar Tusquets, arquitecte, dissenyador i pintor. Dos persones molt intel·ligents i de gran caràcter és lògic que discrepin en alguns aspectes. Tot un plaer per als que no ens agrada el pensament únic.El text escrit per l' Esther està imprès en tinta blava i el de l'Oscar, en tinta negra. A la meitat del llibre hi ha un petit embolic amb els colors, però podreu seguir les opinions dels dos germans perfectament.
Els dos germans es despullen i retraten les històries familiars, el període de la postguerra, la Segona Guerra Mundial, els anys de la transició,...
Si us agraden els llibres de memòries, cal llegir "Tiempos que fueron"..
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada