Quan era un nen petit els diumenges al quiosc, gràcies a l'editorial Bruguera, m'esperava el nou número de la col·lecció "Joyas Literarias Juveniles". Aquells còmics ens van descobrir molts dels autors que omplien de fantasia el nostre món infantil. Han passat una colla d'anys, però recordo la il·lusió amb que, a canvi de 15 pessetes ( 0,09 euros ), vaig aconseguir el número vint-i-u "Viaje al centro de la Tierra" de Jules Verne. Parlo de l'any 1.971...
Poc podia imaginar-me que quaranta anys després la vida em portaria als peus de la glacera Snæfellsjökull, al poble d' Arnarstapi, un dels llocs més màgics de la península d' Snæfellsnes. En aquest poblet amagat de les aigües de l'oceà Àrtic, darrere d'unes cases tradicionals reconvertides en restaurants, hi ha un senzill monument en honor a Jules Verne.
Un parell de plafons ens recorden que en la novel·la publicada el 25 de novembre del 1.864, ara fa 150 anys, el professor Otto Lidenbrok, el seu nebot Àxel i el guia Hans, van començar aquest al·lucinant viatge al centre de la Terra des del cim de la glacera Snæfellsjökull. La propera il·lustració d'Édouard Riou aparegué en la portada i a l'interior de l'edició original d'Hetzel.
Font il·lustració: Wikipedia.
El llibre ens explica detalladament l'expedició d'un professor de mineralogia, branca de la geologia que estudia les propietats físiques i químiques dels minerals; el seu nebot i un guia islandès a l'interior del globus terrestre.
Seguint un codi secret escrit en caràcters rúnics per un antic savi islandès, Arne Saknussemm, els tres protagonistes comencen a baixar per la xemeneia del volcà Snæfell. Curiosament Jules Verne mai va viatjar a Islàndia, però les seves descripcions s'ajusten molt a la realitat.
Però un detall se li va escapar, perquè és impossible començar l'aventura pel cràter del Snæfell ja que està enterrat sota tones de gel. La seva última erupció es produí l'any 1.219 i poc després la neu i el gel el cobriren completament. Malgrat tot en el plafó que veieu en la propera fotografia, en una colla d'idiomes ens deixa molt clar que: "Aquí comença en Viatge al Centre de la Terra que es troba a 6.371 quilòmetres de profunditat".
L'emoció d'estar en aquest espai dedicat al gran escriptor francès, fa que per un moment em sembli veure caminar entre els núvols baixos l' Otto, l'Àxel i en Hans enfilant-se cap a la glacera d' Snæfellsjökull...
També podem veure en aquest monument un indicador molt curiós que ens diu la distància d' Arnarstapi, a la península islandesa d' Snæfellsnes, a diferents ciutats:Paris, New York, Hamburg, Moskva, Sydney,.... A cada ciutat l'acompanya dues xifres: els quilòmetres que la separen d'Arnarstapi viatjant per rutes convencionals i els quilòmetres passant pel cràter del volcà Snæfell. Per exemple Paris 1.492 km ( 2.343) km...
No era conscient el professor Lidenbrok l'any 1.863, quan a la seva casa d'Hamburg inspeccionava un llibre antic, que la troballa d'una nota entre les pàgines el portaria a viatjar al centre de la Terra.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada