Començo avui una sèrie d'entrades dedicades a l'edifici més conegut de Còrdova que actualment és la Catedral de Nuestra Señora de la Asunción però que fou l'antiga mesquita al-Hama de la ciutat. Ja en vaig parlar puntualment l'últim dia d'agost a "Columnes signades" on descobrírem les marques dels picapedrers musulmans i cristians al bosc que formen les vuit-centes cinquanta-sis columnes de marbre, jaspi i granit.
Després de passejar pel pont romà, entrem a la que va ser la Còrdova romana emmurallada, prop d'un dels nombrosos accessos que tenia. Parlo de l'actual Puerta del Puente, edificada el primer terç del segle XX allunyant-se del que fou la muralla...
Comencem a enfilar el carrer Torrijos on ens espera la puerta de San Ildefonso també anomenada puerta de la ampliación de al-Hakan II.
La mesquita començà a construir-se al segle VIII sobre la basílica visigoda de San Vicente, en el regnat del primer emir omeia Abd-ar-Rahman I entre el 780 i el 785. Es feren successives ampliacions els segles IX i X i l'obra fou acabada per Almansor. A la propera fotografia de detall podeu veure l'exquisida decoració d'arabesc ( ataurique- paraula d'origen àrab que significa fullatge)-, de l'arc de ferradura i de l'arrabà. L'arrabà és la motllura ornamental de forma generalment rectangular que emmarca els arcs de les portes i les finestres, d'us general en l'art islàmic.
Quan acaba el carrer Torrijos girem a la dreta, ara estem al carrer Cardenal Herrero on hi ha la Puerta del Perdón una de les que donen accés al Pati dels Tarongers. L'any 1.377 es va fer una reforma mudèjar sobre la porta original del segle X. Està situada a la base de l'antic minaret, des d'on el muetzí realitzava la crida a l'oració. El minaret es transformà en el campanar de la Catedral. Les portes de gairebé deu metres d'alçària, són de fusta de pi folrada amb bronze. Podeu apreciar-ne la seva decoració en la propera fotografia de detall.
Entrem al Pati dels Tarongers, espai que conserva bona part del seu aspecte original. El nom del pati, el més gran i més antic de la ciutat, té l'origen en els 98 tarongers plantats en fileres a finals del segle XVIII.
El pati fa 130 metres de llarg per 50 d'ample i està dividit en tres parts, cadascuna d'elles amb un brollador d'aigua al centre. La funció del pati era fer les ablucions, rentar-se i purificar-se abans d'entrar a la mesquita per participar en les celebracions religioses.
Hisham I eregí el primer minaret de planta quadrada que fou enderrocat per Abd-ar-Rahman III, que en construí un altre, posteriorment escapçat, les restes del qual creuen que es troben a l'interior del campanar de la catedral cristiana.
Entrar a la mesquita i quedar totalment bocabadat amb el seu bosc de columnes, és inevitable. Esteu preparats per descobrir alguns dels seus secrets?
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada