El Molí de Cervià.

Al mes de març l'entrada "El Molí de Sant Anastasi" ens permeté visitar virtualment aquesta petita joia del patrimoni industrial de Lleida. El molí, d'origen andalusí, construït aproximadament l'any 1.200 era de propietat privada. L'any 1.569 el comprà la Paeria que l'arrendava en contractes triennals per moldre el blat. El contracte en moltes ocasions també incloïa el Molí de Cervià, també propietat de la Paeria, i mogut com el de Sant Anastasi per la força de l'aigua de la séquia de Fontanet. Anem avui virtualment a l'encreuament entre el camí de Grenyana i l'entrada al parc de la Mitjana per donar un cop d'ull al Molí de Cervià. 

La primera constatació és la gran diferència entre els molins a nivell de conservació. Així com en el de Sant Anastasi s'ha fet una magnífica feina de restauració i tenim molí per molts anys, al complex de molins de Cervià l'estat és gairebé ruïnós. Les cintes de plàstic de la guàrdia urbana ens deixen clar el perill d'apropar-nos al molí.

El que iguala els dos molins és la força de l'aigua de la séquia de Fontanet que porta l'aigua del riu Segre a la partida de Grenyana, passa soterrada el barri de la Bordeta i arriba a les partides de Copa d'Or, Fontanet i Albarés per desguassar al torrent de la Femosa. 

La vegetació gairebé no ens deixa veure el molí d'origen andalusí, com al de Sant Anastasi. Després de la reconquesta cristiana de Lleida l'any 1.149 s'inicià el procès de repoblació de les terres. El molí va ser donat al llinatge dels Cervià. Canvià de propietaris diverses vegades fins que al 1.340 fou de titularitat municipal.

Va ser un dels principals molins de la ciutat. L'equipament estava format per dos molins: el molí de dalt i el molí de baix. El molí de baix era un molí fariner. El molí de dalt fou molí bataner, fàbrica de vernissos per terrissa i molí generador d'energia elèctrica. És difícil distingir les restes del moí entre tanta frondositat.

L'any 1.440 la Paeria decidí rehabilitar el complex i arrendar els molins. Durant la Guerra dels Segadors patí molts desperfectes. L'any 1.697 va ser refet i ampliat i es posaren l'escul de la ciutat i l'escultura de Sant Anastasi. 

Les fotografies de detall de l'entrada d'avui són del blog de Xavier Esterri "El Molí de Sant Anastasi. Patrimoni Industrial de Lleida" que gentilment m'ha autoritzat a publicar-les. La frondositat i l'estat dels molins no m'han permès apropar-me. 

Font fotografia: Xavier Esterri

A la llinda de la finestra de la propera fotografia podeu veure l'any en que es va refer i ampliar el complex de molins : 16-IHS-97. El monograma IHS que representa el nom de Jesucrist en forma d'acrònim, ocupa la part central. És una abreviatura del nom grec IHΣΟΥΣ, Iesoús ( Jesús ).

                                                                Font fotografia: Xavier Esterri

És evident que aquest antic complex industrial es troba en un estat de conservació lamentable. Un dels dos edificis és de titularitat municipal ( el molí de baix - fariner-) i l'altre és de titularitat privada ( el molí de dalt ).

Potser ja és tard per fer una intervenció d'urgència, però el que està clar és que si no actuem les properes generacions de lleidatans podran visitar el Molí de Sant Anastasi però no el Molí de Cervià...

Indiferent a la gestió dels humans sobre el seu patrimoni, l'aigua de la séquia de Fontanet continua  el seu camí en el que voreja el Polígon Industrial el Segre i va al barri de la Bordeta, on fa una colla d'anys també feia funcionar el Molí de Sant Anastasi.

En la propera fotografia de detall podeu veure l'estat lamentable en que es troben alguns dels engranatges del molí, i darrere  s'intueix una de les moles de pedra.

                                                              Font fotografia: Xavier Esterri

Per acabar un senzill vídeo en el que podreu veure i escoltar per uns segons la força de l'aigua de la séquia de Fontanet, aigua durant una colla de segle ha mogut els nostres molins. 

És evident que vivim un moment econòmic complex i que als ajuntaments els resulta difícil assumir segons quines despeses. Però si finalment s'ensorren els molins de la partida de Grenyana, una part de la història de Lleida caurà amb ells.

Atentament.

Senyor i