Acabem avui la visita a la resta de les naus no museïtzades de Cal Trepat gràcies al savoir faire de la Roser Miarnau Pomés i l'Oriol Saula Briansó, que m'han autoritzat a publicar les fotografies que veureu en aquesta entrada, ja que les naus per motius de seguretat no són visitables. Ja vaig dir-vos a l'entrada anterior dedicada a la fàbrica de maquinària agrícola J.Trepat de Tàrrega, que la Roser va penjar al facebook del museu fotografies de les naus 6 a la 18. La fotografia de la nau 19 és de l'Oriol.
Comencem per la nau 10 on hi havia la secció d'estampació i calibratge. A la propera fotografia podeu veure forns, premses i el martinet d'aquesta nau.
Una de les màquines més contundents d'aquesta nau és el martinet d'altura, en el que una peça mòbil de 450 quilograms es deixava caure de cop contra el ferro laminat col·locat en una enclusa i l'estampava...
A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra una sèrie de màquines fresadores amb les que s'obtenien peces metàl·liques amb superfícies planes, corbes o de diverses formes. A la dreta hi ha un motor de tres cilindres amb dinamo que s'engegava quan hi havia restriccions elèctriques.
En aquesta secció, a més a més del martinet d'altura i les fresadores, hi ha màquines de foradar, quatre forns per escalfar el ferro abans d'estampar-lo, un martell piló de 145 quilograms...
Abans de canviar de nau, una última mirada a la nau 10. A la fotografia anterior, en primer terme, a la dreta tenim les màquines de foradar.
La nau 11 estava destinada a la secció de fabricació de lones, magatzem de caragols i femelles, i les peces de les màquines lligadores i segadores.
La secció de muntatge de les lligadores i dels ajustaments finals estava a la nau 12. Les lligadores servien, com indica el seu nom, per lligar garbes de gra amb fil de cisa. També podia ser segadora que s'adaptava a la tracció animal o al tractor.
Anem ara a la secció de rampills, concretament a la nau 13, en la que es fabricaven quatre tipus de rampills: voltejador, giratori, recollidor i rampill de descàrrega lateral. El rampill és una màqina per voltejar els farratges o recollir-los o afilerar-los.
A les naus 14 i 15 trobem la secció de pintura que, evidentment, era la feina que tancava el procès de fabricació d'una màquina agrícola.
Del 1.916 a mitjans dels anys 50 es pintava amb pinzells i pintura fabricada a la pròpia empresa en un petit espai al fons de la nau. Des de mitjans dels anys 50 es començà a pintar amb pistola .
Fins als anys 70 s'empraren pigments naturals. Un cop pintades es posava la calcomania de Cal Trepat. Les màquines acabades es guardaven en una part de la nau 15.
El magatzem de ferro i l'Arxiu General ocupen la nau 16. Aquest arxiu és una finestra oberta a la vida professional i personal dels treballadors i al funcionament detallat de la fàbrica.
La nau 17 és on s'ubicava la secció de fusteria, un impressionat taller de fuster amb grans màquines com la serradora, la màquina de dalla, la de regruixar, les serres en cadena....
A la nau 18 tenim el magatzem de fusta i plantilles en el que durant dos anys es guardaven els troncs de fusta d'alzina i faig amb els que es feien bieles i camatimons. També era el magatzem dels estands que s'utilitzaven a les fires en que participava Cal Trepat.
Acabem la visita virtual a la nau 19, la darrera, que era el magatzem de màquines acabades, on les màquines de Cal trepat esperaven la facturació...
Fa trenta anys, impulsat pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, es creà el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ( mNATEC), que amb el temps ha esdevingut una xarxa de museus temàtics repartits pel país. Penseu que dels vint-i-vuit museus, només cinc estan en terres lleidatanes. Un d'ells, el museu de la mecanització agrària Cal Trepat, està a la capital de l'Urgell. No deixeu de visitar-lo, és una autèntica joia del patrimoni industrial de Catalunya.
Atentament.
Senyor i
Comencem per la nau 10 on hi havia la secció d'estampació i calibratge. A la propera fotografia podeu veure forns, premses i el martinet d'aquesta nau.
Una de les màquines més contundents d'aquesta nau és el martinet d'altura, en el que una peça mòbil de 450 quilograms es deixava caure de cop contra el ferro laminat col·locat en una enclusa i l'estampava...
A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra una sèrie de màquines fresadores amb les que s'obtenien peces metàl·liques amb superfícies planes, corbes o de diverses formes. A la dreta hi ha un motor de tres cilindres amb dinamo que s'engegava quan hi havia restriccions elèctriques.
En aquesta secció, a més a més del martinet d'altura i les fresadores, hi ha màquines de foradar, quatre forns per escalfar el ferro abans d'estampar-lo, un martell piló de 145 quilograms...
Abans de canviar de nau, una última mirada a la nau 10. A la fotografia anterior, en primer terme, a la dreta tenim les màquines de foradar.
La nau 11 estava destinada a la secció de fabricació de lones, magatzem de caragols i femelles, i les peces de les màquines lligadores i segadores.
La secció de muntatge de les lligadores i dels ajustaments finals estava a la nau 12. Les lligadores servien, com indica el seu nom, per lligar garbes de gra amb fil de cisa. També podia ser segadora que s'adaptava a la tracció animal o al tractor.
Anem ara a la secció de rampills, concretament a la nau 13, en la que es fabricaven quatre tipus de rampills: voltejador, giratori, recollidor i rampill de descàrrega lateral. El rampill és una màqina per voltejar els farratges o recollir-los o afilerar-los.
A les naus 14 i 15 trobem la secció de pintura que, evidentment, era la feina que tancava el procès de fabricació d'una màquina agrícola.
Del 1.916 a mitjans dels anys 50 es pintava amb pinzells i pintura fabricada a la pròpia empresa en un petit espai al fons de la nau. Des de mitjans dels anys 50 es començà a pintar amb pistola .
Fins als anys 70 s'empraren pigments naturals. Un cop pintades es posava la calcomania de Cal Trepat. Les màquines acabades es guardaven en una part de la nau 15.
El magatzem de ferro i l'Arxiu General ocupen la nau 16. Aquest arxiu és una finestra oberta a la vida professional i personal dels treballadors i al funcionament detallat de la fàbrica.
La nau 17 és on s'ubicava la secció de fusteria, un impressionat taller de fuster amb grans màquines com la serradora, la màquina de dalla, la de regruixar, les serres en cadena....
A la nau 18 tenim el magatzem de fusta i plantilles en el que durant dos anys es guardaven els troncs de fusta d'alzina i faig amb els que es feien bieles i camatimons. També era el magatzem dels estands que s'utilitzaven a les fires en que participava Cal Trepat.
Acabem la visita virtual a la nau 19, la darrera, que era el magatzem de màquines acabades, on les màquines de Cal trepat esperaven la facturació...
Fa trenta anys, impulsat pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, es creà el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ( mNATEC), que amb el temps ha esdevingut una xarxa de museus temàtics repartits pel país. Penseu que dels vint-i-vuit museus, només cinc estan en terres lleidatanes. Un d'ells, el museu de la mecanització agrària Cal Trepat, està a la capital de l'Urgell. No deixeu de visitar-lo, és una autèntica joia del patrimoni industrial de Catalunya.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada