Entre els anys 1.916 i 1.919 es va fer una petita restauració dirigida per Anastasios Orlandos, un dels grans arqueòlegs grecs. El primer Eforato Atenenc d'Antiguitats Clàssiques s'encarregà l'any 1.976 d'una segona restauració. L'any 2.015 la Torre dels Vents va ser altre cop restaurada.
Abans d'entrar-hi, mirarem i admirarem tres relleus més del seu fris, començant per Lips, el vent del sud-oest representat per un noi que empeny la proa d'un vaixell dirigint-la al raig d'aire.
El protagonista següent és Zephiros, un jove amb poca roba repartint flors. Aquesta suau brisa fructificadors que anuncia la primavera buda de l'oest.
Per acabar l'atenta mirada als relleus del fris de la torre octogonal ens fixarem en Apeliotis representat per un jove que porta fruits i blat al seu mantell. Es tracta d'un impetuós vent de tardor que bufa de l'est.
La Torre dels Vents, sorprenent construcció bimil·lenària, funcionà com estació meteorològica amb un rellotge d'aigua ( clepsidra ) al seu interior, els rellotges de sol al fris exterior, brúixola i un penell de bronze amb forma de tritó amb una vareta a la mà dreta que senyalava la direcció del vent ( avui desaparegut ). El proper dibuix és del blog de la Cátedra de Historia y Patrimonio Naval.
Font: Dibuix de J.Stuart i N.Revett del 1.762.
El rellotge hidràulic construït al segle I aC per Andronicus Cyrrhestes utilitzava l'aigua que arribava des de la font que brollava al vessant nord del turó de l'Acròpolis i que es guardava al dipòsit. Aquest rellotge servia pels dies sense sol i per la nit i funcionava fent passar una determinada quantitat d'aigua d'un recipient a un altre a través d'un petit forat. A la propera fotografia podeu veure el camí que seguia l'aigua des del dipòsit, al forat.
A les clepsidres trobem dos o més recipients col·locats un sobre l'altre. El recipient superior té un foradet a la base per on l'aigua passa al de sota. A la paret interior d'aquest recipient hi ha unes marques que ens permeten veure el nivell de l'aigua, nivell que indica el pas del temps.
Les clepsidres tenen la dificultat de controlar amb la màxima exactitud la velocitat de caiguda de l'aigua, per això no són molt precises. Són un invent molt antic, penseu que aquest enginy es dissenyà fa tres mil anys a Mesopotàmia...
A la fotografia següent podeu veure l'interior de la coberta de la Torre dels Vents, feta també amb marbre.
Com podeu observar a la fotografia anterior i a la propera, de detall, a l'interior de cada angle de l'octògon hi ha una petita columna. Fixeu-vos que la planta passa d'octogonal a circular, eliminant els angles de la part superior amb la finalitat de fer la coberta cònica.
Deixem la Torre dels Vents per passejar pocs metres on ens espera una construcció impressionant edificada l'any 132 per l'emperador Adrià i coneguda com la Biblioteca d'Adrià.
Atentament.
Senyor i
A les clepsidres trobem dos o més recipients col·locats un sobre l'altre. El recipient superior té un foradet a la base per on l'aigua passa al de sota. A la paret interior d'aquest recipient hi ha unes marques que ens permeten veure el nivell de l'aigua, nivell que indica el pas del temps.
Les clepsidres tenen la dificultat de controlar amb la màxima exactitud la velocitat de caiguda de l'aigua, per això no són molt precises. Són un invent molt antic, penseu que aquest enginy es dissenyà fa tres mil anys a Mesopotàmia...
A la fotografia següent podeu veure l'interior de la coberta de la Torre dels Vents, feta també amb marbre.
Com podeu observar a la fotografia anterior i a la propera, de detall, a l'interior de cada angle de l'octògon hi ha una petita columna. Fixeu-vos que la planta passa d'octogonal a circular, eliminant els angles de la part superior amb la finalitat de fer la coberta cònica.
Deixem la Torre dels Vents per passejar pocs metres on ens espera una construcció impressionant edificada l'any 132 per l'emperador Adrià i coneguda com la Biblioteca d'Adrià.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada