Abans de continuar amb la descoberta de les moltes joies que ens regala la capital grega avui us proposo deixar el centre d'Atenes per fer un petit trajecte de només onze quilòmetres al nord-oest de la ciutat, que us recomano fer en taxi malgrat que hi arriben diferents autobusos, fins al protagonista de l'entrada d'avui, un dels monuments més exquisits de l'art bizantí, el monestir de Dafni. Des de la vorera del costat de l'autovia, la seva presència ja us deixarà bocabadats...
És gairebé un miracle poder gaudir-ne perquè el 7 de setembre del 1.999 un devastador terratrèmol de sis graus a l'escala de Richter a l'àrea d'Atenes, que durà quinze segons i en el van morir 143 persones, el deixà molt malmès. Feia només nou anys que l'havien declarat Patrimoni de la Humanitat. Una feinada impressionant de restauració ha permès tornar a obrir-lo al públic. La cúpula,amb setze finestres, sembla que ens dóna la benvinguda.
El monestir es construí sobre les restes de l'antic Santuari d'Apol·lo del segle IV aC. L'origen del nom del monestir pot estar relacionat amb el gran nombre de llorers de la regió. Dafni, en grec, significa llorer.
A la fotografia anterior i a la propera,de detall, podeu veure l'única columna i capitell jònic que es reutilitzaren per la construcció del monestir. La resta se les endugué a Londres Thomas Bruce conegut també com Lord Elgin que fou ambaixador britànic davant l'Imperi Otomà entre 1.799 i 1.803. També pispà als grecs part de les escultures de l'Acròpolis...El Santuari fou destruït l'any 395 per la invasió dels goda d'Alaric I.
Malgrat que ja s'han retirat les bastides i reforços que sustentaven el monestir després del terratrèmol i durant la rehabilitació i restauració, encara es poden apreciar a la porta d'entrada algunes estructures metàl·liques que el reforcen.
Després de la destrucció goda s'edificà un monestir cristià que fou reemplaçat l'any 1.080 pel monestir actual, dedicat a la dormició de la Mare de Déu ( kímisis en grec).
Si enfileu alguns graons de l'escala que hi ha a la dreta de l'entrada, podreu veure clarament els reforços metàl·lics que abracen amb força els murs del monestir.
L'any 1.205 durant les creuades fou saquejat per Odó I de la Roche i transformat en cementiri. D'aquella època són les tombes i les muralles defensives del monestir.
Odó I el cedí als monjos cistercencs que l'ocuparen l'any 1.211 i reconstruïren el porxo. Els turcs van expulsar aquests monjos i l'any 1.458 el lliuraren als monjos ortodoxos. Amb el pas dels anys el monestir s'abandonà, fins que al 1.888 va començar la seva restauració. Entre els anys 1.955 i 1.957 una nova restauració el salvà d'una destrucció definitiva.
El plafó que trobareu al costat de les tombes us mostrarà la planta del monestir i una sèrie de fotografies antigues del monestir de Dafni.
Però deixem de mirar i admirar l'edifici i entrem, no sense donar abans un cop d'ull a la delicada decoració de les finestres.
Esteu preparats per assaborir un dels referents de l'art bizantí del segle XI i admirar els seus mosaics?
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada