Les cinc taules del retaule major ( 4 ).

La taula gòtica del retaule major de l'antiga església de sant Joan de Lleida protagonista de l'entrada d'avui és la de la decapitació de sant Joan Baptista. Aquesta pintura al tremp sobre fusta fa 196,7 X 121,7 X 6 centímetres. És una de les taules, juntament amb la del Banquet d'Herodes, artisticament més ben fetes. Mostra la cuel decapitació del sant, amb Salomé, que sosté una safata amb el cap de sant Joan Baptista, com a protagonista

Continuem amb la dilatada història de l'execució del retaule que es va interrompre amb motiu de la guerra de Joan ii 8 1.462 - 1.472). L'any 1.473 Pere Garcia de Benavarri apareix documentat a la ciutat de Lleida, al monestir dels dominics al costat del fuster Simó Meià. Suposen que estava treballant en el retaule.

Com podeu veure a la propera fotografia de detall, el cap del sant és el centre de gairebé totes les mirades dels personatges que assisteixen a la seva decapitació.
El grup d'homes i dones que acompanyen al músic que fa sonar la flauta de canya recta i el tamborí estan celebrant l'aniversari d'Herodes.

Sembla que el retaule fou pintat entre 1.473 i 1.482, però no hi ha cap document que verifiqui aquesta hipòtesi. Es possible que l'any 1.482 el retaule ja estigues enllestit perquè Pere Garcia de Benavarri apareix en un document que el situa treballant en el retaule major de l'església   del convent franciscà de Benavarri.

Entre 1.482 i 1.485 Pere Garcia de Benavarri estigué enfeinat en aquest retaule que l'obligava a residir a Bevavarri durant la seva execució. Penseu que la desaparició de la majoria dels protocols notarials medievals de la ciutat de Lleida, és un handicap important per verificar les hipòtesis dels historiadors de l'art. Només han arribat fins a nosaltres algunes sèries d'aquests protocols corresponents al Capítol de la Catedral.
Salomé, filla d'Heròdies i Filip, demanà a Herodes - aconsellada per la seva mare Heròdies - que li portessin en una safata el cap de sant Joan Baptista. La propera fotografia ens mostra el rostre tranquil de Salomé...

Al final de la seva trajectòria artística Pere Garcia de Benavarri va encapçalar un taller pictòric prestigiós en el que s'integraren Pere Espallarques i el Mestre de Vielha.

Les obres lleidatanes de Pere Gracia de Benavarri mostren dos períodes diferents en la seva trajectòria professional.  Les de Bellcaire d'Urgell, Cervera i l'Ametlla de Segarra tenen relació directa amb els retaules que pintà en terres barcelonines entre 1.456 i 1.458, amb col·laboracions puntuals.
La propera fotografia de detall mostra el grup de dones que estan en el mirador de l'edifici del darrere gaudint de la macabra festa.

L'execució dels retaules de sant Joan de Lleida i el de Montanyana suposaven un gran nombre de pintures, fet que fa suposar que Pere Garcia de Benavarri contava amb un bon grup de col·laboradors durant els últims quinze anys com magnífic pintor gòtic.

El  botxí, espasa en mà, és un dels pocs personatges que no mira el cap del decapitat, el podem observar detalladament en la propera fotografia. Sembla no estar gens trasbalsat pel que acaba de fer...

Pere Garcia de Benavarri es formà als anys quaranta del segle XV a Saragossa amb el pintor Blasco de Grañén ( que arribà a ser nomenat pintor del rei Joan II de Navarra ). Entre 1.445 i 1.447 Blasco de Grañén i Pere Garcia de Benavarri treballaren conjuntament en els retaules de l'església del monestir de san Pedro de Siresa.

Després de la presentació pública, el passat dia tres de març de la mà del conseller de Cultura, la taula de Sant Jeroni es traslladà al magatzem. A la propera i última entrada dedicada a les cinc taules del retaule major de l'antiga església de sant Joan, li donarem un cop d'ull.

Atentament.

Senyor i