Estar contemplant el que es considera l'edifici més perfecte de l'ordre dòric és tot un regal per a tot aquell que estima l'art i la història. El Partenó es construí sobre l'antic temple d'Hekatómpedon que fou el primer intent d'edificar un santuari dedicat a Atena Pàrtenos. Quan encara l'estaven construint, els perses l'any 480 aC van saquejar Atenes i arrasaren l'Acròpoli.
De planta rectangular, mesura 67,50 x 30,95 metres. És un templa octàsil ( de vuit columnes frontals ) i perípter ( envoltat de columnes ). Té disset columnes laterals. El Partenó disposa de columnes tan a la part anterior com a la posterior. Aquest tipus de temple s'anomena amfipròstil.
El pas de la història ha maltractat aquest bellíssim edifici. Al segle VI fou reconvertit en església cristians. Després de la conquesta turcootomana es transformà en mesquita, amb el seu minaret ( segle XV ). Però el pitjor dia viscut pel Partenó fou el 26 de setembre del 1.687, quan el polvorí turcootomà que estava a l'interior d'aquesta joia arquitectònica esclatà pel bombardeig dels venecians.Però no va acabar aquí la malastrugança del Partenó...
Malgrat tot, encara impressiona molt estar al costat de les seves columnes de 10,93 metres d'alçària i 1,91 metres de diàmetre.
A la propera fotografia de detall podeu veure els tríglifs ( blocs quadrats amb tres estries verticals ), les mètopes ( blocs quadrats o rectangulars situats entre els tríglifs i decorats, o no, amb baix relleu. Els dos elements formen part dels fris dòric. També podeu observar un cavall a l'angle esquerre del frontó oriental.
Els blocs de marbre pentèlic s'apilen al costat del Partenó perquè els esdeveniments històrics que li ha tocat viure, com he explicat abans, han castigat durament el temple.
La destrucció que patí quan esclatà el polvorí sumada a la del terratrèmol del 1.894, fa que les feines de conservació i reconstrucció siguin imprescindibles. Passejant per l'Acròpoli veureu molts fragments de columnes i capitells jònics...
El Partenó tenia dues sales separades per una paret. La sala gran, anomenada el naos, cel·la o santuari, contenia l'escultura criselefantina ( d'ivori i or ) dedicada a Atena Pàrtenos, obra de Fídies. Escultura gegantina desapareguda que feia dotze metres d'alçària ( un metre i mig corresponent al pedestal ), i de la que 1.140 quilograms del seu pes era or...
A la sala petita, l'opistòdom, situada a la part posterior i que no es comunicava amb la cel·la, es guardava el tresor públic d'Atenes. Cada sala tenia la seva façana d'accés i el seu pòrtic.
Els primers anys del segle XIX Lord Elgin, ambaixador britànic a l'Imperi Otomà entre 1.799 i 1.803, va tallar i extreure les escultures de marbre del fris, mètopes i frontons del Partenó amb permís dels otomans. El 22 d'abril del 1.811 salpava l'últim vaixell carregat amb les últimes caixes plenes d'aquestes peces de marbre... Posteriorment les va vendre al British Museum de Londres. Si el visiteu les podreu contemplar a la Sala 18, ocupada pels coneguts com Marbres d'Elgin.
A la propera fotografia podeu veure les escultures de la part esquerra del frontó est, amb Dionís ( déu del vi, la vinya i el teatre ), Demèter ( deessa mare ) i Persèfone ( filla de Zeus i Demèter ).
El cap de cavall que podeu contemplar a la següent fotografia estava el frontó oriental. Tirava del carro de Selene, la deessa lunar, filla dels tirans Hiperió i Teia. El cavall està cansat per l'esforç. Observeu els ulls, les fosses nassals, l'obertura de la boca...
Moltes de les mètopes col·locades fa més de dos mil anys entre dos tríglifs, ja no estan al fris del Partenó. Cal anar a Londres per observar detalladament els baixos relleus.
Per acabar la visita virtual a la sala 18 del British Museum donem un cop d'ull a la mètopa -datada entre els anys 447 aC i 433 aC- en la que un centaure lluita contra un làpita, poble de Tessàlia que pertany a la història i a la mitologia.
Deixem el Partenó i anem a la seva esquerra on ens espera l'Erècteon, el temple consagrat a Erecteu el primer rei d'Atenes.
Si moltes de les escultures del Partenó actualment estan lluny d'Atenes, amb l'Erectèon també tindrem una sorpresa, però aquesta vegada el viatge fou molt més curt...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada