La porta dels peus del temple.

Al començar el 2.016 a les entrades "Presentacions i estrena a Sant Llorenç...( 1 )" , "( 2 )" i "( 3 )", recomanava el llibre "L'església de Sant Llorenç de Lleida" i el DVD "L'església de Sant Llorenç. Un temple que custodia la pau de Déu". A més a més donàrem un cop d'ull a la nova il·luminació led que permet gaudir del més petit detall d'aquesta joia arquitectònica.

Al final de la primera entrada explicava que el llibre permet descobrir espais molt poc coneguts i mostrava una misteriosa porta coneguda com la dels peus del temple, datada al segle XII.

Inicialment l'església de Sant Llorenç fou un temple romànic de nau única, que correspon a l'actual nau central, acabat amb un absis orientat a l'est. Als peus d'aquesta primera nau es conserva la porta més antiga de l'església que, com podeu apreciar a la fotografia anterior i a la propera de detall, tenia un problema important de conservació del delicat treball d'entrellaços de filiació mudèjar de fusteria.

Afortunadament la restauració dels batents de la porta amagada ha millorat considerablement aquest espai on, a més amés dels treballs de fusteria, s'ha passat d'un a dos graons d'accés com podeu veure comparant les fotografies.

La porta, molt austera, està una mica descentrada respecte a l'eix de la nau. En aquest espai, actualment tancat amb una reixa, sembla que hi havia un antic cementiri, fet normal a l'època medieval, en la que els fidels volien ser enterrats a prop de la Casa de Déu.

A les esglésies romàniques de nau única, com fou la de Sant Llorenç inicialment, la porta principal estava oberta al mur sud ( a la plaça de Sant Josep ). És lògic pensar que la porta dels peus del temple no era una porta principal, i que aquella va desaparèixer al segle XIV quan es van construir les naus de Santa Llúcia ( on suposem que hi havia la porta principal ) i de Santa Bàrbara.

A la fotografia anterior i a les següents de detall podeu apreciar el magnífic aspecte que tenen actualment els batents de la porta dels peus del temple després dels treball de fusteria.

L'accés més antic que es conserva del temple està format per tres arcs dovellats atrompetats, més amples al mur frontal que a la part inferior del mur.

Aquest arcs atrompetats aconsegueixen un efecte d'engrandiment i la porta sembla més gran del que realment és i ens convida a entrar-hi.

Molt poques vegades beureu aquesta porta oberta ja que només les núvies accedeixen a l'església per aquesta porta. A la propera fotografia podeu veure al fons de la nau la porta dels peus del temple.

Aquesta porta també es coneix amb el nom de porta de les núvies. A la fotografia següent podeu veure que es construí una mica més a la dreta de l'eix de la nau. Els bancs perfectament centrats ens ajuden a constatar-ho.

Quina sort tenen les núvies, i més si els agrada l'art. Entrar per aquest porta i que et doni la benvinguda el Retaule Major de Sant Llorenç, és tot un regal.

Entrar a l'església de Sant Llorenç per la porta del fons del temple o per les de les places de Sant Llorenç o Sant Josep, sempre és una bona idea.

Atentament.

Senyor i