Després de visitar virtualment el convent de Santa Teresa, baixem per les escales del carrer sant Anastasi fins a la plaça de la Catedral. Ja tenim a tocar l'avinguda de Blondel on ens espera l'edifici del Caixa Forum, que per als lleidatans que ja tenim una edat fou un espai on gaudir del cinema. Parlo de l'antic cinema Viñes que podeu recordar a la propera fotografia de la postguerra.
Font: Arxiu Històric de Lleida.
El que avui és el Caixa Forum de Lleida és el resultat de la rehabilitació de l'edifici que l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell construí sobre el solar que anteriorment acollí les oficines de l'Elèctrica del Cinca.
Inaugurat el 4 de maig de 1.919 aquest edifici amb elements modernistes i noucentistes es construí com a seu social de la Joventut Catòlica, per això al coronament de la façana principal podem llegir l'epígraf AMDG ( Ad Maiorem Dei Gloria ), deixant clar que estava dedicat a la major glòria de Déu.
L'edifici estigué inicialment dedicat a sala d'espectacles, amb un espai ricament ornamentat on hi havia tres-centes butaques.
Sobre la porta d'entrada de l'avinguda de blondel podeu apreciar en la propera fotografia de detall, la franja de rajola vidrada blava.
El nou edifici, amb el nom de Teatre Viñes per homenatjat al pianista i compositor lleidatà Ricard Viñes i Roda ( 1.875-1.943 ), fou inaugurat pel gran músic que vingué expressament de París. El Teatre Viñes acollí concerts, representacions teatrals i projeccions cinematogràfiques. Una gran sala en la que es gaudí de l'edat d'or del cinema mut ( 1.919.1.927 ). L'any 1.928 va canviar de nom, passant de Teatre Viñes a Cine Viñes. Quan al 1.932 incorporà el cinema sonor, inicià una nova edat d'or. Els últims anys en actiu fou un cinema de reestrena fins que l'any 1.978 va tancar.
L'any 1.985 el Montepio comprà l'edifici amb l'ojectiu d'ampliar les seves oficines, però afortunadament pels lleidatans, cinc anys després es tranformà en el Centre Cultural de la Fundació "la Caixa".
Les dues façanes es van rehabilitar abans de l'obertura del Centre Cultural. A les fotografies anteriors hem gaudit de la façana de l'avinguda der Blondel i a les properes donarem un cop d'ull a la de l'avinguda de Madrid. A la primera, la gran mèlia no ens permet apreciar-la gaire...
Si a la façana de Blondel predomina l'arrebossat pintat de color groguenc amb elements decoratius de rajola vidrada blava, elements cilíndrics que sobresurten del mur, petites columnes i una cornisa amb decoració floral: a la de l'avinguda de Madrid el maó de cara vista amb arcuacions de mig punt és el protagonista principal.
A la fotografia anterior podeu veure la decoració dels timpans i de les mènsules que aguanten la balconada, i a la propera podeu observar el treball de forja de la barana de la balconada i el treball de decoració de la fusta de les finestres.
Entrem per l'avinguda de Madrid al Caixa Forum Lleida, un equipament esencial de la ciutat per divulgar les arts, la ciència i les humanitats. No s'ha conservat res del seu interior original. La barana de la dreta ens ajuda a baixar a la sla d'exposicions temporals i les del fons a dreta i esquerra donen accés a l'auditori.
Baixem un moment a la sala d'exposicions temporals, que al llarg de l'any ofereix exposicions d'art, ciència, cooperació internacional,. amb la posibiliatat de visites guiades, tallers i conferències.
Anem ara a l'auditori amb 235 seients per gaudir del cinema, titelles, concerts... A la fotografia segünet, encara que totalment diferent, podem imaginar el mític galliner del cine Viñes.
Baixant a la platea, és difícil no seure i esperar que comenci la pel·lícula. A més a més de l'auditori, hi ha dues sales adicionals amb una capacitat de cinquanta persones cadascuna.
Com podeu veure, no he pogut resistir ka temptació de seure i esperar que la foscor ompli la sla i la màgia del cinema comenci. Com que ja tins uns anyets encara recordo com en el cine Viñes vaig quedar bocabadat al veure Ben Hur als anys 60 del segle passat...
Deixem el Caixa Forum Lleida, enyorant l'antic cinema Viñes, per tornar a la plaça de la Catedral i xino-xano passejant pel carrer sant Antoni arribar a l'Oratori de la Puríssima Sang, la nostra propera descoberta.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada