La farinera Reig.

Deixem la carretera de Bassella on hem donat un cop d'ull a la farinera Moles i a Cal Pau de Marrosella, dos edificis modernistes que estan davant per davant, per anar fins al Portal de Pont des d'on ja podem veure el nostre proper objectiu: la farinera Reig i Cal Reig. A la propera fotografia podeu observar a l'esquerra els edificis obra dels arquitectes Clotet-Patricio que substituïren la farinera i la serradora. L'edifici de la dreta és Cal Reig ( 1.928 ), del que es desconeix l'arquitecte, però podria ser Emili Porta Galobart, que uns anys després de contruir-lo va edificar una nova farinera mantenint part de l'antiga del 1.903. Actualment l'edifici acull l'Electra del Cardener.

Comencem a enfilar el passatge de les Moreres, on l'any 1.902 Josep Reig i Padullés ( 1.858 - 1.936 ) demanà a l'ajuntament l'autorització per fer-hi una farinera.

La farinera es construí l'any 1.903 i al 1.911 s'hi va afegir un cos d'edifici per ampliar-la. Si ens apropem al finestral circular que trenca la simetria del conjunt, tenim premi, perquè els vidres reflecteixen la cúpula modernista del Cambril de la Mare de Déu del Claustre.

L'antiga farinera fou substituïda entre els anys 1.931 i 1.935 per un nou edifici dissenyat per l'arquitecte Emili Porta Galobart (1.886 -1.963) , que fou arquitecte municipal de Berga. La nova farinera mantenia la part inferior i la fonamentació de la farinera vella.

La façana de Cal Reig, arrebossada i pintada, té una colla de finestres amb arc escarser ( un tipus d'arc de mig punt ) de maó de cara vista amb els salmers i l'ampit de pedra. També són de maó les cornises i remats.
Al cos central de l'edifici s'hi construeix una escala que es transforma en una torre amb coberta a quatre aigües.

Quan al 1.939 es retiraven les tropes republicanes l'edifici de la farinera fou incendiat. El foc també va afectar al Cambril de la Catedral.
Si aixequem la mirada podem observar al xamfrà de Cal Reig el medalló que ens recorda l'any de la construcció, 1.928.

Però la família Reig, a més a més de la farinera, es dedicava a la generació i distribució d'electricitat. Ja vaig explicar-vos a l'entrada dedicada a la farinera Moles, que els Reig subministraven la llum a Solsona des del Molí dels Cups d'Olius. Parlo de l'any 1.896. La municipalitzaciço de l'aigua l'any 1.908 suposà que el jove enginyer Josep Moles i Mila manifestés la voluntat de comprar el Molí de Foix a Lladurs i desbancar a la família Reig. Així començà el conflicte de l'aigua i la llum.

Com  podeu observar a la fotografia anterior l'edifici vist des del pla que hi ha davant de la Catedral té una planta baixa semisoterrada i tres plantes, però si anem fins a l'avinguda dels Països Catalans podreu apreciar el desnivell del terreny que porta fins al riu Negre.

Caminem per arribar on comença l'avinguda i baixem  fins a Cal Reig per comprovar l'edifici guanya una planta i mitja salvant el desnivell.

 Josep Reig Padulles ( 1.858-1.936 ) inicià l'aventura elèctrica l'any 1.896. Abans de la Guerra Civil s'incorporà al negoci el seu fill Ramon Reig Moncunill ( 1.883-1.947 ).

Fou el Josep Maria Reig Oller ( 1.915-2.004 ), amb col·laboració dels seus germans Ramon i Lluís, qui dissenyà la nova organització empresarial fins que l'any 1.981 es constituí la societat anònima Electra del Cardener.
Abans de continuar el periple modernista per la capital del Solsonès, donem l'últim cop d'ull al coronament de la torre de Cal Reig, concretament al treball de forja florejat d'una senzilla bellesa.

El nostre proper objectiu el tenim davant per davant de Cal Reig, parlo del Cambril de la Mare de Déu del Claustre.
Atentament.
Senyor i