Després de conèixer l'antic seminari dels claretians conegut avui com El Casal, edifici que acull vint-i-vuit locals socials i un bar, tal com vaig comunicar-vos tornem al nucli antic de Solsona. Passejant tranquil·lament pel carrer del Castell arribarem a la Plaça Major. Només accedir-hi ens espera l'edifici protagonista de l'entrada d'avui: Ca l'Aguilar.
Aquest habitatge, catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català, té planta baixa i dos pisos. La Plaça Major, porxada a banda i banda, pot presumir del porxo de Ca l'Aguilar amb els seus pilars, bigues i arcades gòtiques. A la propera fotografia podeu veure les balconades que miren, orgulloses, a la plaça.
Però tota la plaça segur que us deixarà bocabadats. De forma gairebé rectangular i amb una forta pujada, és el cor de la petita ciutat de Solsona. El paviment fet de grans lloses de pedra encara la fa més impressionant.
El parament de pedres tallades i enfilades té la part esquerra reconstruïda amb maons perquè el 5 de juny de 1.915 el propietari de l'edifici que hi ha a l'esquerra de Ca l'Aguilar argumentà que estava en molt mal estat i demanà ajuda a l'Ajuntament "a fin de evitar responsabilidad de un posible siniestro". L'informe tècnic el va fer en Bernadí Martorell, que en aquell moment era l'arquitecte diocesà. L'informe proposava fer unes reparacions de poca importància afirmant que no hi havia perill de ruïna "ni inminente ni inmediata". Malgrat tot l'edifici gòtic fou enderrocat... La façana del carrer de Llober, que podeu veure a la fotografia següent, està arrebossada.
La Generalitat de Catalunya, concretament el Consell de Cultura, amb l'objectiu d'evitar la destrucció dels porxos gòtics, els declarà conjunt monumental i els inclogué al registre del patrimoni artístic i científic el 12 de juliol de 1.935. La declaració feia referència a Ca l'Aguilar i els edificis annexos.
La casa gòtica fou malauradament enderrocada i transformada en un edifici de nova planta de gust noucentista respectant la part del porxo encara que totalment modificat.
Aquests magnífics porxos s'omplen de solsonins per gaudir de les festes tradicionals. A la propera fotografia de la festa de Corpus podeu veure la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona i a la gent observant detalladament a la flabiolaire que acompanya el ball dels gegants amb el flabiol i el tamborí. El flabiolaire ja apareix documentat l'any 1.677...
Si observeu atentament els porxos d'aquest magnífica mostra d'arquitectura del gòtic civil descobrireu diferents caps de biga, un dels elements més genuïns dels antics habitatges de Solsona.
A Ca l'Aguilar hi havien viscut els Josa i els Rovira. La família Josa ja apareix documentada a Solsona l'any 1.106. Al segle XVI s'entronquen amb la família Rovira i les dues famílies visqueren a l'antiga casa. El 16 de setembre de 1.710 a l'oratori de Ca l'Aguilar es van casar Francesc Portolà de Balaguer amb Teresa de Rovira i de Josa, que foren els pares de Gaspar de Portolà i Rovira ( 1.716-1.786 ) colonitzador de Califòrnia.
A la fotografia següent podeu veure a l'esquerra de Ca l'Aguilar (que és el número quatre de la Plaça Major) l'edifici noucentista que es construí després d'enderrocar l'edifici gòtic. Aquest edifici és el número cinc de la gran plaça.
Si visiteu Solsona reserveu una estona per gaudir de la Plaça Major. Si ho feu coincidint amb la celebració d'una de les seves festes tradicionals, us costarà oblidar l'experiència.
A la fotografia anterior podeu contemplar un dels moments més màgics del Corpus. La reverència de l'Àliga després del seu impressionant ball és el màxim honor que es pot rebre a Solsona. Aquest element del folklore solsoní ja apareix documentada l'any 1.675...
Atentament.
Senyor I
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada