Continuem a Canet de Mar on, a l'entrada anterior, donàrem un cop d'ull a la Biblioteca Pare Gual i Pujadas obra de Lluís Domènech i Montaner. Situats a la torratxa del magnífic edifici modernista podem veure La Casa Museu Lluís Domènech i Montaner. En l'espai en el que hi hagué el jardí entre la Casa Domènech i la Masia Rocosa avui trobem la Sala Jardí dedicada a les exposicions temporals.
Del 18 de febrer al 17 de setembre de l'any passat la Sala Jardí acollí l'exposició "La ceràmica modernista i Lluís Domènech i Montaner". Visitar-la em va recordar les entrades de finals del 2.008 "El misteri de les rajoles del bosc de Poblet ( 1 )" i "( 2 )", i la d'abril del 2.009 "Rajoles de cartró pedra a Lleida".
Passejant pel bosc de Poblet és una bona idea descobrir la Masia del segle XVIII Font de l'Oca, però que històricament es remunta al segle XIV quan era una petita edificació on es feien teules. Gràcies al Josep, propietari de la masia, vaig adonar-me que moltes de les rajoles que semblen de ceràmica vidrada, no ho són...
A la fotografia anterior podeu veure entre els plàtans la caseta del metge de la Masia Font de l'Oca, i a la propera l'interior d'aquesta misteriosa caseta on les rajoles modernistes que la decoren tenen un secret.
Visualment és difícil veure la diferència amb les rajoles de ceràmica vidrada, però tocant-les es descobreix que el tacte i la temperatura de la rajola no és de la ceràmica.
En Josep em va mostrar una de les rajoles i al girar-la quedava molt clar quin era el material emprat per fer fabricar-la. Com podeu veure a la propera fotografia està feta per Hermenegildo Miralles al carrer de Bailèn 59 de Barcelona a la seva Fábrica Nacional de Azulejos Cartón Piedra. Ell n'era l'inventor i en tenia la patent.
Al fons del Museu Morera de Lleida hi ha una obra de 2 X 1,40 metres feta amb rajoles de cartró pedra donació de Maria Teresa Barrio, vídua de Carles Llobet, que fou dibuixant-director artístic dels tallers d'en Miralles.
Visitant l'exposició vaig retrobar-me amb aquest invent del modernisme ideal per abaratir el cost de les obres perquè les rajoles són de cartró pedra. Però, a més a més, hi havia els azulejos cristálicos dels germans Oliva, un altre recurs del modernisme amb el mateix objectiu d'abaratir l'obra. Moltes de les peces modernistes de ceràmica et deixaven bocabadat, però un petit espai de la Sala Jardí mostrava rajoles de cartró pedra de l'Hermenegildo Miralles i azulejos cristálicos dels germans Oliva.A la propera fotografia podeu un parell de rajoles de cartó pedra de l'Hermenegildo Miralles.
Vull agrair a la gent de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, concretament a la Maria Molina, la seva gentilesa perquè davant dels meus dubtes vaig enviar-li algunes fotografies. Ella li va ensenyar al comissari de l'exposició Vicente de la Fuente i en van deixar molt clar quines eren de cartró pedra i quines azulejo cristálico. A la fotografia següent, la peça de l'esquerra és de cartró i la de la dreta de azulejo cristálico.
El azulejo cristálico està fet amb un suport de ciment hidràulic, una capa de pintura decorativa i un vidre belga adherit. Els germans Oliva van patentar el seu invent l'any 1.902. La propera fotografia ens mostra un dels azulejos cristálicos exposats.
Amb l'invent dels germans Oliva el modernisme podia donar sensació de luxe i exotisme sense encarir exageradament l'obra. Per donar sensació de riquesa a la capa intermèdia, entre el ciment hidràulic i el vidre, s'empraven també purpurines i pa d'or o de plata. Les cinc peces de la fotografia següent són azulejos cristálicos.
Es van fabricar entre 1.905 i 1.917 i eren més barats que les rajoles ceràmiques perquè les peces no passaven pel forn. La fàbrica estava a la Ronda de Sant Pere número 70 de Barcelona.
A la fotografia anterior podeu veure publicitat dels azulejos cristálicos dels germans Oliva: Decorativos, Confortables, Higiénicos, Indeslucibles y Suntuosos; poca broma. La fotografia és del blog Del Modernismo, de Vicente de la Fuente, comisari de l'exposició de la Sala Jardí.
Atentament.
Senyor I
En Josep em va mostrar una de les rajoles i al girar-la quedava molt clar quin era el material emprat per fer fabricar-la. Com podeu veure a la propera fotografia està feta per Hermenegildo Miralles al carrer de Bailèn 59 de Barcelona a la seva Fábrica Nacional de Azulejos Cartón Piedra. Ell n'era l'inventor i en tenia la patent.
Al fons del Museu Morera de Lleida hi ha una obra de 2 X 1,40 metres feta amb rajoles de cartró pedra donació de Maria Teresa Barrio, vídua de Carles Llobet, que fou dibuixant-director artístic dels tallers d'en Miralles.
Font fotografia: Museu d'Art Jaume Morera, Lleida ( núm. inv. 0701 )
Vull agrair a la gent de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, concretament a la Maria Molina, la seva gentilesa perquè davant dels meus dubtes vaig enviar-li algunes fotografies. Ella li va ensenyar al comissari de l'exposició Vicente de la Fuente i en van deixar molt clar quines eren de cartró pedra i quines azulejo cristálico. A la fotografia següent, la peça de l'esquerra és de cartró i la de la dreta de azulejo cristálico.
El azulejo cristálico està fet amb un suport de ciment hidràulic, una capa de pintura decorativa i un vidre belga adherit. Els germans Oliva van patentar el seu invent l'any 1.902. La propera fotografia ens mostra un dels azulejos cristálicos exposats.
Amb l'invent dels germans Oliva el modernisme podia donar sensació de luxe i exotisme sense encarir exageradament l'obra. Per donar sensació de riquesa a la capa intermèdia, entre el ciment hidràulic i el vidre, s'empraven també purpurines i pa d'or o de plata. Les cinc peces de la fotografia següent són azulejos cristálicos.
Es van fabricar entre 1.905 i 1.917 i eren més barats que les rajoles ceràmiques perquè les peces no passaven pel forn. La fàbrica estava a la Ronda de Sant Pere número 70 de Barcelona.
A la fotografia anterior podeu veure publicitat dels azulejos cristálicos dels germans Oliva: Decorativos, Confortables, Higiénicos, Indeslucibles y Suntuosos; poca broma. La fotografia és del blog Del Modernismo, de Vicente de la Fuente, comisari de l'exposició de la Sala Jardí.
Atentament.
Senyor I
Azulejos cristálicos.
ResponEliminaEls Germans Oliva, van ser molt actius, van anunciar-se a l'anuari del Col·legi d'aparelladors de Catalunya, durant varis anys.
Van guanyar diversos premis internacional, fins i tot van ser jurat a Londres.
S'han trobat peces a Buenos Aires, i a Montevideo.
Estan referenciats a la publicació de Denise Caubarrère "EL PRADO i antiguas costas del Miguelete" de Montevideo. La Casa "Villa Josefa" construïda per l'Arquitecte A. Seguí, els anys 20 pel propietari català fabricant de galetes Pere Compte.
Al museo del Azulejo de Montevideo, dirigit per l'Arquitecte Alejandro Artucio Urioste, hi ha vàries peces que s'han recuperat de la casa.
A Barcelona es conserven peces encara en bon estat, a varis edificis de l´època en que van fabricar.
Moltes gràcies Mercè per les teves explicacions.
Eliminavoldria enviar un pdf d'un suplement publicat de la revista "Arquitectura y construcción" del 1906 dels "Azulejos cristálicos" caldria que em diguessis cóm ho puc fer.
EliminaHola Mercè. Si m'envies un correu amb l'enllaç al pdf, jo el penjaré a l'entrada "Torna el misteri de les rajoles...". El meu correu el pots veure a la dreta del blog a sota de la meva fotografia.
EliminaAtentament.