Deixem la zona del Pla dels Gramàtics on a l'entrada anterior dedicada als carrers de Lleida amb nom d'oficis donàrem un cop d'ull a l'antiga fàbrica de sabó, propietat de la Paeria, coneguda com les saboneries. Aquesta fàbrica es transformà en aules de l'Estudi General, la universitat més antiga de la Corona d'Aragó fundada l'any 1.300.
Avui anem a la Plaça de la Sal per passejar pel carrer Nolius, que comença a enfilar-se pel turó de la Seu Vella just davant de l'antiga i enyorada Llibreria Fregola.
Quan deixem l'Eix Comercial, la gent desapareix i el passeig per aquests antics carrers els fareu, gairebé segur, sense cap companyia. El silenci potser us ajudarà a imaginar-vos la Lleida de segles enrere... Quan comença a baixar, per seguir pel carrer Nolius cal anar a la dreta, el carrer que ens retorna a la Plaça de la Sal és el Lamarca.
Continuem caminant uns metres i aviat trobem el carrer tallat per una tanca metàl·lica. Si ens hi apropem i ens posem de puntetes veureu un solar ple de males herbes.
Des del carrer Paer Rufes, que ressegueix l'església de Sant Joan, podem veure les tanques del mateix solar, la del darrere és la que talla el carrer Nolius.
Més o menys en aquest espai hi hagué un carrer amb un nom que et deixa glaçat. Parlo del carrer del Botxí, que era una prolongació del carrer del Guitarrer. L'historiador lleidatà, cronista de la ciutat, periodista i poeta Josep Pleyan de Porta ( 1.841-1.891) explica que l'origen del nom d'aquest carrer cal buscar-lo en el fet que el municipi sostenia un botxí i "dábale entre sus emolumentos, habitación en un casa que está al extremo de la calle". A l'època medieval el botxí es coneixia amb el nom de mestre de sentències i s'encarregava d'executar les que dictava el Tribunal de Coltellades de la Paeria.
Segons les Consuetudines Ilerdenses, normes de dret local redactades l'any 1.228 per Guillem Botet - cònsol de Lleida-, el càrrec de mestre de sentències ja existia a principis del segle XIII. Les seves funcions us deixaran de pedra: assotar públicament blasfemis i adúlters, els que no volien declarar el passava per la roda del suplici, i penjava una pedra al coll als condemnats a morir ofegats al riu Segre...
La propera fotografia de detall és de la pàgina 446 del llibre de Josep Lladonosa "Els carrers i les places de Lleida a través de la història", un fragment del plànol del Pla de Sant Joan. El carrer del Botxí estava, més o menys, entre els actuals carrers Nolius i Paer Rufes, prop del carrer Canyeret.
Pleyan de Porta explica que l'11 de gener de 1.520 el botxí tingué que assotar a la seva dona per renegada i blasfema. Sabem que a principis del segle XVII el botxí era Guerau de Menetichs. El 18 de gener de 1.643 el Consell de La Paeria augmentà el sou del botxí de 36 lliures a 40 lliures anuals. Penseu que un mestre d'escola municipal cobrava 36 lliures anuals...
Al cadastre de 1716 consta que el botxí era Jaume Bellvé. El que el precedí s'anomenava Didac Bellvé, i el successor d'en Jaume fou un altre Didac Bellvé. Sembla que al segle XVIII l'ofici de botxí era hereditari. Durant més de cent anys el carrer s'anomenà carrer de Bellvé. Quan l'any 1.864 retolaren els carrers de la ciutat, el nom oficial del carrer del Botxí fou calle del Verdugo.
Deixem el carrer Nolius i anem baixant escales fins tornar a la Plaça de la Sal. A pocs metres ens espera la descoberta de dos antics carrers de la ciutat: Argenteria Vella i Pujada de la Freneria.
Atentament.
Senyor I
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada