Torno avui a terres castellanes, concretament palentines, en les que al desembre del 2.009 visitàrem la Villa Romana La Olmeda de Pedrosa de la Vega, i al març de l'any passat la basílica de San Juan de Baños a Baños de Cerrato, una de les poques mostres de l'arquitectura visigòtica del segle VII que es conserven. El Camí de Sant Jaume creua la província de Palencia d'est a oest amb un recorregut d'uns seixanta-cinc quilòmetres. En aquest tram del mític Camí trobem alguns dels edificis més representatius de l'anomenat romànic ple.
El romànic ple cal situar-lo entre mitjans ( o últim terç segons la zona ) del segle XI fins a mitjans del segle XII. Una de les mostres més importants d'aquest romànic és l'església de San Martín de Frómista, construïda la segona meitat del segle XI.
Aquesta església, de la que podeu veure la façana sud a la propera fotografia, està considerada una de les joies del Camí de Sant Jaume juntament amb la Catedral de San Pedro de Jaca, la reial Col·legiata Basílica de San Isidoro de León i la Catedral de Santiago de Compostela.
Fou restaurada entre 1.896 i 1.904 i actualment no té cap afegit d'estils posteriors que distorsioni l'edifici romànic. Afegits que si hi ha a Jaca, León i Santiago de Compostela. A la façana oest, que podeu contemplar a la fotografia següent, el protagonisme és per les dues torres cilíndriques, molt poc freqüents al romànic hispà. Aquestes torres, a més amés de campanar, es possible que també fossin llocs de vigilància ja que quan es va construir l'església la frontera amb els musulmans no estava gaire lluny.
Les façanes sud i nord són gairebé simètriques, però amb ubicació diferent de les portalades. La que podeu veure a continuació és la nord, que com les façanes est i sud, a mitja alçaria tenen un fris de "taqueado jaqués" ( escacat ), element decoratiu molt present a l'església de San Martín.
Aquest escacat el podeu veure a la propera fotografia resseguint els absis, els arcs de mig punt i els ràfecs de la teulada. Unes columnes culminades en capitells divideixen els absis en set espais verticals; i l'escacat crea una divisió horitzontal en dos de les façanes nord, sud i est. La part inferior de la façana ( per sota de l'escacat ) és llisa, i a la part superior ( per sobre de l'escacat ) hi ha gairebé tota la decoració.
Aquesta església fou fundada per la reina Muniadona Sánchez (995-1.066), vídua de Sancho III de Navarra. Basant-nos en la unitat arquitectònica i estilística sembla que la construcció s'allargà entre quinze i vint anys. El 13 de juny del 1.066, al seu testament Muniadona declarà al monestir de San Martín de Frómista - que ella manà edificar- titular dels béns arrels que havia utilitzat.
És difícil triar l'espai més bell de San Martín: els tres absis, el fris de taqueado jaqués ( escacat ), els dos campanars cilíndrics, el cimbori octogonal, les sòbries portalades, els capitells o els "canecillos" ( caps de biga). A la façana principal, la sud, és fascinant observar els tres trams de coberta, cadascun amb el seu ràfec d'escacat i caps de biga, tal com podeu observar a la propera fotografia.
Els "canecillos" ( caps de biga ) decoren tots els ràfecs excepte el de les dues torres campanar cilíndriques de la façana oest. N'hi ha tres-cents nou gairebé tots diferents dividits en quatre tipus: geomètrics, amb motius vegetals, amb animals ( exceptuant els aquàtics), i amb figures humanes. Al centre de la propera fotografia següent podeu veure el que representa a una contorsionista.
Si són molts els "canecillos", els capitells també tenen un gran protagonisme. En trobareu observant bé les façanes quaranta-sis, la meitat amb representacions vegetals, però també n'hi ha amb animals i amb escenes protagonitzades per humans.
Cal destacar que en la iconografia dels capitells i dels caps de biga, no hi ha representacions d'animals fantàstics.
Ara que ja hem donat un cop d'ull a l'exterior de l'església de San Martín és el moment d'entar-hi. La voleu veure?
Atentament.
Senyor I
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada