Матрёшка.

Curiosament una de les mostres d'artesania russa més coneguda arreu del món, les nines de fusta que al seu interior en tenen una altra i així successivament , no és original de Rússia. Molta gent compra, per recordar el seu viatge a l'immens país, una  Матрёшка ( Matrioixca ).Trobareu una colla de botigues plenes de matrioixques, des de les més senzilles i econòmiques a les que són una obra d'art i tenen un preu prohibitiu.

La primera Матрёшка és va fer l'any 1.890 inspirant-se en la figura japonesa del Fukuruma, però abans a Rússia ja eren molt populars els objectes que en el seu interior tenen altres objectes iguals de manera successiva com les pomes i els ous de Pasqua. L'any 1.885 el joier rus Péter Karl Gústavovitx Fabergé  va rebre l'encàrrec del tsar Alexandre III per dissenyar un ou inspirant-se en els tradicionals ous de Pasqua per regalar-li a la seva dona Maria Aleksándrova. L'ou tenia al seu interior un rovell d'or, que al seu interior tenia una gallina i una corona. El joier nascut a Sant Petersburg, considerat un dels millors orfebres del món, va fer entre 1.885 i 1.917 seixanta-nou ous de Fabergé, dels que se'n conserven seixanta-un. Transformà un dels regals més tradicionals de Rússia en un dels més exclusius...

La primera matrioixca la dissenyà el pintor i arquitecte rus Sergei Vasilievivh Malyutin a la colònia d'artistes d'Abramtsevo, a quaranta-vuit quilòmetres de Moscou, inspirant-se en la figura japonesa del Fukuruma. L'encarregat de fer les nines fou Vasily Svossdochkin. L'objectiu de la colònia d'artistes era fomentar el renaixement de l'art popular rus i l'artesania tradicional. A la propera fotografia podeu veure la primera matrioixca feta al 1.890. 

Font fotografia: Wikimedia Commons.

Per fer una matrioixca els artesans utilitzen fusta de til·ler perquè és molt lleugera i té una textura molt fina. Els  til·lers es talen al mes d'abril, quan tenen més saba. Als troncs els treuen l'escorça i els tallen en grans blocs que es deixen en munts separats perquè circuli l'aire durant ,almenys, dos anys. 

L'artesà  tria el bloc de fusta del que sortiran totes les nines que formaran la matrioixca perquè la dilatació de la fusta i el grau d'humitat varien en cada bloc de til·ler. Les mans expertes transformaran - amb l'ajut del torn i els les gúbies i sense prendre mides - el bloc de fusta en una Матрёшка.

La  primera figura que fan és la més petita, d'una sola peça que servirà de referent per fer les altres nines. Es torneja cada nina, es buiden, la part inferior es talla i es deixa pel final el delicat punt on s'uneixen les dues parts de cada nina. Podeu donar un cop d'ull al proper vídeo de cinc minuts, en rus, però que ens ajuda a entendre fàcilment com fan les famoses nines.

               

Ara cal la mà experta dels pintors. Algunes són molt senzilles i barates, però altres poden considerar-se una magnífica obra d'artesania popular. El preu, evidentment, es dispara.

Quan s'ha acabat la feina de tornejar, la fusta es tracta amb oli per aïllar-la dels canvis externs d'humitat i per conservar la humitat de la fusta. Les matrioixques més senzilles pel darrere es pinten gairebé sense cap mena de detall, però si girem les de la fotografia anterior...

L'any 1.900 Maria Tikhonovna Mamontova, dona de l'empresari del ferrocarril rus i mecenes de les arts Savv Màmontov - que transformà el seu palau d'Abràmtsevo en una colònia d'artistes - presentà la primera Матрёшка a l'Exposició Universal de Paris, on guanyà la medalla de bronze.

El nombre de nines que s'amaguen a l'interior d'una matrioixca pot variar però és difícil arribar a les vint d'un bloc de fusta de til·ler. Si visiteu els establiments especialitzats en la venda de matrioixques en trobareu de tot tipus, algunes protegides per vitrines que amaguen al seu interior una vintena de nines...

Sembla que matrioixca ve de la paraula matriona, molt popular a les zones rurals. A Rússia s'associen a la mare d'una gran família camperola.

Atentament.

Senyor i