Sortim de la petita església de sant Basili el Beneït per continuar descobrint la laberíntica catedral de sant Basili formada per nou esglésies independents unides per passadissos interiors. L'any 1.990 la catedral fou inclosa a la llista de monuments considerats Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, i l'any 1.991 el conjunt arquitectònic fou compartit pel Museu Històric Estatal i l'església ortodoxa russa.
Algunes dependències d'aquests passadissos tenen funció museística i ens ajuden a comprendre aquesta joia arquitectònica i la seva història.
A la fotografia anterior podeu veure una de les vitrines dels passadissos amb cascs forjats i platejats de mitjans del segle XVI i puntes de llança. A baix, a la dreta el llibre "la crònica de Kazan", un escrit anònim del 1.564 - 1.565. L'autor va viure en captivitat durant vint anys a la cort del Khans de Kazan. El podeu observar detalladament a la propera fotografia.
Aturar-se davant les vitrines que ens expliquen els elements decoratius emprats per construir la catedral de la plaça Roja és una bona idea. Podreu observar les peces de ceràmica vidrada ( rajoles i teules ) , pinacles, embellidors per les canaleres que recullen l'aigua de pluja,... Clicant a les pantalles interactives descobrireu els secrets de la construcció del conjunt d'esglésies.
Sabem que Sant Basili s'edificà, entre 1.555 i 1.561, per ordre dels tsar Ivan el Terrible; però l'autoria de l'obra és confusa, Uns diuen que foren dos els arquitectes: Barma i Postnik, però un cronista del segle XVII explica que l'arquitecte va ser Yáhov Barma, de renom Postnik. El que si està clar és que Barma o Postnik estaven enamorats de la bellesa.
Una escala de cargol de fusta ens permet accedir a la planta superior de la catedral i continuar xalant en aquest impressionant laberint d'esglésies. L'estreta escala ens condueix a l'església de la Intercessió de la Mare de Déu, la principal que està envoltada de vuit petites esglésies. L'iconòstasi original, del segle XVII, es va vendre al poble de Svistukha.
Dues de les icones recuperades pels experts als anys vint del segle passat es troben entre les joies de la catedral. A l'iconòstaci barroc, a més a més de les icones, cal destacar els daurats, les columnes salomòniques i decoració de llauna.
Amb una alçària de 47,7 metres, l'església de la Intercessió de la Mare de Déu domina tota l'estructura de la catedral, i a diferència de les altres es construí en dues fases.
Sortint de l'església de la Intercessió de la Mare de Déu trobem la galeria interior, un autèntic laberint de passadissos amb parets bellament pintades, que ens porten a les altres esglésies. La propera fotografia és d'una part de la galeria interior en la que podeu veure el portal d'accés a l'església de sant Alexandre de Svir i, al fons, una icona d'aquest sant que forma part de l'inonòstasi. No el podeu veure amb claredat perquè el vidre que protegeix aquest iconòstasi reflecteix la paret de maó que té al davant. L'iconòstaci fou restaurat l'any 2.008.
La galeria i els seus portals es van pintar al segle XVII de color blau, vermell i negre sobre fons blanc. Els motius florals s'alternen amb els geomètrics. No hi ha cap espai de les galeries que no estigui decorat.
Entrem a l'església de Sant Nicolau de Bari que fou malmesa per un incendi l'any 1.737. Aquesta església es transformà en un destacat conjunt d'arts decoratives i pictòriques de la segona meitat del segle XVIII i principis del XIX.
L'iconòstaci de fusta tallada posseïa un gran conjunt d'icones, a les parets hi havia pintures impressionants i el sostre era sorprenent. L'església va ser restaurada els anys 2.005 i 2.006.
A la propera fotografia de detall podeu veure la decoració exterior de les finestres i la ornamentació de les canaleres que recullen l'aigua de pluja.
Quan s'acaba la visita encara teniu el premi final, passejar pel porxo del curiós edifici amb una magnífica decoració dels sostres com la que podeu veure a la propera fotografia que ens acarona mentre baixem l'escala que ens durà a la plaça Roja.
Però abans de baixar aprofitem per donar un cop d'ull a la capital de Rússia. Al centre i al fons de la fotografia següent destaca un dels set gratacels de Stalin construïts entre els anys 40 i 50 del segle passat i coneguts com les "Set Germanes".
Es tracta de l'edifici de Kotelnicheskaya Naberezhnaya, construit entre 1.947 i 1.952 obra dels arquitectes Dmitry Čečulin i Andrei Rostkovsky que té una alçària de 176 metres i 32 plantes on hi ha 700 apartaments, botigues, un cinema, una oficina de correus i un museu ( l'apartament que fou de la mítica ballarina Galina Ulánova considerada la millor del segle XX).
És el moment de baixar les escales i sortir de sant Basili, la catedral que volgueren destruir Napoleó i Stalin i que afortunadament no ho van poder fer. Una visita obligada si la vida us porta a Moscou.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada