Al cor de Solsona ( 3 ).

Abans de pujar les escales dels porxos de Cal Santantoni, que ens enfilaran fins al carrer del Castell, observem atentament la teiera que hi ha al mur de l'esquerra. A les façanes del nucli antic de Solsona encara podem veure algunes teieres, uns engraellats de ferro en els que fa una colla d'anys es cremaven teies per fer llum al carrer. Estan catalogades com Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ) . Damunt dels porxos, que podem considerar un petit carrer medieval, es construí molt posteriorment un edifici de tres pisos amb finestres d'imitació gòtica.

Ens aturem al número 18 del carrer del Castell, casa en la que va néixer el pintor barroc Francesc Ribalta l'any 1.565. La seva família es traslladà a Barcelona cap al 1.572.

L'edifici, amb tres façanes orientades als carrers del Castell, de la Regata i a la plaça de sant Joan; té planta baixa i -per salvar el desnivell dos pisos al carrer del Castell-  un tercer a la plaça de Sant Joan. Està protegit com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).  A la fotografia següent podeu veure la façana de la plaça de sant Joan.

A la propera fotografia podeu veure la baixada del seguici fins a la Catedral el dia de Corpus, una de les festes més importants de Solsona, passant per Cal Santantoni.

Darrere de Cal Santantoni hi ha la Torre de les Hores datada abans del 1.500. L'antic campanar tenia dues campanes, una per tocar les hores ( que encara funciona ) i una altra per tocar a sometent i foc. A la propera fotografia de detall, feta des de les golfes de l'Ajuntament, en podeu veure la part superior.

En aquesta torre campanar per Carnestoltes hi pengen un ruc de cartró pedra. Si la vostra visita a Solsona coincideix amb la festa, vigileu a no mullar-vos...

A la façana del carrer del Castell, en una placa de pedra col·locada l'any 1.965 per la Diputación Provincial de Lérida en el IV centenario de su natalicio podem llegir: "El 2 de Junio de 1.565 nació en esta casa JAUN FRANCISCO RIBALTA varón humilde, ajeno a vanidades y presunciones. Fruto de su semilla artística germinó la escuela valenciana, siendo el instaurador del siglo de oro de nuestra pintura nacional.
Murió famoso como pintor en 1.628".

A pocs metres, al número quinze, ens espera l'edifici del 1.459, posteriorment reformat conegut com Cal Ginesta, Cal doctor Solé o Farmàcia Pallarès. Amb al planta baixa de pedra i dos pisos amb façanes arrebossades i estucades.

La portalada d'entrada té un arc de mig punt. Els balcons del primer pis són de base barroca i al segon pis hi ha dues petites finestres. A la propera fotografia de detall podeu observar els balcons.

A les llindes dels dos balcons es pot llegir l'enigmàtica xifra 17?7 ( és un 5, un 6 o un 8 ? ). A la propera fotografia de detall podeu veure una d'aquestes llindes.

L'edifici, catalogat com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ), acollí la primera farmàcia de Solsona. La família Pallarès van exercir d'apotecaris a la ciutat de Solsona de forma ininterrompuda durant més de quatre-cents anys.
A l'esquerra de la rajola amb el número quinze hi ha una curiosa finestra molt petita que podeu veure detalladament a la propera fotografia.

Hi ha documents anteriors al 1.500 que parlen de la família Pallarès. Tomàs Pallarès Bonany, nat al 1.838, fou l'últim apotecari perquè la seva pubilla no va voler continuar la nissaga familiar. Gairebé de miracle es conserven a l'Arxiu Diocesà de Solsona els llibres de l'antiga farmàcia Pallarès que anava a llençar un manobre que refeia la casa... Si ho voleu recordar cliqueu el proper enllaç: " El misteri del celler del monestir ( 4 )".

Baixem una mica per arribar al número onze on es espera Cal Passada, un edifici entre mitgeres de finals del segle XVI amb planta baixa, entresòl i dos pisos. Dues portes de mig punt són les protagonistes de la planta baixa. La de l'esquerra  és de la de la petita botiga La Vinícola, fundada l'any 1.964 i a la que vaig dedicar l'entrada titulada "Bótes". Cal Passada és de les poques cases que no van  cremar durant les Guerres Carlines.

Al primer pis l'edifici llueix un balcó  i una finestra amb arc trilobulat. Si aixequem la mirada podem veure que sobre el segon pis la part de la teulada que sobresurt de la façana ( ràfec ) té molta volada.  L'edifici està catalogat com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).

Deixem Cal Passada i acabem de baixar el carrer del Castell que abans d'arribar a la Plaça Major ens regala uns magnífics i alts porxos també catalogats com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ). Aguantats per una columna i dos pilars formen part de Cal Codina, Cal Molins i Cal Devesas, tres edificis de planta baixa, entresòl i dos pisos, amb façanes amb esgrafiats.

Ara sí que hem arribat al cor i l'ànima de Solsona, la Plaça Major, que visitarem detalladament a la propera entrada dedicada a la capital del Solsonès.
Atentament.
Senyor i