Continuant la recerca dels documents custodiats a l'Arxiu Municipal de Lleida referents als projectes de l'arquitecte Celestí Campmany, l'arxivera em deixa quatre carpetes amb la numeració: 1576/03, 1576/08, 1572/16 i 1564/35 que em deixen amb la boca oberta... Consultar-les ens recorda la trista història de l'església de Sant Joan, la més antiga de la ciutat de Lleida i que a l'edat mitjana fou la més important. Primer va ser capella hospitalària que al final del segle XII s'enderrocà per construir una església romànica. Malauradament l'any 1.868 el temple romànic fou enderrocat per fer una nova església d'estil neogòtic. Les obres varen començar l'any 1.877.
A la fotografia anterior podeu veure un document de la Junta Revolucionaria de Gobierno de la Provincia de Lérida en la que podem llegir que la Junta Revolucionaria ... " acordó la autorizar á V.E para verificar el derribo de la Yglesia de S.Juan que amenaza ruina si en el término de tres dias a contar desde el recibo de la comunicacion "... El document està signa, a la part de darrere, el dia 16 d'octubre de 1.868.
A la pàgina set de la revista LLEIDA número seixanta, del 25 de novembre de 1.927 podem llegir a l'article Efemèrides lleidatanes 19 d'octubre de 1.868 ( dos dies després de la signatura del document de la Junta Revolucionaria , de les dues fotografies anteriors ):..." Enderrocament de l'antiga església de Sant Joan i Urbanització de la plaça de la Constitució. L'església de Sant Joan estava situada al bell mig de la que avui és plaça de la Constitució. Partint de la ratlla que formen l'edifici de l'Almudi i demés edificis vorans, travessava de ple a ple l'espai de la plaça...Això feia que el quadre de la plaça resultés migradíssim per encabir la nombrosa presència que acudia als mercats de grans que s'hi celebraven setmanalment"...
"L'ampliació"de la plaça suposà la desaparició d'una de les joies romàniques de Lleida. A la propera fotografia podeu veure, al centre, l'estructura que recorda l'absis de l'antiga església ( que es conserva a sota i és visitable) i darrere l'església nova.
La fotografia següent és del document de la Junta Revolucionaria de Gobierno de la Ciudad de Lérida en la que "El Iltm Sr Obispo de la Diocesis con oficios de fechas 16 y 17 del actual dice a esta junta lo que copio":
..."El ? Cura Parroco de la Iglesia de S.Juan de esta ciudad me dio conocimiento de si se pretendia, ignoro por quienes, el pronto derribo de dicha Yglesia, tal vez para ensanchar la plaza y mayor ornato de la misma y no por amenazar ruina"...
El document de la Junta Revolucionaria de Gobierno de la Ciudad de Lérida en el que s'exposen els arguments del bisbe de Lleida Marià Puigllat i Amigó està format per nou quartilles cosides.
En una part del text podem llegir: ..." pues se necesitan algunos dias para el derribo, sacar el órgano con precaucion para no echarlo á perder, y los altares y demas objetos de Yglesia y buscar lugar donde conservarlos,"...
El document està signat el dia 8 d'octubre de 1.868. Vuit dies després la Junta Revolucionaria autoritzà l'enderrocament. La revolució de 1.868 suposà que l'Ajuntament de Lleida declarés l'església romànica en estat de ruïna i que el bisbe ( que en diferents escrits nega aquest estat ruïnós ) es veiés obligat a avançar les obres del nou temple que havia pensat. Sense valorar el cost real del projecte de l'arquitecte bilbaí Juli de Saracíbar, l'acceptà. De l'ampliació, modificacions i la direcció d'obres el responsable fou Celestí Campmany.
Font fotografia: Servei Audiovisual de l'I.E.I ( Fons Porta ).
A la fotografia anterior, del 1.975, podeu veure les obres de l'aparcament soterrani de la plaça de Sant Joan. En primer terme les restes de l'absis de l'església romànica i darrere, a la dreta, la nova església de Sant Joan.
La propera fotografia és de la resposta de la Junta Revolucionaria a la comunicació del bisbe en la que diu: ... " el plano de reforma de la plaza para determinar el terreno en que ha de edificarse la nueva Yglesia"... Està signat el dia 18 d'octubre de 1.868.
Els meus padrins paterns vivien a la plaça de Sant Joan. Allà vaig trobar aquesta antiga fotografia de la nova església de Sant Joan. A la dreta de l'església podeu veure com s'està construint el nou edifici del carrer Sant Joan cantoner amb el carrer Paer Rufes, i a la part inferior dreta es comencen a edificar els blocs del carrer de Santa Marta, obra de Clavera i Reguart.
Darrera de la fotografia encara es pot llegir al segell: " Laboratorio fotográfico Montserratino. Plaza España 14-3º .-- LERIDA". Aquest laboratorio fotográfico el tenia als anys quaranta Josep Gómez Vidal a casa seva. Ell treballava a Riegos y Fuerzas del Ebro, però la seva passió era la fotografia. La seva mare, Júlia Vidal Marsal, ajudava a assecar les fotografies d'aquest fotògraf de formació autodidacta que fou el fotoperiodista més important de Lleida de la segona meitat del segle XX.
Us preguntareu com sé detalls tan personals de la Júlia i el Josep, un dels seus cinc fills. Tot té una explicació, ella era la meva padrina i ell un dels meus tiets paterns.
L'única imatge que es conserva del primer laboratori de Josep Gómez Vidal és del 1.945. Al Laboratorio Fotográfico Montserratino comença la història d'un dels grans fotògrafs de la ciutat de Lleida.
A la sala d'exposicions Zona Zero de l'Institut d'Estudis Ilerdencs podeu veure fins al 28 de març l'exposició "Gómez Vidal repòrter", una petita mostra del seu arxiu de més de 700.000 fotografies que l'any 2.018 el meu cosí Jordi donà a l'I.E.I.
Tornem a l'església de Sant Joan i la seva trista història. Marià Puigllat i Amigó, que fou bisbe de Lleida entre 1.862 i 1.870, va anar a Roma a finals de novembre de 1.869 per assistir al Concili Vaticà I. Presentà el projecte de la nova església a Pius IX, però el 3 de febrer de 1.870 morí a Roma i el projecte es paralitzà.
A la fotografia següent, del 1.861, de Charles Clifford podeu veure l'antic campanar de l'església romànica de Sant Joan que set anys després fou enderrocada.
Font fotografia: Arxiu d'Imatge Històrica de la Universitat de Lleida.
Una de les conseqüències de la Tercera Guerra Carlina fou que molts dels materials preparats per construir el nou temple van ser requisats per la comissió de defensa de Lleida. El bisbe Puigllat tenia previst començar les obres l'any 1.870 ( per això el projecte de Juli de Saracíbar ha de ser d'aquell any o anterior ), però el sumatori de contratemps suposà que no comencessin fins al 1.877. El dia 16 d'abril d'aquell any es col·locà la primera pedra.
Al Museu de Lleida: diocesà i comarcal podeu assaborir algunes de les mènsules i capitells de l'església romànica de Sant Joan i cinc de les taules del retaule major pintades per Pere Garcia de Benavarri. A la propera fotografia, d'esquerra a dreta podeu veure: el naixement de Sant Joan Baptista, la inscripció del nom del sant, el baptisme de Crist i la decapitació de sant Joan Baptista. L'altra taula està dedicada a Sant Jeroni.
Les mènsules són elements arquitectònics que sobresurten del parament d'un pla vertical i tenen la funció de sostenir ( una cornisa, un balcó, la càrrega d'un sostre... ). Les que veureu al museu, de pedra sorrenca, estan datades entre 1.225 i 1.240. Decorades amb caps humans i zoomorfes, elements reinterpretats del bestiari i representacions burlesques i profanes.
La propera fotografia d'un dels capitells ens mostra la perfecció decorativa de l'Escola de Lleida. El Museu de Lleida ens explica que alguns elements decoratius es relacionen amb el món normand, la tradició provençal i l'herència andalusina.
Recullo ordenadament tots els documents i torno la carpeta 1576/03. Una carpeta en la que podem llegir les explicacions de la Junta Revolucionaria de Gobierno de la Provincia de Lérida i el bisbat de Lleida que acabà amb l'ederroc de l'església romànica de Sant Joan...
Ens queden per consultar les carpetes 1576/08, 1572/16 i 1564/35 en les que, a més a més de documents, veurem tres plànols que ens deixaran bocabadats...
Atentament.
Senyor i
Al Museu de Lleida: diocesà i comarcal podeu assaborir algunes de les mènsules i capitells de l'església romànica de Sant Joan i cinc de les taules del retaule major pintades per Pere Garcia de Benavarri. A la propera fotografia, d'esquerra a dreta podeu veure: el naixement de Sant Joan Baptista, la inscripció del nom del sant, el baptisme de Crist i la decapitació de sant Joan Baptista. L'altra taula està dedicada a Sant Jeroni.
Les mènsules són elements arquitectònics que sobresurten del parament d'un pla vertical i tenen la funció de sostenir ( una cornisa, un balcó, la càrrega d'un sostre... ). Les que veureu al museu, de pedra sorrenca, estan datades entre 1.225 i 1.240. Decorades amb caps humans i zoomorfes, elements reinterpretats del bestiari i representacions burlesques i profanes.
La propera fotografia d'un dels capitells ens mostra la perfecció decorativa de l'Escola de Lleida. El Museu de Lleida ens explica que alguns elements decoratius es relacionen amb el món normand, la tradició provençal i l'herència andalusina.
Recullo ordenadament tots els documents i torno la carpeta 1576/03. Una carpeta en la que podem llegir les explicacions de la Junta Revolucionaria de Gobierno de la Provincia de Lérida i el bisbat de Lleida que acabà amb l'ederroc de l'església romànica de Sant Joan...
Ens queden per consultar les carpetes 1576/08, 1572/16 i 1564/35 en les que, a més a més de documents, veurem tres plànols que ens deixaran bocabadats...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada